04.04.2017 - 12:58
Defensa que “un conte és una mirada” i aquesta una manera d’explicar el món
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
L’escriptor Jaume Cabré prova d'”il·lustrar les actituds humanes més cruels, violentes i inhumanes” en el llibre de relats ‘Quan arriba la penombra’ (Proa/Destino), que surt a la venda aquest dimecres.
En roda de premsa aquest dimarts, ha dit que aquests contes versen sobre “el costat fosc”, de manera que els contes engloben aquesta foscor, penombra i mort, apuntant cap a mals de la humanitat i donant com a resultat que pertanyen al gènere gris o negre, ha dit.
“De tant en tant trobes gent bona que ajuda els altres, i una altra que simplement no perjudica, però hi ha de tot”, ha dit Cabré, que ha negat voler pontificar o assenyalar el bé i el mal.
No obstant això, ha admès que “el ressò de ‘Jo confesso’ segurament encara és aquí”, ja que aquesta novel·la, a la qual va dedicar vuit anys, li va deixar coses gravades en la ment que es troben en l’atmosfera dels contes sense ell saber-ho.
El llibre és un conjunt de 13 relats amb històries tocades per la revolta, la ironia i la fantasia, en un conjunt ple de sensibilitat i coratge, amb una portada que “interpel·la” el lector, ha dit Cabré.
IMPORTÀNCIA DE LA MIRADA
“Un conte és una mirada, i una mirada concreta és una manera d’explicar el món. I segons ho miris i ho expliquis és una història o una altra història”, ha dit l’escriptor, que defensa que això fa reflexionar.
Sobre l’essència del conjunt de relats, ha dit: “Moltes coses no les sé, algunes les puc intuir, però potser em costarà expressar-les”, ja que la selecció de contes l’ha anat decidint a mesura que avançava el procés d’escriptura per confrontar-los i considerar el seu sentit.
“M’interessa més l’atmosfera i el rastre que van deixant en el lector”, ha dit Cabré, que sí ha reconegut la presència d’una atmosfera comuna de la qual s’ha anat donant compte a mesura que avançava, conferint a tots els relats un aire de família, però sense saber com es concreta aquest aire.
“Em sento com un entrenador de futbol que té bons futbolistes, però un es lesiona i un altre no està per la feina i s’ha de descartar”, ha dit l’escriptor, que ha escrit aquests relats entre el 2012 i 2016.
CONTES VERSUS NOVEL·LES
“Hi ha vegades que dius: aquesta història o aquest començament m’interessa molt, no sé per què però m’agrada”, ha dit Cabré, atret per una atmosfera amb interès sense saber per què, ja que potser no hi ha una resposta racional perquè les intuïcions ja funcionen.
Al seu judici, quan els personatges es mouen amb sentit i es relacionen es veu si “hi ha carn de novel·la o de conte” i si hi ha possibilitats que això es converteixi en una història.
En ocasions són necessàries 30 o 40 pàgines, però després el personatge “arriba amb una altra història a la butxaca” i el que era un conte acaba sent una novel·la, i a l’inrevés: una novel·la de vegades es queda en un conte.
Cabré ha assegurat que el conte “dona cops de puny al nas”, i la novel·la són cent metres llisos, ja que són gèneres diferents que es decideixen a mesura que s’escriu, ha explicat.
Sobre els seus nous projectes, Cabré ha dit que sempre està escrivint, i que aquesta obra no té res a veure amb el que vindrà després, ja que procura no repetir-se malgrat les obsessions que apareixen sense que un ho desitgi: “El que vols és fer noves amistats”.
“100% CABRÉ”
L’editor Josep Lluch ha celebrat que aquest és “un llibre 100% Jaume Cabré”, ja que es relaciona amb tota l’obra de l’escriptor, amb picades d’ullet temàtiques a ‘Jo confesso’, a més de reminiscències en els estils narratius, que fan un volta de rosca més.
Lluch ha dit que aquest llibre es concentra en la mort violenta i l’assassinat, amb una reflexió clara sobre el mal, leitmotiv de ‘Jo confesso’, amb presència de l’art com a fugida en la penombra.
