05.04.2026 - 18:55
|
Actualització: 05.04.2026 - 18:58
Una clàusula pràcticament inadvertida dins la reforma del sistema de servei militar alemany ha causat un terrabastall social. El detonant és una disposició que obliga els homes fins als 45 anys a demanar permís a l’exèrcit abans de fer estades prolongades a l’estranger, fins i tot en temps de pau.
La normativa, en vigor d’ençà de l’1 de gener, s’emmarca en l’objectiu de reforçar les forces armades. Entre altres mesures, obliga tots els joves de 18 anys a respondre un qüestionari per determinar la seva possible incorporació, tot i que no implica, de moment, la recuperació del servei militar obligatori.
Amb tot, el ministre de Defensa, Boris Pistorius, ja ha deixat clar que si aquest model no és capaç de captar prou voluntaris, el debat sobre l’obligatorietat tornarà al parlament. La lletra petita de la llei, que ha sortit a la llum arran d’informacions periodístiques, estableix que els homes d’entre 17 i 45 anys han de sol·licitar autorització si volen passar més de tres mesos fora d’Alemanya.
La mesura pot tenir un impacte molt gran, perquè afecta situacions tan diverses com estudis a l’estranger, anys sabàtics o noves oportunitats laborals fora del país. La revelació ha alimentat un debat intens, en un context en què la reforma ja havia generat protestes, especialment entre estudiants.
El Ministeri de Defensa ha confirmat la disposició, avançada pel diari Frankfurter Rundschau, i argumenta que la seva funció és purament preventiva: garantir que l’estat pugui localitzar eventuals reclutes en cas de necessitat. Tanmateix, les autoritats asseguren que la norma tindrà un impacte molt limitat. Recorden que una regulació similar ja existia durant la guerra freda i que no comportava sancions.
En el context actual, amb el servei militar basat exclusivament en el voluntariat –el govern d’Angela Merkel va suspendre el servei obligatori el 2011–, els permisos s’haurien de concedir de manera automàtica i amb criteris flexibles per evitar traves burocràtiques.
Dit això, la reforma respon a un objectiu estratègic més ampli: augmentar els efectius militars fins a 460.000 membres el 2035. Aquest gir s’inscriu en un escenari marcat per la guerra d’Ucraïna i les tensions amb Rússia, que han fet que el govern de Friedrich Merz vulgui reforçar Alemanya com a potència militar a Europa.
