L’independentisme esdevé majoritari entre els joves del Quebec i ateny el nivell del referèndum del 1995

Un nou sondatge de l’institut CROP, publicat per La Presse, confirma una “pujada espectacular” del suport a la independència del Quebec entre la joventut. Segons l’enquesta, feta entre juliol i agost, un 56% dels joves de 18 anys a 34 són favorables a la sobirania, una xifra que recorda les dades prèvies al referèndum de 1995.

Aquest augment de l’entusiasme sobiranista entre les generacions joves s’ha observat també en altres estudis recents, com el de la firma Léger del mes de juny. El president de CROP, Alain Giguère, atribueix el canvi a una creixent desil·lusió amb el govern federal canadenc: “Cada vegada més, tenen la sensació que Ottawa no pot fer res per la seva vida. Hi ha la convicció que les condicions millorarien amb un Quebec sobirà.”

En conjunt, el 44% dels enquestats s’han mostrat favorables a la independència del Quebec, mentre que el 56% s’hi han manifestat contraris. Aquesta proporció general, que pot semblar insuficient per al sobiranisme, és en realitat significativa: és gairebé idèntica a la que hi havia a l’inici de la campanya pel segon referèndum, el de 1995, quan el sí es va quedar a les portes de la victòria amb un 49,4%.

Les dades també revelen una forta divisió segons la llengua: entre els francòfons, el suport arriba al 50%, mentre que entre els no francòfons es queda en el 22%.

El ressorgiment del sobiranisme no s’explica solament per raons polítiques. Segons Marc-Antoine Lemay, conductor del pòdcast Génération OUI, també hi ha un moviment de fons en el pla cultural: “Hi ha una efervescència que no vèiem fa dos o tres anys. Es nota a les xarxes socials i en els concerts.” Ho exemplifica amb el moment viscut als Francos de Mont-real, al juny, quan la cantant Lou-Adriane Cassidy va fer cridar a la multitud: “El Quebec, un país!” També hi ha una nova fornada musical amb discursos sobiranistes explícits, com el del raper kinji00, i una proliferació de vídeos a les xarxes socials que combinen discursos del referèndum amb cançons del grup Les Cowboys Fringants.

Jacques Beauchemin, sociòleg de la UQAM i ex-conseller de Pauline Marois, ho qualifica de “remuntada impressionant”: “Feia anys que els joves no hi eren. Hi veig un viratge molt fort.” Segons ell, la crisi tarifària amb els Estats Units ha fet tornar a valorar “les fronteres nacionals” com a eina per defensar els interessos del Quebec.

La tendència no és homogènia a totes les franges d’edat. Entre els ciutadans de 35 a 54 anys, el suport cau fins al 44%, i entre els de més de cinquanta-cinc anys encara més, fins al 37%. Aquesta diferència es podria explicar, segons Giguère, per una recerca de seguretat i estabilitat: “En el context actual, per a molts no és el moment de parlar d’independència.”