Vora dos-cents independentistes juren les constitucions catalanes vigents el 1714

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha apadrinat aquest matí un acte perquè els ciutadans que ho volguessin juressin les constitucions catalanes que eren vigents el 1714, moment en què foren abolides per la corona borbònica amb els decrets de Nova Planta. L’ANC ha reivindicat com a vigents uns texts promulgats originalment en la Cort General de Catalunya feta a Barcelona l’any 1283, i que la versió més recent data del 1706. D’aquesta manera, l’ANC s’ha distanciat dels actes de celebració de la constitució espanyola, del 1978.

L’acte ha començat a la plaça de Pau Vila de Barcelona, davant el pal i la senyera del monument al General Moragues, heroi austriacista a la guerra de Successió. Des d’allà, els participants s’han adreçat a pla de Palau i han cremat banderes espanyoles i banderes amb la creu de Borgonya, que identifica l’imperi espanyol.

🔥Que cremi, avui i cada dia!

Fora fora fora, la bandera espanyola! pic.twitter.com/shC3vlHjPb

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) December 6, 2025

Finalment, han arribat al fossar de les Moreres, on el secretari de l’ANC Jordi Altarriba ha llegit un manifest que reivindica les constitucions catalanes del 1585, el 1702 i el 1706, que els ciutadans han jurat tot seguit. A canvi, han rebut un document que acredita aquest compromís amb la nació catalana.

“Els catalans ens trobem en aquest fossar per homenatjar els qui durant el setge de Barcelona van defensar les constitucions i llibertats catalanes”, ha reivindicat Altarriba. “D’aleshores ençà”, ha continuat, “malgrat les dificultats, els greuges i l’adversitat, la nostra nació manté viva la voluntat de ser […] Des de l’Onze de Setembre de 1714, fins al Primer d’Octubre de 2017, hem manifestat sempre que hem pogut aquest sentiment, mobilitzant-nos sempre que ha fet falta”, ha dit.

Uns texts de referència en l’època

Altarriba ha recordat que el catalanisme ha mantingut el pols “durant les diferents dictadures” i durant les darreres dècades: el 10 de juliol de 2010 –dia de la històrica manifestació en contra de la sentència de l’estatut–, les diades nacionals posteriors, les protestes post-sentència, i les mobilitzacions per la llengua. I, ha dit, ho continuarà fent sempre que calgui.

“Avui, 6 de desembre, es commemora el dia que els espanyols van votar la constitució del 1978. La seva, que no la nostra. Nosaltres, els catalans, tenim unes constitucions pròpies de més de 700 anys d’història”, ha dit, i les ha definides com a “justes i inderogables”. Ha recordat que el primer text suprem català fou promulgat per la Cort General de Catalunya el 1283, una excepcionalitat en una època marcada per l’absolutisme reial: “Aquestes corts han estat considerades des d’antic per historiadors el moment per excel·lència del parlament medieval i són el primer parlament europeu en què el rei, Pere el Gran, necessita i dicta una constitució amb rang superior als edictes reials i que, per tant, obliguen al propi rei.”

Vora un segle i mig després, a les corts del 1413 fetes al convent de Santa Caterina de Barcelona, hi va haver la primera compilació de les constitucions, segons que ha recordat el secretari de l’ANC. “Posteriorment, una segona compilació a les Corts del 1493, celebrades al convent de Santa Anna de Barcelona”, ha continuat. I la darrera compilació va ser promulgada a les Corts de Monsó l’any 1585, “on se li afegiren lleis, capítols i altres drets de Catalunya promulgats per les Corts del 1702 i el 1706”, ja en plena guerra de Successió.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Assemblea Nacional Catalana (@assembleacat)

Tot seguit, ha recordat que els decrets de Nova Planta van derogar les constitucions catalanes, “substituint la voluntat d’un poble pel poder absolut d’un rei […] Avui, com aleshores, la constitució del 1978 legitima l’espoli fiscal, imposa la supremacia legal del castellà, afavoreix la dominació empresarial de les empreses de l’IBEX-35, facilita la transició ecològica sense gens de respecte pel territori català, amb el mateix afany que fa 309 anys”, ha dit.

Ha reivindicat que els catalans del segle XXI se senten “hereus de l’esperit innovador” de les lleis medievals promulgades a les Corts de Barcelona el 1283, i que manifesten la voluntat de ser fidels a les constitucions catalanes del 1585, el 1702 i el 1706. “Aquestes són les nostres constitucions, i que cadascú de nosaltres, en un acte voluntari, desitja lliurement jurar i, d’aquesta manera, comprometre’s personalment en la defensa dels valors de la nació catalana”, ha dit. I ha acabat: “Per la justícia, pel país i pel futur de la nostra gent, visca Catalunya.”