19.03.2026 - 17:33
|
Actualització: 19.03.2026 - 17:59
Irídia i Òmnium Cultural han denunciat que l’arxivament de la investigació de les tortures a Blanca Serra a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona consolida la impunitat dels crims del franquisme. A més, han assegurat que no hi ha voluntat política d’arribar fins al final i identificar els torturadors per dur-los a la justícia. Ara totes dues entitats, juntament amb Blanca Serra, estudiaran si cal recórrer contra l’arxivament o explorar més vies jurídiques per continuar avançant en el cas.
Segons que ha explicat la coordinadora de litigis d’Irídia, Sònia Olivella, no s’han impulsat diligències per identificar els responsables ni per investigar l’estructura repressiva, malgrat que als expedients policíacs consten les identitats dels agents actuants. “Necessitem una justícia que posi nom i cognoms als autors de les tortures i que converteixi la comissaria de la Via Laietana en un espai de reparació”, ha dit. També ha explicat que Blanca Serra havia rebut la decisió amb aclaparament i decepció, però que mantenia la voluntat de continuar el procés.
També ha criticat que no s’hagués recollit informació judicial ni s’hagués intentat d’identificar els autors que apareixen als atestats, cosa que impedeix d’avançar en la investigació. Considera que la documentació aplegada hauria de ser valorada en seu judicial.
A banda, han destacat que la investigació confirmava que la repressió i les tortures van continuar més enllà del 1978 i es van allargar durant la transició, com a mínim fins el 1983, i que els fets inclouen persecució per raó de gènere contra dones dissidents.
En aquest context, avisen que l’únic organisme creat per a investigar aquests crims no ha mostrat voluntat de portar-los als tribunals i que, una vegada més, la recerca de justícia i reparació correspondrà a les víctimes i la societat civil.
La comissionada internacional i legal d’Òmnium Cultural, Elena Jiménez-Botías, ha advertit que els crims del franquisme continuaven topant amb un mur d’impunitat a l’estat espanyol. Ha remarcat que, per a identificar els responsables, era imprescindible d’accedir als arxius, que no poden continuar en mans de la policia. En aquest sentit, ha insistit que l’edifici de la Via Laietana havia de deixar de funcionar com a comissaria i convertir-se en un espai de memòria.
En un vídeo, Blanca Serra ha criticat que el procediment no garanteixi justícia efectiva perquè no permet d’identificar ni jutjar els responsables de les tortures. A més, ha reclamat que es reconegui que les tortures van ser sistemàtiques, que aquesta memòria es transmeti a les noves generacions i que es visibilitzi la repressió específica contra les dones. Finalment, ha advertit que, cinquanta anys després de la mort del dictador, la resposta institucional continua essent insuficient.
La fiscalia reconeix les tortures
La fiscalia de Barcelona ha donat per bona la versió de Blanca Serra i la seva germana Eva i ha reconegut per primera vegada les tortures a la comissaria de la Via Laietana durant el franquisme. Considera que són constitutives d’un delicte de tortures en el context de crims contra la humanitat. Malgrat això, ha demanat l’arxivament del cas perquè no s’ha pogut saber la identitat dels torturadors.
La investigació ha analitzat les detencions denunciades –els anys 1977, 1980, 1981 i 1982– a partir de la disposició addicional sisena de la llei de memòria democràtica espanyola.
Entre les diligències practicades hi ha la declaració de la víctima, un informe mèdic forense i la ratificació d’informes psicològics i històrics. L’informe forense avala el relat de les detencions i les tortures i conclou que van tenir un alt potencial traumàtic, amb una afectació psicològica de por i angoixa que continua encara ara.
La fiscalia també ha recollit expedients policíacs que confirmen les detencions, tot i les dificultats per a accedir-hi. Segons que destaca, els arxius es troben fragmentats i en perill de pèrdua o destrucció.
El decret estableix que Blanca Serra i la seva germana Eva van sofrir quatre detencions amb tortures per la ideologia política. Considera que els fets són delictius i els reconeix la condició de víctimes segons la llei de memòria democràtica.
Les diligències penals per a investigar les tortures a Serra a les dependències de la prefectura superior de la policia espanyola a la Via Laietana eren les primeres obertes mai per la fiscalia, gràcies a la llei de la memòria democràtica del 2022.
Aquest és el tercer cas de tortures que Òmnium i Irídia han mirat de portar als tribunals, tots tres a la comissaria de la Via Laietana. El primer, sobre els maltractaments al sindicalista Carles Vallejo el 1970, i el segon, el dels germans Pepus i Maribel Ferrándiz, torturats l’any següent, el 1971. Tots dos van ser arxivats, però confiaven que la denúncia de Serra podria tenir un final diferent perquè les tortures havien estat després de la mort del dictador Francisco Franco.
Les germanes Blanca i Eva Serra eren dues activistes independentistes conegudes per la policia franquista que van sofrir tortures unes quantes voltes: el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982. La primera, el 1977, van estar retingudes tres dies a la comissaria de la Via Laietana, on Blanca Serra va sofrir tortures i vexacions com ara ofegaments amb bosses al cap, cops de porra a les plantes dels peus que li van trencar dos dits i humiliacions pel fet de ser dona i catalana.
