Els incendis devasten la Mediterrània: 38 morts, més de 150.000 desallotjats i rècord de superfície cremada

El foc devora la Mediterrània, amb una magnitud sense precedents a les darreres dècades i confirma que el 2025 pot acabar essent un any tràgic per al sud d’Europa. Els focs s’estenen de la península ibèrica a Turquia, passant per Grècia, Albània i Montenegro, enmig d’una onada de calor persistent que agreuja encara més la situació i que ja acumula 38 morts i 150.000 desallotjats.

La Unió Europea adverteix que l’activació del mecanisme de protecció civil ha arribat a setze mobilitzacions enguany, el mateix nombre que en tot l’any passat, i encara falta bona part de la temporada d’incendis. Grècia va activar el mecanisme el 12 d’agost, Espanya, aquesta setmana mateixa, l’ha activat per primera vegada a la història, i també s’han mobilitzat a Bulgària, Albània i Montenegro.

La devastació total a Europa és de 895.000 hectàrees, una extensió que dobla la mitjana del decenni, amb més de la meitat a la península ibèrica: 382.000 hectàrees calcinades a l’estat espanyol, una xifra rècord que supera cap registre històric, i 235.000 a Portugal.

Molts països dels Balcans també han lluitat per controlar els incendis. Hi ha des a Albània, inclòs a prop de l’Ull Blau, una font d’aigua i parc natural protegit. A la veïna Montenegro, els incendis que cremaven prop de la capital, Podgorica, van enviar columnes de fum sobre la ciutat, a Xipre un en va cremar 16.000 hectàrees i va causar dos morts. I a Grècia, principalment a la rodalia de Patres, n’hi ha hagut un que ha estat controlat parcialment, però en què encara treballen cinc mil bombers, i hi ha milers de desallotjats.

Trenta-vuit morts a la Mediterrània

Fins ahir, els incendis d’aquest estiu han causat 38 morts a la Mediterrània i Europa, una xifra superior a la de tot el 2024 i gairebé igual a la del 2023. La major part de les víctimes s’ha concentrat a Turquia, amb 18 morts, seguida de Grècia, amb 8, i d’Espanya, amb 4; en l’incendi de Torrefeta van morir 2 persones. També hi ha hagut víctimes a Portugal i Albània (2 en cada cas), a Xipre (2 més), a Occitània (1 al departament de l’Aude) i a Montenegro (1). Aquest balanç confirma que el 2025 és ja un dels estius més mortífers d’aquests darrers anys en relació amb els incendis forestals.

Enguany també s’han fet desallotjaments en massa que han superat de llarg els de la majoria d’estius recents, amb prop de 150.000 desallotjats per tota la Mediterrània. Solament a Turquia, els focs a la província d’Esmirna han obligat a anar-se’n de casa seva a més de 50.000 veïns de municipis com Seferihisar i Menderes; a Grècia, les flames a Patres, Zacint i Quios han forçat el desallotjament de 7.700 veïns; i a Albània n’hi ha hagut unes 2.000 al voltant de Delvina. Aquestes xifres, afegides a les evacuacions parcials registrades a Espanya, Portugal, Montenegro i Xipre, expliquen un balanç total que converteix el 2025 en un dels estius amb més població obligada a abandonar casa seva per culpa dels incendis.

La temperatura anormalment alta contribueix a la intensitat dels incendis, perquè fa que la vegetació estigui més seca i sigui més propensa a encendre’s. La recerca ha demostrat que el canvi climàtic ha augmentat la probabilitat d’aquesta calor extrema. I, de fet, malgrat que cremi la Mediterrània, el risc d’incendi més elevat ara com ara és al Regne Unit, i en tota la franja que va de Normandia fins a Bielorússia i Anatòlia.

🔥Fire danger forecast 19–25 Aug shows shifting conditions.

Very high–extreme FWI anomalies:
🇮🇪Ireland, 🇬🇧UK & NW Europe 🇧🇪🇳🇱🇩🇪🇵🇱🇩🇰
🇸🇪🇫🇮Scandinavia
🇦🇹🇭🇺🇷🇴Danube basin

Risk eases in S. Europe: 🇪🇸🇵🇹Iberian Peninsula, 🇫🇷France, 🇮🇹Italy, Balkans & 🇬🇷Greece: https://t.co/0AMcHI1gcy pic.twitter.com/zIRjYqdggt

— Copernicus EMS (@CopernicusEMS) August 19, 2025

Al mateix temps, els experts alerten que l’impacte dels incendis no es pot mesurar solament en hectàrees cremades. Segons un informe recent de l’Institut de Salut Global (ISGlobal), el fum d’aquests focs conté partícules fines PM2.5 amb una toxicitat tres vegades superior a la del trànsit urbà. A hores d’ara, la contaminació atmosfèrica als Països Catalans i al sud d’Europa ja duplica la mitjana anual de PM2.5, amb conseqüències directes per a la salut respiratòria i cardiovascular de milions de ciutadans.

A més, el drama dels incendis coincideix de ple amb la temporada turística, i en molts municipis costaners s’han desallotjat hotels i urbanitzacions. A Galícia, el foc ha obligat a tallar trams del Camí de Sant Jaume, i a Portugal i Grècia els bombers treballen contra rellotge per salvar espais naturals protegits. Tot apunta que la crisi no s’aturarà de manera immediata. L’onada de calor que afecta el sud del continent manté temperatures extremes i una humitat molt baixa, una situació que converteix qualsevol espurna en una amenaça. Els serveis d’emergència insisteixen a la població que no abaixi la guàrdia i que mantingui la màxima precaució.