Comencem aquest calidoscopi amb una notícia que podria canviar internet tal com l’hem coneguda fins ara. WordPress, un dels gestors de contingut més emprats per a crear llocs web, ha anunciat que permetrà que agents d’intel·ligència artificial com els de ChatGPT o Claude puguin ser emprats a la seva plataforma. La IA podrà publicar-hi contingut a blocs i crear i actualitzar pàgines web. També podrà aprovar i eliminar comentaris, a més de respondre’ls. Alhora, podrà organitzar el contingut de la web, creant i editant categories i etiquetes, i actualitzar les metadades per a millorar la posició. Per una banda, facilitarà la creació i gestió de webs, diuen els analistes. Però per una altra omplirà internet de contingut creat per màquines, no pas per humans. El màxim responsable de la tecnològica Cloudflare, també emprat a moltes webs, ha advertit que a partir de l’any vinent la IA generarà més trànsit a internet que no pas els humans. Els humans encara som majoritaris al món presencial, però tot fa pensar que al món digital serem superats d’ací a poc per una nova intel·ligència.

L’eina que ataca els iPhones

L’acció de WordPress pot fer que a partir d’ara bona part del contingut que llegim a internet sigui generat per la intel·ligència artificial. Però cada vegada més els usuaris volen saber si un contingut és generat amb IA o és fet per humans. Apple Music vol marcar clarament quan una cançó ha estat creada amb IA, com també les metadades –com ara el títol, gènere musical o més informació. Spotify ha decidit de seguir el mateix camí, també per disminuir el contingut brossa i deixar clar que no permetrà la creació de cançons amb veus clonades amb IA, per exemple. El problema, indiquen els analistes, és que aquestes etiquetes les han d’incloure els segells musicals i les distribuïdores. Algunes altres plataformes musicals intenten de crear eines per a analitzar el contingut musical i etiquetar-lo automàticament quan es detecti que ha estat generat per la intel·ligència artificial, per evitar l’engany.

D’una altra banda, la suplantació amb IA comença a ser un problema. Grammarly, la coneguda eina de correcció en anglès, ha estat duta als tribunals perquè empra el nom de professionals per al seu nou servei d’editors IA. Aquest servei analitza els texts d’escriptors, periodistes i científics (vius o morts), n’aprèn l’estil i després revisa els texts dels usuaris i els aconsella en nom seu. Així doncs, podem obtenir una crítica sobre la nostra escriptura per seguir l’estil dels millors professionals de la història. El problema és que la intel·ligència artificial s’adreça a l’usuari emprant el nom d’aquestes persones, sense haver estat consultades ni compensades. Ara una de les professionals afectades, la periodista Julia Angwin, ha dut als tribunals la companyia per haver-la suplantada sense consentiment. El cas és obert perquè més professionals afectats s’afegeixin al procés judicial.

Un altre dels grans fets tecnològics d’aquest mes han estat els ciberatacs arreu del món als propietaris de mòbils iPhone i tauletes iPad, tant per governs com cibercriminals. Darrere aquests atacs sembla que hi ha eines algunes de les quals s’han fet públiques a la popular plataforma de programació GitHub. De manera que les pot fer servir fàcilment qualsevol, sense tenir grans coneixements de programació. Segons els experts, si tenim l’última versió de l’iOS, la 26, estem protegits. Però al voltant d’un terç dels iPhones i iPads no són actualitzats, de manera que centenars de milions de dispositius d’Apple són vulnerables a uns atacs que roben informació personal, missatges, dades de navegació, localització i criptomonedes. En cas de no poder actualitzar el dispositiu, els experts recomanen d’activar la modalitat d’aïllament, dins el menú de privadesa i seguretat a la configuració. Especialment, cal que hi parin atenció els periodistes, activistes o dissidents governamentals, perquè afegeix una capa extra de seguretat, malgrat que pot limitar la funcionalitat d’alguna web i aplicació.

Traducció de converses amb auriculars

En qüestions més pràctiques, aquest mes hi ha hagut un seguit d’anuncis que ens poden ajudar en el nostre dia a dia tecnològic. Google ha anunciat que expandeix la traducció de converses en temps real amb auriculars de la seva aplicació de traducció. És a dir, que podem parlar amb una persona i sentir traduït allò que diu si duem uns auriculars posats. Fins ara només era disponible per a Android als EUA, l’Índia i Mèxic. Ara s’incorporarà als dispositius d’Apple i a un seguit de mercats internacionals, on s’inclou el nostre país. També admetrà l’ús de més de setanta llengües, entre les quals hi hauria d’haver el català. Google també ha anunciat que expandeix la seva cerca conversacional globalment a tots els territoris i llengües on és disponible la “modalitat IA” del seu cercador, com ara als Països Catalans. Fins ara només era disponible als EUA, i a l’Índia d’ençà de l’estiu passat. Amb aquesta opció podem fer servir la càmera del mòbil i conversar amb el cercador de Google per trobar la informació que vulguem.

També hi ha anuncis en una altra de les aplicacions més utilitzades, WhatsApp. Meta ha dit que incorpora noves eines de detecció de ciberestafes al seu programa de missatgeria, com també a Facebook. Si rebem un missatge sospitós, ens mostrarà un avís. En qualsevol cas, cal evitar de donar dades personals, diners, contrasenyes i tota altra informació delicada amb aquestes eines, encara que la petició ens vingui d’un contacte conegut, perquè els cibercriminals el poden haver suplantat.

Més autobusos elèctrics a València

En el front de la mobilitat elèctrica, la ciutat de València ha incorporat 26 nous busos elèctrics, segons l’EMT. L’Ajuntament de València ha anunciat que durant el 2026 i el 2027 se n’hi incorporaran 94 més, fins a un total de 120 de nous dos anys, la meitat de la flota. En el context actual de greu crisi energètica derivada de la guerra de l’Iran, quan els experts parlen d’un possible racionament de combustibles, especialment de dièsel, si s’allarga el conflicte, aquests busos elèctrics seran de gran ajuda. Electrificar els busos és una de les maneres més efectives d’abaixar el consum de dièsel d’un país. La ciutat de Hyderabad, a l’Índia, un dels països més afectats per l’actual crisi energètica, acaba d’aprovar la compra de 915 busos elèctrics. A Ho Chi Minh, la ciutat més gran del Vietnam, un altre dels països greument afectats, s’han posat en circulació aquest mes 169 busos elèctrics nous, que, a més, són de la marca local VinFast.

Mentrestant, a Europa es destaca el rècord de vendes de cotxes elèctrics durant el febrer, amb una pujada interanual del 21%, segons dades d’ACEA, la patronal automobilística. Durant els dos primers mesos del 2026 a la UE es van vendre 312.000 cotxes elèctrics. Malgrat que moltes marques europees repeteixen que no n’hi ha la “demanda esperada”, les dades mostren xifres rècord. De fet, els cotxes elèctrics de les marques europees són els més venuts a la UE. Tot amb tot, es destaca el fort creixement de BYD, el primer fabricant de cotxes elèctrics del món, que creix d’un 162% a Europa, incloent-hi els híbrids endollables. El segon fabricant d’elèctrics, Tesla, després de mesos de fortes caigudes, torna a créixer amb un 12%, però en vendes absolutes BYD la supera per primera vegada a Europa (17.954 enfront de 17.664). Tanmateix, aquest mes s’ha sabut que el Model Y de Tesla va ser el cotxe més venut al món durant el 2025, elèctric o de combustió. És el tercer any consecutiu que ho assoleixen.

Noruega continua essent el país amb més vendes elèctriques, percentualment: un 98% dels cotxes nous. En aquell país, de 5,6 milions d’habitants, ja hi circulen un milió de vehicles elèctrics. El segon país en vendes és Dinamarca, on el 82% dels cotxes venuts són elèctrics, percentatge que puja al 94% si es tenen en compte les vendes a particulars i prou. Per assolir aquestes xifres, tots dos països han optat pels mateixos incentius: principalment, l’exempció directa de l’impost de circulació, que dobla el preu dels cotxes. A efectes pràctics, per tant, un cotxe elèctric surt gairebé a la meitat de preu que un de combustió. Això contrasta amb el sistema d’ajuts espanyol, àmpliament criticat per la burocràcia i el temps a cobrar l’ajuda, perquè no és un descompte directe. Una mesura equivalent seria l’exempció de l’IVA, però el govern espanyol l’ha descartada, ara com ara. El resultat és que a l’estat espanyol les vendes de cotxes elèctrics no arriben al 15%, xifra que contrasta amb les dels dos països nòrdics.

Novetats de BYD

Durant el març BYD també ha donat més detalls de la seva nova generació de bateries, les Blade 2.0. Es confirma que carreguen del 10% al 70% en 5 minuts i fins al 97% en 9 minuts. Amb això, igualen el temps de fer benzina amb un cotxe de combustió. La companyia deixa un 3% de la bateria lliure perquè la frenada regenerativa, en cas que tinguem baixada de bon començament, pugui funcionar i carregar la bateria. La nova tecnologia serà inclosa en deu models de cotxes, de gamma alta a gamma familiar. El primer model amb aquesta velocitat de càrrega arribarà a Europa ben aviat i serà el Denza Z9, un cotxe de luxe. Per fer possible aquesta velocitat de càrrega, BYD planeja de tenir estacions superràpides, que anomena “carregadors Flaix”, i que a Europa es començaran a desplegar a l’abril. Tindran una potència de 1.400 kW. Per evitar de sobrecarregar la xarxa elèctrica, o trobar-se limitades per aquest motiu, aquestes estacions incorporaran bateries estacionàries que es carregaran durant tot el dia amb la potència de xarxa disponible, de manera que puguin proporcionar una potència molt elevada esporàdicament cada vegada que comenci la recàrrega d’un cotxe.

Continuant amb les bateries, tots els analistes resten a l’espera que es comercialitzin les noves de Donut Lab. Les motos Verge seran les primeres d’incorporar-les; les primeres unitats s’havien de lliurar ara, a final de març, però la companyia ha retardat un mes aquest lliurament. Mentrestant, Donut Lab ha començat a publicar uns tests per demostrar que les seves bateries són reals. Ara com ara, ha mostrat que poden carregar a la velocitat superràpida que van anunciar, que poden operar a temperatures molt elevades sense dificultats i que són segures. Encara no n’ha dotat detalls –com ara la composició química exacta– ni han demostrat la densitat energètica, fet que reclamen els experts per acceptar que és un producte real i no un engany.

La transició energètica s’accelera a Europa

Les bombes de calor són una altra de les tecnologies clau de la transició energètica per a desempallegar-nos dels combustibles fòssils. Després del fort creixement de vendes a Europa per la crisi energètica del 2022, arran de la invasió d’Ucraïna, els anys posteriors les vendes havien baixat, fins que el 2024 va atènyer un valor semblant al del 2021. Segons dades publicades per l’Associació Europea de Bombes de Calor (EHPA), el 2025 la instal·lació d’aquests aparells va augmentar de 240.000 unitats en relació amb l’any anterior, fins a 2,62 milions d’instal·lacions. És la xifra més alta, llevat dels anys 2022 i 2023. La crisi energètica actual pot fer augmentar encara més aquesta xifra el 2026.

Les bombes de calor canvien la manera d’escalfar aigua a casa, però això té riscs sanitaris. Segons els experts, les bombes de calor treballen normalment entre 45 graus i 55 per optimitzar el consum energètic. Tanmateix, aquesta és la temperatura ideal per al creixement del bacteri de la legionel·la, adverteixen. És per això que la majoria dels models actuals incorporen un “cicle antilegionel·la”, que fa pujar la temperatura una vegada el mes, quan supera els 60 graus durant unes quantes hores, per matar el bacteri. Si el nostre sistema no té aquest cicle i el tenim configurat a una temperatura baixa, l’haurem d’apujar manualment de tant en tant per mantenir la seguretat sanitària.

Les altres tecnologies clau, especialment en un moment de crisi energètica com aquest, són les plaques solars i les bateries. A parer dels analistes, la transició energètica a Europa s’accelera més ràpidament que no havia previst ningú. El nostre continent es troba enmig d’un esclat de projectes que combinen energia solar i bateries. El motiu principal és la baixada del preu de les bateries i la quantitat creixent d’excedents solars que, sense bateries, no es poden aprofitar. La tendència és anterior a la guerra de l’Iran i es pot accelerar encara més per aquest motiu. De fet, a Alemanya, la guerra de l’Iran ha fet doblar les peticions d’instal·lació de plaques solars per part de consumidors privats, segons l’energètica E.ON. A França, la Comissió Reguladora de l’Energia ha proposat canvis a la normativa per impulsar la col·locació de bateries juntament amb els parcs solars, atès el nivell d’excedents solars no aprofitats. Els experts recorden que les tecnologies per a prescindir dels combustibles fòssils hi són, simplement cal desplegar-les. I la crisi energètica actual ens torna a recordar que això és urgent i que s’ha d’accelerar.