03.03.2026 - 21:40
The Washington Post · Alex Horton, Tara Copp i Dan Lamothe
Quatre soldats nord-americans han mort, i cinc més han resultat ferits de gravetat, durant els primers dies de conflicte amb l’Iran, en unes xifres que han fet saltar les alarmes a Washington i han posat en qüestió la capacitat del Pentàgon de protegir els efectius desplegats al Llevant.
Segons el Comandament Central dels Estats Units, que supervisa les operacions a la regió, una xifra indeterminada de soldats també han sofert “ferides lleus de metralla i commocions cerebrals” i són en procés de reincorporar-se al servei.
Els soldats nord-americans morts formaven part d’una unitat de suport a Kuwait, segons que informen dos representants del Pentàgon a The Washington Post. L’exèrcit nord-americà –que informà de tres morts diumenge i una mort més abans-d’ahir– no ha especificat on moriren els soldats exactament, fet amb què es desmarquen del procediment tradicional de notificació de baixes en combat.
El secretisme entorn les morts evidencia com ha esdevingut de tensa la situació per als militars desplegats al Llevant, on l’Iran ha atacat instal·lacions i interessos nord-americans en més de mitja dotzena de països d’ençà de l’assassinat del líder suprem del país, l’aiatol·là Ali Khamenei, dissabte.
Els portaveus del Pentàgon i del Comandament Central s’han negat a fer declaracions per a aquest article.
Per als Estats Units, les baixes –en el seu primer comunicat, el Comandament Central es referí als soldats com a “morts en combat”– evoquen el fantasma de les dues dècades de conflictes desencadenats pels atacs de l’11 de setembre de 2001. Dissabte –durant l’anunci del començament de l’operació, oficialment anomenada operació Fúria Èpica–, Trump reconegué la possibilitat que a l’exèrcit nord-americà hi hagués baixes. “És el que sol passar en una guerra”, digué.
En una declaració en vídeo difosa per la Casa Blanca diumenge, el president nord-americà lloà els soldats que havien “fet el sacrifici que es pot fer per la nació” i afegí: “Lamentablement, és probable que hi hagi més [morts] abans no acabi [el conflicte]”. Poc després, Trump declarà al diari britànic The Daily Mail que la campanya militar nord-americana i israeliana contra l’Iran podria allargar-se quatre setmanes.
Múltiples instal·lacions nord-americanes per tot el Llevant han estat blancs d’atacs iranians aquestes darreres hores. Diumenge, el Comandament Central afirmà que les forces nord-americanes havien destruït més d’un miler d’objectius iranians fins al moment, incloent-hi vaixells de guerra i submarins, bases de míssils, i centres de comandament i control de la Guàrdia Revolucionària Iraniana.
La quantitat, inusitadament alta, d’objectius iranians destruïts en qüestió d’hores evidencia l’agressivitat de la campanya militar nord-americana al país, i l’objectiu de neutralitzar com més aviat millor l’arsenal de míssils i drons iranians, segons que explica una font del Pentàgon que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició de mantenir-ne l’anonimat.
Paral·lelament, l’Iran ha respost amb “dotzenes i dotzenes” de míssils i atacs amb drons per tota la regió, segons que explica una font del Pentàgon amb coneixement de la situació. “Van a totes”, diu.
L’abast de les represàlies iranianes –i la varietat dels objectius atacats, incloent-hi posicions no militars per tot el Llevant— ha fet saltar les alarmes al Pentàgon, segons que afegeix aquesta font, i molts temen que la manca d’una estructura de govern clara després de l’assassinat de Khamenei faci més imprevisibles els atacs iranians.
La preocupació, tant al Pentàgon com d’alguns membres clau del govern Trump, és que el conflicte amb l’Iran continuï escalant i quedi fora de control, segons fonts de l’exèrcit nord-americà. “Al Pentàgon es respira un ambient carregat, paranoic”, diu una d’aquestes persones.
Fonts amb coneixement de la situació expliquen que, entre els alts comandaments, hi ha una certa intranquil·litat per la possibilitat que les hostilitats s’allarguin setmanes, cosa que posaria encara més pressió sobre l’estoc, ja per si limitat, de defenses antiaèries dels Estats Units.
“Hi ha una certa preocupació per la possibilitat que això duri més que un grapat de dies”, diu una altra font.
“No crec que hàgim assimilat plenament l’impacte que aquests primers dies de conflicte han tingut per al nostre estoc [de defenses antiaèries]”, afegeixen, i assenyalen que sovint calen dos o tres interceptors per a aturar un míssil entrant.
“El conflicte ja ha començat. No és com si poguéssim dir: ‘Ei, Iran, ens hem quedat sense sistemes de defensa antimíssils, així que aturarem el conflicte una estona, et sembla bé?’ Aquest conflicte posarà a prova la nostra capacitat de defensar tot allò que ens pertoca defensar”, diu Smith, que afegeix que l’arsenal i els recursos de l’exèrcit nord-americà ja es troben “al límit”.
Com ja informà The Washington Post, l’assessor militar en cap de Trump –el general Dan Caine, també president de l’Estat Major Conjunt de l’exèrcit– advertí la setmana passada la Casa Blanca que l’escassetat de municions i la manca de suport militar de molts dels aliats tradicionals dels Estats Units feia augmentar considerablement els riscs associats a una operació com la de l’Iran, especialment per als soldats nord-americans desplegats a la regió.
Els Estats Units hi han desplegat una gran quantitat d’actius, incloent-hi nou destructors capaços de derrocar míssils. Caldrà veure fins a quin punt les forces nord-americanes estan equipades per repel·lir els atacs amb drons Shahed iranians, que volen lentament i baix, i, com a tals, són especialment difícils d’interceptar per a les defenses antiaèries.
D’ençà de dissabte, quan començaren els atacs, Trump ha reiterat que Washington prosseguirà l’operació militar contra l’Iran a curt termini, mitjà i, fins i tot llarg, si cal. A diferència de l’onada d’atacs de precisió contra el programa nuclear de l’Iran, el juny passat, Trump ha reiterat que els “bombardaments intensos i precisos” dels Estats Units continuaran durant dies sense interrupció “per aconseguir l’objectiu, la pau” al Llevant.
Les descripcions de les lesions sofertes per soldats nord-americans, recollides a la declaració de diumenge del Comandament Central, apunten a lesions per explosió, compatibles amb atacs amb míssils o drons. Els Estats Units i els seus aliats regionals han aconseguit d’interceptar gran part dels atacs iranians. Tanmateix, alguns han travessat les línies de defensa i han impactat contra els seus objectius, com fou el cas de l’atac contra una base naval nord-americana a Bahrain.
Noah Robertson i Laura Meckler han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
