19.03.2026 - 21:40
Bloomberg · Patrick Sykes i Dina Esfandiary
Gran part dels càrrecs de rang més alt de la República Islàmica han estat assassinats en la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, un conflicte que ha abocat el règim a una lluita contra vent i marea per la supervivència.
El poder iranià es reparteix entre una sèrie de consells, comandants, clergues i civils. Alguns són elegits a les urnes i uns altres són nomenats directament pel règim, però tots competeixen per tenir influència i poder sota la mirada atenta del líder suprem.
Unes quantes figures clau del règim han estat assassinades en els atacs aeris d’aquestes darreres setmanes, incloent-hi el líder suprem Ali Khamenei, el cap de seguretat nacional, Ali Larijani, i diversos assessors de rang alt, com també els ministres de Defensa i Intel·ligència. El cap de l’estat major de les forces armades i el cap del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica també han estat assassinats, juntament amb el cap de la força paramilitar Basij.
Aquesta és l’estructura de govern actual de la República Islàmica, en un dels moments més importants dels 47 anys d’història del règim.
Mojtaba Khamenei
Càrrec: líder suprem
Orientació política: conservador
Després de la mort del líder suprem Ali Khamenei arran d’un atac israelià durant les primeres hores de la guerra, els clergues iranians en van nomenar el fill segon, Mojtaba, com a successor, una elecció continuista amb el govern de línia dura i la política exterior antiamericana del pare.
Mojtaba Khamenei no ha fet cap compareixença pública d’ençà del començament del conflicte. El règim, de fet, ni tan sols n’ha difós imatges. Khamenei va fer la primera declaració com a líder suprem iranià per escrit i, per això, representants del govern nord-americà creuen que probablement deu estar ferit i desfigurat.
Sancionat pels Estats Units, és considerat pròxim al Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i a les milícies regionals aliades de l’Iran, com ara l’Hesbol·là i Hamàs; també dirigeix un extens imperi immobiliari que va de Teheran a Dubai i Frankfurt.
Mohsen Rezaee
Càrrec: assessor militar
Orientació política: conservador
La primera decisió en matèria de personal del nou líder suprem fou nomenar Rezaee com a assessor militar. Sancionat pels EUA, Rezaee va dirigir la unitat d’intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària després de la revolució del 1979 i va anar ascendint en l’estructura de poder de l’organització durant la guerra entre l’Iran i l’Irac dels anys vuitanta, fins a acabar convertit en el comandant en cap.
Posteriorment, Rezaee va saltar a la política, tot presentant-se unes quantes vegades –sense èxit– a les eleccions presidencials i passant a formar part del Consell de Discerniment de la Conveniència, que assessora el líder suprem iranià.
Rezaee és cercat per la Interpol per la presumpta implicació en un atac contra un centre de la comunitat jueva de Buenos Aires l’any 1994.
Mohammad Baqer Qalibaf
Càrrec: president del parlament
Orientació política: conservador
El càrrec de Qalibaf al parlament li garanteix un seient a l’influent Consell Suprem de Seguretat Nacional. D’ençà de la guerra dels dotze dies amb Israel i els Estats Units, el juny passat, la influència de Qalibaf al si del règim iranià ha anat guanyant importància.
En el passat, Qalibaf fou batlle de Teheran i comandant del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica. També es va presentar com a candidat en unes quantes eleccions presidencials, sense gaire èxit.
Massud Pezeixkian
Càrrec: president
Orientació política: reformista
Com a president, les responsabilitats de Pezeixkian es limiten, bàsicament, a la política econòmica, tot i que també va formar part del consell interí que ha governat l’Iran durant uns pocs dies aquest mes, entre la mort de Khamenei i l’elecció del seu fill com a líder suprem del país.
De tarannà reformista, Pezeixkian fou nomenat president l’any 2024, després de la mort d’Ebrahim Raisi, president conservador de línia dura.
Pezeixkian va instar l’ara difunt Khamenei a atendre les queixes dels manifestants durant l’onada de protestes que va sacsar el país al començament de l’any. Khamenei no li va fer cas i va reprimir durament els manifestants, cosa que evidencia com és de limitada la influència del president entre els estaments més elevats del règim.
Abbas Araghchi
Càrrec: ministre d’Afers Estrangers
Orientació política: tecnòcrata moderat
A Araghchi, un diplomàtic de carrera respectat i amb experiència, tant dins com fora del país, se’l considera un tecnòcrata pragmàtic.
Ex-membre de la Guàrdia Revolucionària, Araghchi ha treballat per a diferents governs iranians. Com a diplomàtic, fou un dels grans impulsors i interlocutors de les negociacions nuclears amb els Estats Units, tot i que no va dubtar a deixar clar, durant la darrera ronda de negociacions, que l’Iran aniria a la guerra si calgués.
Ahmad Vahidi
Càrrec: comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària
Orientació política: conservador
Veterà de la Guàrdia Revolucionària, Vahidi també ha exercit de ministre de l’Interior i de Defensa. Com Rezaee, també és cercat per la Interpol arran de la presumpta implicació en l’atac de Buenos Aires del 1994.
Els Estats Units el van sancionar el 2022 per la implicació en la repressió de les manifestacions d’aquell any a l’Iran.
Vahidi fou ascendit de comandant adjunt a comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària arran de l’assassinat del seu predecessor, Mohammad Pakpour, al començament de la guerra.
Ali Abdollahi Aliabadi
Càrrec: comandant de la Caserna General de l’Iran
Orientació política: conservador
Aliabadi és un membre veterà de la Guàrdia Revolucionària que ara dirigeix la Caserna General Khatam al-Anbiya de l’Iran, que supervisa tant les operacions tant dels guardians –que nominalment s’encarreguen de protegir la revolució– com de l’exèrcit convencional de l’Iran. Els seus dos predecessors immediats foren assassinats en la guerra dels dotze dies.
La Caserna General Khatam al-Anbiya ha exercit un rol clau en el conflicte actual, sobretot quant a la coordinació dels atacs contra petroliers a l’estret d’Ormuz.
Gholam-Hossein Mohseni-Ejei
Càrrec: president del Tribunal Suprem
Orientació política: conservador de línia dura
Cap del poder judicial i membre del consell de lideratge interí, Ejei –un clergue nomenat pel líder suprem– havia estat la mà dreta de Khamenei pare.
Com a fiscal, fou un dels grans braços executors de la repressió contra la dissidència a l’Iran. Com a ministre d’Intel·ligència, va treballar per eradicar allò que ell sovint ha descrit com la “subversió tova”, tot detenint desenes d’acadèmics i investigadors.
La UE i els EUA han imposat sengles sancions contra Ejei, a qui acusen d’abusos contra els drets humans. Aquest gener, durant l’onada de protestes al país, va prometre treballar per accelerar els terminis de les causes judicials contra manifestants detinguts.
Hassan Khomeini
Càrrec: hereu
Orientació política: moderat
Hassan Khomeini és el nét del fundador de la República Islàmica, Ruhollah Khomeini.
Tot i ser lleial al règim, és considerat una figura relativament moderada atesa la proximitat amb les faccions més reformistes del país, marginades progressivament durant el mandat de Khamenei.
Chris Miller, Yasufumi Saito, Arsalan Shahla i Chris Reiter han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
