Inventari de follets, sirenes, gegants, dracs, bruixes i herbes

“Baldemora. Ésser marí, de l’ascendència de les sirenes medievals o de les nereides gregues. No resulta inquietant. Se la percep, sovint, amb una llarga cabellera, a voltes daurada, a voltes platejada. Es mou i serpenteja entre les ones amb prestesa i celeritat. En dies de boira, quan els mariners extravien el rumb a causa de la mala maror, neda a proa dels vaixells, com els dofins, i els condueix a bon port. Els homes de mar la festegen durant la mateixa diada de Sant Pere, per dissimular la seva devoció precristiana. Aquell dia no és permès de fer-se a la mar.” Aquesta és la descripció i definició de la figura de na Baldemora que ha recollit Joan de Déu Prats al seu nou llibre Guia de les criatures fantàstiques catalanes, que ha publicat fa poc Comanegra. A la fitxa tècnica d’aquest ésser sabem que possiblement és filla de Nereu, del mar, que pot ser albirada en rutes de cabotatge i altura, que aparenta ser una dona insinuant d’aparença marina, de naturalesa aquàtica i que té el poder d’esquivar les tempestes. El seu punt feble és mantenir-se fora de l’aigua; el seu propòsit, salvar mariners; i està emparentada amb les sirenes, les nereides, les dones peix i les encantades.

Com na Baldemora, Joan de Déu Prats ha recollit més de 150 criatures (i també espais mitològics), la majoria de Catalunya, però també d’uns altres indrets dels Països Catalans i també de la mar comuna. Totes tenen la seva descripció i la fitxa que en recull l’origen, l’aspecte, els poders i les febleses, els objectius i el parentiu. I, sobretot, el lloc on es veuen aquests éssers que formen part del nostre imaginari i que hem de servar com sigui, ara que ens volen imposar tantes tradicions foranes, fins i tot en aquest aspecte.

Com era d’esperar, l’equip de Comanegra ha decidit que tan importants són els texts de Joan de Déu Prats com les il·lustracions que ha fet Maria Padilla (1984) per posar cara i cos a totes aquestes criatures. La seva proposta d’il·lustració a tota pàgina converteix el volum en un objecte bellíssim que ens acosta amb molta tendresa fins i tot la criatura més sorprenent i que no ens voldríem trobar de cap manera, en un estil d’il·lustració que no us deixarà en cap cas indiferents. El tàndem ja va delectar els lectors en una obra anterior, El gran llibre de l’imaginari català, del 2023, la culminació d’anys de recerca sobre aquest tema de Joan de Déu Prats, un dels autors més prolífics de la literatura catalana, que combina la literatura per als més menuts amb tot de llibres per a adults en què tot sovint explora el nostre lligam amb el món fantàstic.

De fet, en la invitació a la lectura, ens explica: “El llibre que tens a les mans és un recull, gairebé una guia, de les criatures fantàstiques catalanes. Prou complet per obrir-te camí, però, sortosament, mai tancat: perquè cada racó del país floreix amb entitats subliminars que prenen forma de drac, feristeles, dimonis, nimfes, nereides, goges, éssers admirables i fantasiosos; l’aplec no s’acaba mai.”

Segurament, a hores d’ara us deveu preguntar quina mena de criatures ha aplegat. Entre moltes més, al llibre hi trobarem el barrufet, el basilisc, bruixes, en bufarut, el mal caçador, en Carnestoltes, la cuca fera, les dones d’aigua, les dones peix, la fada Morgana, en Fumera, en Joan de l’Ós, el Pare Llop, els menairons, la muladona, el peix Nicolau, na Pirene, el pop gegant, na Ruixamantells, en Tombatossals i el vell del mar. Tots es combinen amb indrets com ara Mirmanda i Xauxa.

Tots aquests noms, i tots els altres que apareixen al volum, evoquen d’alguna manera la nostra relació amb el passat. Ho explica Joan de Déu Prats al llibre: “A casa nostra, les antigues divinitats pairals es van anar transformant. Quan el cristianisme les demonitzà i el pensament modern les infantilitzà, es refugiaren en rondalles, llegendes i contalles populars. Però no van desaparèixer: continuen trescant pels boscos, pels rius i les muntanyes, amb un peu en la nostra realitat i l’altre en les dimensions més subtils. Per això no es poden caçar ni posseir. Però sí que ens hi podem comunicar, si anem ben predisposats. Són els dèmons dels grecs: intermediaris entre el gran misteri de la vida i els humans, manobres de la creació que filen la natura i la fan fructificar. Ambigus com les persones, lluminosos o foscos segons com els invoquem, eteris i canviants, prenen formes diverses en cada cultura: dones d’aigua, follets, genis, ogres, gegants, nans, bruixes… Tots són reflexos d’un mateix impuls vital i simbòlic.”

La relació de Joan de Déu Prats amb Comanegra i el nostre imaginari popular ve de lluny. De fet, aquest és el vuitè títol que hi publica, alguns de fets també amb Maria Padilla. Es destaquen El gran llibre de les bruixes catalanes; El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya i El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya.

De fet, la fantasia és quelcom d’inherent tant a la nostra història com a l’intent d’explicar-la. Això ja ve de lluny. Clàssics com ara Aristòtil, Plini i Llucià de Samòsata van dedicar moltes pàgines als éssers fantàstics, que després es van traduir en nombrosos bestiaris medievals i en títols tan imprescindibles com ara la Mythologie zoologique ou les légendes animales, d’Angelo de Gubernatis. No ens cal anar tan lluny ni a tradicions tan llunyanes, perquè a casa nostra també hi han dedicat esforços i estudis autors com ara Joan Amades, Cels Gomis i Josep Romeu. Més modern, Pep Coll va regalar-nos el volum Muntanyes maleïdes, en què tenien una gran presència les dones d’aigua, les encantades i, sobretot, els menairons.

Joan de Déu Prats i Maria Padilla recullen tot aquest llegat, aquest testimoni, i pouen en la nostra tradició i en la manera més interessant en què ens han arribat aquestes històries, sobretot mitjançant les tradicions orals de llegendes, rondalles i contarelles de tota mena. Fixar per escrit aquesta tradició ens aporta la garantia de transmissió tant a les generacions actuals com a les futures, que tenen un punt de partida per a després anar pouant en uns altres texts i aprofundir la descoberta d’aquests éssers que formen part de l’essència del nostre poble.