The Washington Post · Dan Lamothe, Susannah George i Júlia Ledur

El govern Trump sembla que enllesteix els preparatius d’una operació militar de llarga durada contra l’Iran, segons que expliquen a The Washington Post nombrosos diplomàtics i militars nord-americans tant actius com jubilats, mentre el Pentàgon continua desplegant actius militars al Llevant.

A l’arsenal nord-americà que ja hi ha a la regió s’hi afegiran, els dies vinents, el portaavions USS Gerald R. Ford i els vaixells de guerra que l’acompanyen, segons que expliquen militars familiaritzats amb el desplegament en aquesta zona del planeta. La setmana passada, el Pentàgon va ordenar l’enviament de més actius militars al Llevant i va redirigir-hi els vaixells que tenia al Carib, cosa que possibilitaria als EUA de llançar un atac contra l’Iran els pròxims dies.

Dijous al matí, en un acte a Washington, Trump es va negar a descartar cap opció amb relació a l’Iran. “Potser arribarem a un acord. O potser no”, va dir a la reunió inaugural de la Junta de la Pau que patrocina. “Ho sabreu d’ací a pocs dies; a tot estirar, d’ací a deu dies.” El president dels EUA ha especulat obertament amb la possibilitat de defenestrar el líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei. La setmana passada, sense anar més lluny, va dir que un canvi de règim seria “la millor cosa que podria passar” a l’Iran.

Així i tot, continua sense aclarir-se si Trump realment ha ordenat una acció militar contra l’Iran, segons que expliquen unes quantes fonts pròximes a les deliberacions internes del Pentàgon.

Daniel B. Shapiro, ex-ambaixador dels EUA a Israel i alt funcionari del Pentàgon durant el govern Biden, diu que els Estats Units, més encara amb el suport d’Israel, tindrien un “avantatge aclaparador” sobre l’Iran en cas d’un conflicte armat. Els vaixells de guerra desplegats aquestes darreres setmanes pels Estats Units al Llevant s’afegeixen a l’ampli arsenal que l’exèrcit nord-americà hi té permanentment, incloent-hi dotzenes d’avions de combat, sistemes antiaeris i armament de tota mena.

Sigui com sigui, un conflicte amb l’Iran comportaria riscs de seguretat importants per als Estats Units, segons que explica Shapiro. L’Iran disposa de míssils balístics de llarg abast, com també d’una xarxa d’aliats escampada per tota la regió que amenaçaria de convertir qualsevol atac en un conflicte molt més ampli i mortífer. Un hipotètic blocatge iranià de l’estret d’Ormuz, per on passa bona part del trànsit de petroli mundial, també podria tenir repercussions significatives en l’estabilitat de l’economia mundial.

“No hi ha dubte que l’impacte d’un atac conjunt dels Estats Units i d’Israel seria terrible [per a l’Iran]”, diu Shapiro, que també és investigador de l’Atlantic Council. “Però això no vol dir que un hipotètic conflicte sigui ràpid i decisiu; l’Iran també és prou fort per a fer mal als enemics.”

El desplegament militar dels EUA al Llevant ha coincidit amb la darrera ronda de negociacions entre diplomàtics nord-americans i iranians sobre el programa nuclear de Teheran. La secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va dir la setmana passada que ambdues parts havien fet “alguns avenços”, però va afegir: “Encara som molt lluny d’arribar a un acord en alguns aspectes clau.” També va explicar que Washington confiava que Teheran li facilitaria més informació sobre el seu programa nuclear les setmanes vinents, tot i que no és clar si Trump està disposat a esperar tant de temps.

Un funcionari europeu amb informació sobre la qüestió explica que, després de les negociacions de la setmana passada, els diplomàtics de la zona del Llevant no creuen que l’Iran estigui disposat a cedir en les seves “posicions fonamentals”, incloent-hi el dret d’enriquir urani.

“L’estratègia iraniana semblava ser ofegar els Estats Units amb tecnicismes per anar xutant la pilota endavant sense haver de negociar cap canvi substancial”, explica. I afegeix: “Una estratègia de negociació més convencional hauria optat pel diàleg […] Però Trump no té aquesta mena de paciència.”

En un primer moment, el desplegament militar nord-americà al Llevant va ser rebut amb els braços oberts a la regió. Però a mesura que han anat passant les setmanes i els indicis que Washington es preparava per a un conflicte llarg han esdevingut com més va més evidents, l’estat d’ànim ha canviat bruscament.

“És possible que alguns països [del Llevant] afavoreixin atacs selectius per augmentar la pressió sobre l’Iran”, diu el diplomàtic en referència a l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. “Però un conflicte prolongat serà sagnant i podria acabar involucrant-hi més països, de manera deliberada o accidental.”

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, té previst d’anar a Israel aquesta setmana per reunir-se amb el primer ministre, Benjamin Netanyahu. L’objectiu declarat de la visita és informar-lo de les negociacions amb l’Iran, segons que explica un diplomàtic nord-americà, però això no necessàriament impediria que els EUA llancessin la primera ronda d’atacs contra l’Iran. Washington ja va atacar-ne els emplaçaments nuclears l’estiu passat, en plenes negociacions diplomàtiques amb Teheran.

Fa temps que Netanyahu pressiona perquè els EUA llancin un atac de gran abast contra l’Iran. A començament de mes, el primer ministre israelià va presentar la seva pròpia llista de condicions a l’Iran, incloent-hi la prohibició total d’enriquir urani, el desmantellament de les instal·lacions i l’equipament d’enriquiment, la retirada del país de tot l’urani ja enriquit, la restricció del programa de míssils balístics iranià i la imposició d’inspeccions constants al programa nuclear civil de l’Iran.

Els analistes coincideixen a dir que és poc factible que l’Iran acati totes les demandes d’Israel.

Les darreres setmanes, Khamenei s’ha mostrat recelós a pactar amb els Estats Units i ha defensat a les xarxes socials que Teheran tenia dret de produir la seva pròpia energia nuclear i que no havia de consentir limitacions a l’abast del seu arsenal de míssils.

Trump va tornar a posar damunt la taula la possibilitat d’atacar directament l’Iran al gener, després d’haver-se compromès a “rescatar” els manifestants antigovernamentals arran de l’última onada d’execucions. El president nord-americà, tanmateix, va acabar desdient-se d’una possible acció militar, en part perquè els funcionaris del Pentàgon van avisar-lo que els EUA no tenien prou efectius a la regió per a repel·lir un possible contraatac iranià.

D’aleshores ençà, Washington ha multiplicat la xifra d’efectius i actius militars a la regió, incloent-hi un altre portaavions, l’USS Abraham Lincoln, que fins ara era a la mar de la Xina Meridional. L’exèrcit nord-americà també hi ha enviat nombrosos destructors de l’armada, desenes d’avions de combat i molts avions de guerra, inclosos F-35.

Aquests darrers dies, Washington també hi ha traslladat una flota d’avions cisterna d’Europa i ha reposicionat molts dels avions desplegats a la base aèria Muwaffaq al-Salti, a Jordània, i a la de Vrazhdebna, a Bulgària.

Dana Stroul, ex-alta funcionària del Pentàgon durant el govern Biden, explica que el desplegament militar al Llevant indica que el govern Trump “es prepara per a una operació molt més llarga que no pas un atac aïllat”.

Un conflicte llarg representaria un canvi d’estratègia radical respecte a les darreres incursions militars de Trump, com ara la captura del president veneçolà, Nicolás Maduro, aquest gener a Caracas, la campanya de bombardaments de la primavera passada contra els rebels houthis del Iemen i l’onada d’atacs episòdics de l’estiu passat contra els emplaçaments nuclears de l’Iran. Van ser accions de gran abast, però de durada molt limitada; en tots aquests casos, Trump va declarar la victòria al cap de poques hores i va redirigir l’atenció cap a unes altres prioritats.

Jason Dempsey, ex-oficial de l’exèrcit i investigador al Center for a New American Security, explica que el fet que cap d’aquestes operacions causés una xifra de baixes significativa per als Estats Units podria haver embravit Trump amb vista a noves operacions, menystenint els riscs que un atac com el de l’Iran comportarien.

“Les operacions militars sovint semblen ràpides i senzilles, fins que de cop i volta deixen de ser-ho”, explica Dempsey. “El cas de Veneçuela va ser una operació única i excepcional. I fins i tot encara que parléssim d’una operació així a l’Iran, no estic segur que acabés sortint bé.”

Karen DeYoung, John Hudson i Meg Kelly, a Washington; Lior Soroka, a Tel-Aviv; Imogen Piper, a Londres, i Adrián Blanco Ramos, a Madrid, han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb