Després d’anys de penúries econòmiques, les protestes posen en alerta el règim iranià

The Washington Post · Yeganeh Torbati

Istambul, Turquia. Les protestes dels botiguers a la capital de l’Iran, Teheran, per la caiguda en picat del valor del rial, la moneda del país, s’han estès les darreres hores a sectors molt més amplis de la societat iraniana, incloent-hi estudiants i nombrosos col·lectius professionals.

Fa anys que els iranians viuen enmig d’una inflació galopant i d’una economia anèmica, en gran part a causa de la mala gestió del govern, la corrupció i les sancions imposades per Occident contra el programa nuclear del país. Les xifres oficials diuen que la inflació ha arribat a un 50% enguany i que l’economia s’ha contret lleugerament. Els darrers dies, la situació econòmica s’ha agreujat arran de la forta devaluació del rial, que ha arribat a mínims històrics.

El descontentament latent va esclatar diumenge passat en forma de protestes als carrers: van començar a aparèixer vídeos a les xarxes socials en què es veien botiguers de centres comercials de Teheran tancant els establiments en senyal de protesta. A les imatges també se sentia com els manifestants corejaven el lema “No tingueu por, no tingueu por! Anem tots a l’una” mentre demanaven als altres botiguers que abaixessin la persiana en solidaritat.

Els anomenats basarians –la classe comercial del país– rarament han protagonitzat protestes d’aquesta mena d’ençà de la constitució del règim islàmic, l’any 1979.

El fet que els botiguers hagin encapçalat les protestes evidencia que la greu crisi econòmica del país s’ha estès més enllà dels estrats més pobres de la societat, segons que explica Mahdi Ghodsi, economista de l’Institut d’Estudis Econòmics Internacionals de Viena. L’any 2017, durant l’anterior onada de protestes per la situació econòmica del país, moltes manifestacions foren protagonitzades per pagesos i treballadors corrents, explica: “Ara, fins i tot les classes acomodades es veuen amb l’aigua al coll.”

Una de les primeres protestes d’aquesta darrera onada, de fet, va esclatar entre els venedors de telèfons mòbils d’un complex del centre de Teheran, prop d’on sovint han esclatat moltes altres grans manifestacions en el passat. Els venedors de telèfons mòbils són especialment vulnerables a la depreciació del rial perquè venen productes importats, segons que explica Ghodsi. Les darreres setmanes, molts d’aquests negocis han esdevingut inviables econòmicament, atesa la caiguda del valor de la moneda local respecte del dòlar.

Diumenge, les protestes es van estendre per tot el país i van atraure més i més participants. Uns quants vídeos publicats dilluns mostraven grans multituds marxant pel centre de Teheran i protestes fora de la capital, incloent-hi l’illa de Qeshm, al golf Pèrsic, i les ciutats occidentals de Zanjan i Hamadan. L’endemà, les protestes també van arribar a més ciutats importants del país, com ara Kermanshah, Shiraz, Yazd i Isfahan.

Les consignes dels manifestants no van trigar a anar més enllà de qüestions purament econòmiques i a apuntar contra el sistema polític iranià. Alguns vídeos enregistrats dilluns a Teheran mostraven un grup de manifestants corejant el lema “Mort al dictador” i fer proclames en lloança de la monarquia iraniana, que el règim actual va enderrocar en la revolució del 1979. Dilluns a la nit, molts estudiants universitaris –un dels col·lectius que van impulsar les protestes anteriors– es van afegir a les manifestacions. El gremi que representa els camioners iranians, per la seva banda, va publicar un comunicat de suport a les protestes, tot i que no va anunciar mobilitzacions específiques.

L’endemà, dimarts, moltes empreses –incloent-hi detallistes, consultoris mèdics, concessionaris d’automòbils, cafeteries i restaurants– van anunciar a les xarxes socials que tancarien en solidaritat amb els manifestants.

Es tracta de les primeres manifestacions importants a l’Iran d’ençà del conflicte amb Israel del juny passat, més conegut com la guerra dels dotze dies. Les protestes són les més greus d’ençà de la tardor del 2022, quan la mort d’una noia detinguda per la policia per la seva vestimenta va desencadenar una onada de manifestacions generalitzades que van durar mesos. Abans d’això, l’Iran ja havia estat l’escenari de grans manifestacions, tant l’any 2017 com l’any 2019, a causa del descontentament econòmic.

La resposta de les autoritats

El govern ha desplegat agents de les forces de seguretat a Teheran per contenir les protestes; alguns vídeos semblen mostrar agents fent servir gas lacrimogen i disparant trets contra els manifestants. Fins ara no hi ha hagut víctimes, tot i que en ciutats com Hamadan s’han vist topades molt violentes entre les forces de seguretat i els manifestants.

Els mitjans de comunicació estatals s’han abstingut –fins ara, si més no– de titllar els manifestants d’esvalotadors, com solien fer en onades de protesta anteriors.

Abans-d’ahir, en una publicació a X, el president Massud Pezeixkian va escriure que “el benestar del poble [iranià] és la meva gran preocupació” i que el govern adoptaria “mesures d’abast” per a reformar el sistema monetari i bancari del país. Pezeixkian també va anunciar que havia encarregat al ministre d’Interior d’obrir negociacions amb els representants dels manifestants per tal de resoldre les “demandes legítimes”.

Unes altres esferes del règim, tanmateix, s’han mostrat més inflexibles. La Guàrdia Revolucionària iraniana, per exemple, va avisar “els enemics” del país que s’oposaria “a qualsevol acte de sedició, disturbis, amenaça a la seguretat o agressió territorial”. Les autoritats iranianes solen emprar sedició com a terme genèric per a descriure qualsevol moviment dissident.

Ahir, el règim també va anunciar el tancament generalitzat de les oficines del govern i els equipaments públics a Teheran i a tot el país. La mesura ha estat àmpliament interpretada com un intent de reduir la presència de públic als carrers, tot i que el règim al·lega que es deu a la necessitat d’estalviar energia per l’onada de fred que ha afectat el país aquests dies.

Fins ara, l’aiatol·là Ali Khamenei –la figura que deté el poder absolut en el sistema teocràtic iranià– ha guardat silenci sobre les manifestacions.

Situació crítica

Els indicis que l’economia del país arriba a una situació crítica s’han anat acumulant els darrers mesos. El pressupost presentat pel govern per a l’any vinent, en aquest sentit, proposava de reduir els sous dels funcionaris públics i augmentar els imposts. El govern també va retallar fa poc les subvencions als combustibles, cosa que ha causat un augment general dels preus.

Diumenge, durant un discurs apassionat al parlament, Pezeixkian va culpar dels problemes del país una llarga llista de polítics: “Hi ha gent que té problemes econòmics, de salut, que topa amb problemes de tota mena. Això es deu a les decisions que han pres els governs, els parlaments i els responsables polítics.” “Diuen que els imposts són massa alts; d’acord, doncs els imposts són massa alts. Però aleshores ens demanen que augmentem els sous. Que algú m’expliqui d’on se suposa que trauré els diners per a augmentar els sous”, es va preguntar.

El parlament, no obstant el discurs de Pezeixkian, va rebutjar sense miraments el pressupost del govern, tot al·legant que no feia prou per a alleujar els problemes econòmics dels iranians.

Parsa, un estudiant universitari de 23 anys que viu a Kermanshah, a l’oest de l’Iran, comenta en declaracions a The Washington Post la pressió econòmica a què s’encara la seva generació. Explica que guanya uns 100 milions de rials amb la seva feina a temps parcial com a dependent d’una cafeteria, cosa que equival a uns 70 dòlars al tipus de canvi actual. Fa poc, diu, va sortir a sopar amb un amic i va haver de pagar 10,5 milions de rials per una pizza, una amanida i dos refrescs: és a dir, aproximadament la meitat del sou que guanya en una setmana. El noi explica que, no fa tants anys, per aquesta quantitat es podia comprar una PlayStation nova de trinca.

Parsa recorda una discussió que va tenir fa poc amb un professor, que li va dir que no entenia per què els joves estaven tan preocupats pel cost de la vida. “Ens llevem a les set del matí tan sols per veure com el tipus de canvi [del rial] amb el dòlar ja ens ha esguerrat el dia abans de sortir del llit”, recorda que va dir al professor. I afegeix: “També li vaig dir: ‘Professor, la seva generació ens ha ben fotut’.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb