La campanya ha estat llarga, molt llarga, des que el president Quim Torra va donar per morta la legislatura, el 30 de gener de l’any passat. I les urnes han deixat un panorama molt semblant al del 2017, però hi ha novetats importants. L’independentisme ha consolidat la tendència hegemònica de la darrera dècada i ha obtingut la tercera majoria absoluta consecutiva, aquesta vegada la més àmplia de la història, amb 74 escons, (el 2015 n’havia obtinguts 72 i el 2017, 70). Però l’autèntica fita sense precedents és que ha superat per primera vegada el llindar del 50% dels vots amb un 51,22% de les butlletes emeses.

Consulteu el resultat de les eleccions al parlament de Catalunya

L’altra novetat important és que Esquerra Republicana de Catalunya ha superat Junts per Catalunya (33 diputats i 32, respectivament), i això pot tornar la presidència als republicans per primera vegada d’ençà del 1980, quan Josep Tarradellas va deixar pas a Jordi Pujol després de tornar de l’exili. “Tornarà a haver-hi un president d’Esquerra Republicana”, va dir el president del partit, Oriol Junqueras, en el discurs de victòria. El vice-president, Pere Aragonès, candidat dels republicans, ha reiterat el missatge de la campanya: que obrirà la mà a Junts, a la CUP i també als comuns per fer un govern transversal “a favor de l’autodeterminació”.

[MAPA] Qui ha guanyat les eleccions, a cada municipi de Catalunya?

Junts, doncs, que s’esperava remuntar els sondatges contra pronòstic, tal com va fer el 2017, no se n’ha sortit. Ha quedat 35.000 vots rere els republicans; molts dels seus vots han anat a parar al PDECat, que n’ha obtingut 76.000 però s’ha quedat sense representació parlamentària. El president Carles Puigdemont ha lamentat precisament els “vots perduts” dels qui no han obtingut escons, i ha dit que només l’independentisme pot formar govern. “Hem de fer arribar el missatge a Madrid i a Europa que, malgrat la campanya de l’estat, és impossible de fer política sense parlar d’independència“, ha insistit. I la candidata de la formació, Laura Borràs, ha instat ERC i la CUP a “no malbaratar la nova oportunitat històrica” i avançar cap a la independència.

[MAPA] A quins municipis hi ha més del 50% de vots independentistes?

La CUP s’acosta al seu màxim històric i supera els comuns

Entre els 74 escons de la majoria independentista n’hi ha 9 de la CUP, que ha arribat a tan sols un d’igualar el seu màxim històric, els 10 que va aconseguir el 2015. L’aliança amb Guanyem Catalunya, l’organització encapçalada per Dolors Sabater, ha millorat notablement la patacada dels 4 escons del 2017. Sabater ha demanat “plantar cara al marc autonomista” i ha reclamat una reunió demà amb Esquerra, Junts i els comuns per a articular un consens al voltant de l’autodeterminació, l’amnistia, el pla de rescat social per encarar la pandèmia i la lluita contra el canvi climàtic. Aquests, ha dit Sabater, són els eixos entorn dels quals decidiran si entren al govern, com s’ha especulat durant la campanya. Els anticapitalistes han superat per primera vegada Catalunya en Comú, que ha romàs estancada en els 8 escons de fa quatre anys.

Quins pactes arriben a la majoria absoluta? Feu ací les vostres combinacions

L’èxit coix i amarg de l’operació Illa

També hi ha hagut canvi d’hegemonia en el bloc unionista, on el PSC ha recuperat la primera posició arrabassada per Ciutadans el 2015, quan el va superar en escons. Els socialistes, que venien del seu mínim històric a les dues darreres eleccions (16 escons el 2015, 17 el 2017) ha remuntat fins a 33 escons. Tot i ser la força més votada, doncs, els socialistes no podran formar govern, i han restat ben lluny, també, dels 52 diputats històrics que Pasqual Maragall va obtenir el 1999. L’operació en favor de Salvador Illa, doncs, a qui van declarar candidat tan sols un mes abans de començar la campanya electoral, ha funcionat però parcialment.

La premsa internacional remarca la victòria independentista

La portaveu del partit, Eva Granados, ha dit: “Avui comença una nova etapa a Catalunya.” Illa ha assegurat que es presentaria a la investidura, però el PSC no podrà formar govern. L’ex-ministre ha dit frases com ara “Catalunya ha tornat aquesta nit” i “el canvi és imparable”. I ho ha reblat així: “No hi ha més solució que el retrobament, i això és el que han dit les urnes avui.”

Vox arrasa Ciutadans i el PP

Si Illa ha pogut revifar el PSC ha estat, sobretot, gràcies a l’esfondrament absolut de Ciutadans, que tan sols ha obtingut 6 escons, 30 menys que no el 2017, i un resultat pitjor que el d’Albert Rivera el 2010, quan va obtenir-ne 9.  La cara de pomes agres a la seu del partit recordava la de fa prop d’un any i mig, quan la formació va passar de 57 escons a 10 al congrés espanyol. La cap de Ciutadans d’ara, Inés Arrimadas, ha expressat tristesa i ha reivindicat el seu partit com “la veu i el refugi del constitucionalisme”. Però ha admès: “S’acosten anys durs amb el resultat d’aquestes eleccions perquè el separatisme, malgrat no tenir majoria, ha vist reforçada la seva majoria parlamentària.” Carlos Carrizosa, a qui la directiva del partit va ungir cap de llista per remuntar els sondatges, menystenint el resultat de les primàries, que havien nomenat Lorena Roldán, ha estat curt de paraules. “No hem sabut mobilitzar l’electorat constitucionalista com hauríem volgut”, ha dit.

[MAPA] On ha obtingut més vots Vox en les eleccions del 14 de febrer?

La mateixa sensació de derrota hi havia a la seu del Partit Popular, que el 2010 havia assolit 19 escons, amb Alícia Sánchez-Camacho. L’objectiu d’Alejandro Fernández, que s’estrenava com a cap de llista en aquests comicis, era pel cap baix millorar els 4 escons de Xavier García Albiol el 2017, però no ha pogut ni tan sols igualar-los. N’ha obtinguts 3, de manera que el PP, una vegada més, no tindrà grup parlamentari propi. “No sóc amic d’ensucrar la realitat. El nostre resultat és molt dolent”, ha lamentat Fernández, visiblement abatut. Un dels culpables de l’ensulsiada del PP que ha assenyalat, sense esmentar-lo directament, ha estat Vox, que considera una moda que polaritza la societat i atia el conflicte.

Sens dubte, Vox, el partit d’extrema dreta dirigit per Santiago Abascal, ha capitalitzat la baixada de Ciutadans i el PP. Amb 11 escons, que Abascal ha considerat “modestos però digníssims”, l’extrema dreta espanyolista serà la quarta força al parlament. Amb tot, Abascal ha lamentat que els resultats són “dolents per a Espanya” i per tant “són uns mals resultats per a Vox”, perquè “els partits que han atacat l’ordre constitucional han obtingut les tres primeres posicions”.

L’extraparlamentarisme de les alternatives independentistes

També han estat protagonistes secundaris de la nit les formacions independentistes que aspiraven a entrar el parlament. El PDECat, l’única força a qui els sondatges havien donat opcions en algun moment, no ha tingut cap escó, tot i que en la primera fase de l’escrutini semblava que n’aconseguiria un per Lleida. El moviment Primàries per Catalunya ha aconseguit tan sols 5.931 vots arreu del Principat, i el moviment de represaliats independentistes Corrent Roig, que es presentava a Tarragona, només ha obtingut 92 vots. Per una altra banda, el Partit Nacionalista Català de Marta Pascal n’ha obtinguts 4.575.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.