The Washington Post · Rachel Chason i Rael Ombuor

Dubai, Emirats Àrabs Units. El Programa Mundial d’Aliments (PMA) de l’ONU diu que 10.000 tones d’aliments continuen sense arribar a centenars de milers de nens de l’Afganistan. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha estat incapaç de fer arribar un carregament de medicaments per valor de 6 milions de dòlars a Gaza. Save the Children alerta que noranta centres d’atenció primària al Sudan es podrien quedar sense subministraments bàsics ben aviat.

En tan sols un mes, la guerra al Llevant ha posat cap per avall l’economia mundial, tot deixant el planeta a les portes d’una crisi energètica greu. També ha desencadenat el caos al sector humanitari –ja malparat abans i tot de l’esclat del conflicte–, una font clau de suport per a centenars de milions de persones vulnerables de tot el món.

Aquesta xarxa mundial de distribució d’ajut depèn de l’estatus dels Emirats Àrabs Units (EAU), i especialment de Dubai, com a centre d’operacions del sector. La metròpoli disposa d’un dels ports més importants de la regió i d’un aeroport que, en circumstàncies normals, sol constar entre els més transitats del món.

Però ara l’emplaçament geogràfic de Dubai –una ciutat al cor del golf Pèrsic– l’ha fet especialment vulnerable a les represàlies de l’Iran, que ha atacat repetidament els EAU. Drons i míssils iranians han impactat contra infrastructures clau, com ara el port i l’aeroport de la ciutat, i l’estret d’Ormuz, la via marítima per on passen la gran majoria de mercaderies procedents de Dubai, resta pràcticament tancat.

Tot plegat ha desencadenat el caos al sector humanitari, que començava a notar l’impacte de les retallades de finançament públic dels Estats Units i dels governs europeus i que ara malda per satisfer unes necessitats que creixen, cada dia que passa, amb la guerra.

“És com una tempesta que plana sobre nosaltres i a la qual s’afegeix un núvol nou cada setmana”, diu John Aylieff, director nacional del PMA a l’Afganistan. “El darrer gran núvol, el més fosc de tots, és el conflicte de l’Iran.”

Amb les cadenes de subministrament habituals blocades, els experts logístics s’han hagut de trencar les banyes per mirar de trobar rutes alternatives de repartiment d’ajut arreu del món. Corinne Fleischer, directora de la cadena de subministrament del PMA, explica que ara mateix hi ha unes 70.000 tones d’aliments retingudes en vaixells de càrrega al Llevant. Si s’allarga fins al juny, Fleischer explica que la guerra abocarà uns 45 milions de persones més a la fam aguda, que ara com ara afecta uns 318 milions de persones a tot el planeta.

El PMA ja ha desviat deu vaixells amb aliments destinats a Etiòpia, el Sudan i el Sudan del Sud de la ruta habitual per mitjà de l’estret de Bab el-Màndeb, que connecta la mar Roja amb el golf d’Aden –i on el trànsit s’ha aturat gairebé del tot per por de possibles atacs dels houthis. L’alternativa és fer el viatge pel cap de Bona Esperança, a Sud-àfrica, cosa que triga un 25% més de temps i és un 40% més car.

Al sector ja es respirava certa inquietud, fins i tot abans de l’esclat del conflicte, per les repercussions que les retallades de finançament públic podrien tenir en la situació humanitària a la Banya de l’Àfrica, on es concentren uns quants països en greu perill de fam, com ara Somàlia, el Sudan del Sud, el Sudan i algunes zones de Kenya, segons Murithi Mutiga, director del programa a l’Àfrica de l’International Crisis Group. Ara els entrebancs logístics causats pel conflicte amenacen d’agreujar aquesta pressió.

“És preocupant i podria ser catastròfic”, assegura Mutiga.

Una part dels aliments i de l’ajut humanitari del PMA a l’Afganistan solien entrar al país per via terrestre, a través del Paquistan. Però l’octubre passat, a mesura que la tensió entre l’Afganistan i el Paquistan augmentava, el PMA va decidir de començar a enviar-hi aliments a través de l’Iran. A final de febrer, tanmateix, els atacs dels Estats Units i Israel en sòl iranià van tancar de cop i volta aquesta via alternativa.

Ara el PMA s’ha trobat que milers de tones d’aliments nutritius d’alta densitat, pensats per a infants, resten immobilitzats en magatzems de Dubai i el Paquistan. Si l’organització els pogués repartir, explica Aylieff, “podrien salvar la vida de 600.000 nens els dos mesos vinents”.

De moment, el PMA ha optat per transportar una part d’aquestes provisions amb camió de Dubai fins a l’Afganistan, en una ruta que travessa ni més ni menys que set països –l’Aràbia Saudita, Jordània, Síria, Turquia, Geòrgia i l’Azerbaitjan– i que també implica travessar la mar Càspia amb ferri i, finalment, passar per Turcmènia fins a arribar a la frontera afganesa. Abans i tot de l’esclat del conflicte, l’organització no podia alimentar més d’un quart dels infants que sofreixen desnutrició aguda a l’Afganistan: fins que aquestes provisions no hi arribin, diu Aylieff, aquests infants es quedaran amb l’estómac buit.

“No recordo, en trenta-dos anys de carrera al PMA, una situació tan preocupant com l’actual. No tenim precedents d’una situació en què tantes crisis paral·leles hagin confluït a la vegada”, afirma: “No tenim prou mitjans per a respondre-hi, ras i curt.”

Aylieff, en aquest sentit, diu que més de 2.000 centres de nutrició a l’Afganistan es troben com més va més a prop de quedar-se sense provisions del PMA.

“Imagina una mare que duu el seu fill desnodrit en braços durant quatre hores o cinc fins a la clínica més a prop de casa”, diu. “El nen està apàtic i feble, demacrat, i a la mare li diuen: ‘Ho sentim… no ens queden aliments per a ajudar a tractar el teu fill’. Per nosaltres és absolutament colpidor, haver de dir això, però per a ells és tràgic.”

Marc Schakal, director dels programes de Metges Sense Fronteres (MSF) al Llevant, diu que fa setmanes que l’organització treballa per fer arribar al Iemen les 110 tones d’aliments i medecines retingudes al port de Dubai, que normalment haurien arribat al país per via marítima, a través de l’estret d’Ormuz.

El cost de les assegurances de viatge s’ha disparat a la regió, cosa que ha encarit el preu de transportar qualsevol càrrega. A més, els tancaments d’espais aeris han esdevingut habituals. Les agències d’ajut humanitari saben que se’ls acaba el temps.

Per si no n’hi hagués prou, continua Schakal, s’acosta la temporada en què les taxes de desnutrició i la incidència de xarampió se solen disparar. MSF, de fet, ja ha començat a notar un repunt d’ingressos a les clíniques que gestiona.

“Quant als medicaments, podríem mirar de trobar alternatives locals, tot i que no en podríem garantir la qualitat”, diu Schakal. “Respecte dels aliments, no hi ha alternatives. Sense provisions, els nens desnodrits es moriran.”

Els enviaments de l’OMS, que sol despatxar uns 500 carregaments de medicaments i equipament mèdic d’emergència cada any des de Dubai, també s’han alentit dràsticament, segons que explica Paul Molinaro, cap de suport d’operacions i logística de l’organització.

Fins ara, els proveïdors de l’OMS no han informat de problemes d’escassetat, diu Molinaro, però plana en l’ambient el risc d’interrupcions sobtades en el proveïment d’ajut humanitari.

L’experiència demostra que les necessitats, sobretot en l’àmbit mèdic, no faran sinó augmentar a mesura que el conflicte avanci. Els països assolats per guerres, explica Molinari, solen demanar sempre la mateixa cosa a les organitzacions humanitàries: sang i plasma sanguini per a tractar fractures i cremades.

Ara, diu, l’envit serà fer arribar aquests subministraments allà on més calen.

Al Líban, l’ofensiva militar israeliana ha causat més d’un miler de morts i ha desplaçat més d’un milió de persones. També ha tallat les cadenes de subministrament al país, cosa que ha fet augmentar els preus. Nora Ingdal, directora de la divisió de Save the Children al Líban, explica que els aliments bàsics pugen gairebé cada dia.

“Aviat ens quedarem sense aliments nutritius, com ara fruita i verdura”, diu: “No sabem exactament quan, però és un problema enorme.”

L’impacte del conflicte es comença a notar fins i tot lluny del Llevant.

A Somàlia, on dos milions de nens viuen sota l’amenaça de malnutrició aguda, la UNICEF diu que el cost de transportar aliments, medicaments, combustible i aigua ha començat a augmentar, sovint dràsticament. Christopher Tidey, portaveu de l’organització, diu que el preu de l’aigua “s’ha multiplicat per més de dos” en algunes zones.

“En països en situacions de fragilitat extrema, el conflicte al Llevant podria tenir un impacte desproporcionat”, assenyala Tidey.

Els experts prediuen que l’escassetat de fertilitzants –gran part dels quals es produeixen al golf Pèrsic– afectarà sobretot els països que depenen de l’agricultura de subsistència.

El Sudan, per exemple, importa un 50% dels fertilitzants de la zona del golf Pèrsic. La temporada de sembra d’estiu comença al juny.

Grace Wairima, directora de comunicacions de la divisió africana de Mercy Corps, explica que la collita vinent penjarà d’un fil si els fertilitzants no hi arriben a temps. Una mala collita, avisa, podria agreujar encara més la situació humanitària d’un país devastat per anys de guerra civil, on la meitat de la població ja sofreix desnutrició actualment.

“No ens podem permetre un altre revés ara, perquè ja ens trobem en una situació catastròfica”, diu: “No podem permetre que la situació empitjori.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb