Ivana Miño: “El Festival de Cinema Mitològic dels Pirineus neix d’estirar el fil d’un somni”

Ivana Miño és a Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), quan fem l’entrevista. Coneguda com a actriu i presentadora, ara prepara els darrers detalls del segon Tabaca Film Fest, el primer festival de cinema mitològic dels Pirineus, que comença el dia 11 i s’acaba el 14 de setembre. La seva afabilitat traspassa la línia telefònica. De seguida reconeixes aquella veu i el to cordial que la va fer famosa fa anys a TV3, en programes diversos: de Ventdelplà a Catalunya Experience. Ara és directora d’aquest festival de cinema mitològic, juntament amb Laia Gabriel i Gisela Arnao.

Quan li demanem per què ha impulsat aquest festival, ens explica que és una idea que va néixer d’un somni, d’una conversa al Pallars, terra que la té enamorada de fa molts anys: “Vam estirar el fil del somni que teníem, el somni de recuperar les històries de la gent gran del Pallars. I, estirant el fil, el somni es va convertir en una plataforma en format de festival de cinema. Un festival per a mostrar curtmetratges que parlen de la memòria oral, de mitologia, de llegendes, d’arquetips narratius…”

D’una idea petita en va sortint una de gran. L’any passat es van estrenar. Enguany el festival ha agafat una volada extraordinària, tot i que elles diuen que s’estimen més anar a poc a poc. El seu a poc a poc ha agafat velocitat vertiginosa si mesurem la capacitat de créixer.

L’interroguem per la passió pallaresa, que sembla que és un dels motors que ha fet possible aquest festival. Ella considera providencial com la vida li ha anat teixint un vincle continuat amb la gent i el paisatge del Pallars: “Vaig descobrir-lo de petita, però no he estat conscient del vincle fins molt més tard. Jo visc habitualment davant el mar, però m’agraden molt les muntanyes. M’ha tocat fer molts rodatges aquí dalt i hi he fet estades llargues. M’agrada molt. Jo sóc de verd, el Pallars és muntanya en estat pur. A poc a poc vas coneixent la gent i vas fent-hi amics. Això que sembla simple és molt bonic.” Les seves companyes de direcció tenen vincles familiars amb la comarca. Gisela Arnau és de Sellui i Laia Gabriel és de Ribera de Cardós.

Li preguntem allò que sembla obvi, però que no ho és tant: què és un festival de cinema mitològic? En realitat, l’organització del festival fa aquesta pregunta de manera oberta, per fomentar el debat i descabdellar diferents sentits que agafin tots els matisos del concepte. D’una manera espontània, ens explica que al principi no havia aprofundit en la paraula “mitològic”, que els agradava perquè tenia la força d’englobar aspectes diversos. En tot aquest temps, però, han anat explorant a fons què vol dir “mitologia” en l’audiovisual: “‘Mitologia’ és una paraula molt poderosa que engloba moltes coses i permet explorar molt. És un camí que no s’acaba mai. Pot ser la història de la bruixa, literalment, o una reinterpretació de la història de la bruixa en un context molt més contemporani, com una exploració dels arquetips. Això es pot aplicar al viatge de l’heroi, a la lluita entre el bé i del mal, a la figura del savi, a la de l’antagonista. Mitologia pot ser totes aquestes coses i també la transmissió del relat oral. En el cinema la mitologia és tot això i moltes coses que encara s’han de descobrir. És molt emocionant endinsar-se en aquest món per mitjà de l’audiovisual. Realment, és un món molt fèrtil.”

Un dels temes de fons del festival és el poder atemporal de les històries que s’explicaven fa milers d’anys. Aquest aspecte li interessa especialment, a Ivana Miño: “Potser abans la forma era diferent de les històries que ens expliquem ara, però la necessitat d’explicar-les és la mateixa. Això ens connecta amb civilitzacions passades i també amb l’espai. Les dones d’aigua tan presents en la mitologia de molts indrets dels Països Catalans també les pots trobar en països molt remots. O la Molsosa, una figura del Pirineu, també molt típica de la mitologia catalana, la trobem a Irlanda, per exemple.

Els seus personatges mitològics preferits són les Encantades. La fascinen. Ens explica que són una mena de dones d’aigua de la sostenibilitat. L’atreuen totes les formes que agafen les dones d’aigua d’arreu, però especialment dels Països Catalans, on són tan freqüents. Així i tot, ens explicita que enguany li ha despertat un especial interès els simiots, protagonistes d’un dels curtmetratges que es presenten a concurs: “Els Simiots d’Arles són una espècie de ietis catalans, són molt populars. Això ens permet parlar d’aquesta mena de miralls que són les mitologies de diferents llocs.” Miño s’entusiasma quan entra en el detall dels personatges mitològics. La fascina que personatges semblants, amb la mateixa significació i amb petits canvis formals, siguin en llocs tan allunyats.

Per la joventut del festival, l’èxit de la convocatòria és espectacular. Enguany s’hi han presentat 251 curtmetratges. D’aquests, n’han estat seleccionats 49, repartits en tres seccions del festival, cadascuna amb els seus guardons. L’equip que impulsa el festival està convençut que cinema i mitologia casen molt bé. Creuen que el cinema pot ajudar a crear aquesta part de misteri, d’enigma, de màgia, que la mitologia sempre necessita: “El cinema ajuda molt. No cal saber-ho tot. No cal una explicació per a tot. Ens agrada que al festival hi hagi aquest espai per al dubte. Ens agrada treballar en aquesta idea de l’enigma, del misteri.”

Entorn del festival, que té el nucli central en l’exhibició dels curtmetratges, també s’han organitzat activitats vinculades amb la cultura que es fa al Pallars. Hi ha, per exemple, una conferència de l’escriptor Pep Coll, que parlarà del mite de la ciutat enfonsada. Precisament, també sobre aquest mite pallarès es presentarà fora de concurs el film que porta el mateix nom creat per la cooperativa de treball Alba Jussà de Tremp. També hi haurà un concert de Marc Vilajuana, acompanyat de Joel Carro, i una conferència de Javier Urrutia, que analitzarà la relació del cinema amb la mitologia. Com a activitat paral·lela per a tots els públics, s’ha programat una visita a la muntanya de la Geganta Adormida, a més de diverses activitats familiars.

Ivana Miño està convençuda que cal treballar molt en l’àmbit local dels Pirineus, però també a escala internacional. Per ella, aquesta és una de les parts més essencials del festival: “Reaccionant localment i internacionalment, es pot veure com les mitologies fan de joc de miralls de coses que ens pensem que només són nostres.

L’empremta del festival ultrapassa aquest cap de setmana. Una de les tasques que fa durant tot l’any és aplegar testimonis orals. Amb aquest material hi ha el projecte de fer un documentari, del qual presentaran un fragment en el festival.