07.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 07.09.2025 - 22:49
Bloomberg · Laura Millan i Joe Wertz
Patricia Lamela conduïa de tornada al poble gallec de Larouco, al sud-est de Galícia, quan rebé la trucada. Era el 13 d’agost, poc abans de les 19.00, i un veí l’avisava que havia començat a cremar un foc al bosc.
Lamela, batllessa de Larouco, no quedà exactament sorpresa per la notícia. Feia més de dues setmanes que la zona que envolta el seu petit poble, de menys de 500 habitants, suportava temperatures de més de 40 °C: el resultat d’una de les onades de calor més llargues i intenses que s’han registrat mai a Galícia i, més àmpliament, a la península Ibèrica. Les males herbes i els arbusts, que havien crescut amb força durant una primavera especialment humida, s’havien assecat i convertit en combustible de primera per al foc. La manca d’efectius per a netejar i condicionar el bosc, en una de les zones menys poblades de l’estat espanyol, l’havia convertit en un risc de gran incendi.
Amb la mà encara al volant, Lamela avisà les autoritats regionals i demanà reforços. A continuació, trucà al secretari municipal perquè tragués del garatge l’únic camió de bombers del poble, i demanà a un nebot que publiqués un missatge al grup de WhatsApp del poble per demanar voluntaris.
“Durant les primeres hores [de l’incendi] tan sols érem nosaltres, els veïns, i el nostre camió”, explica Lamela en declaracions a Bloomberg. “Els efectius del govern gallec estaven ocupats lluitant contra incendis en uns altres indrets.”
En qüestió d’hores, l’incendi de Larouco es convertí en el més gran de la història de Galícia, i va arrasar més de 300 quilòmetres quadrats. Tanmateix, Larouco no ha estat l’únic poble que ha tingut una desgràcia d’aquesta magnitud: durant l’agost s’han registrat dotzenes d’incendis semblants per tota la península Ibèrica, tot desbordant la capacitat de resposta de les autoritats i dificultant la coordinació entre agències.
A la resta d’Europa, la dinàmica ha estat molt semblant. Enguany s’han registrat més de 1.900 incendis forestals a la Unió Europea, que han arrasat una superfície rècord de 9.860 quilòmetres quadrats. Es tracta d’una extensió més gran que tot Xipre, segons les estimacions per satèl·lit del Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals.
El canvi climàtic és un dels principals culpables de tota aquesta destrucció. Europa és el continent que s’escalfa més de pressa, i la calor abrasadora i la sequera que han alimentat els incendis d’aquest estiu s’intensificaran en les dècades vinents, cosa que tornarà a crear –estiu rere estiu– les condicions idònies perquè els forts vents estivals atiïn les flames i ajudin a propagar els incendis. Tanmateix, l’escalfament planetari explica tan sols una part d’aquesta història: la manca de coordinació entre organismes, la fragmentació de la propietat de la terra i la manca d’efectius i recursos per a l’extinció d’incendis també han ajudat a fer que molts focs acabin esdevenint incendis incontrolables. Tot i que alguns països, com ara Grècia, han demostrat com l’augment de la inversió en equips de monitoratge i d’extinció d’incendis pot suavitzar els pitjors resultats dels focs estivals, els riscs per a Europa continuen acumulant-se a mesura que el món va batent, any rere any, rècords de temperatura.
A Galícia, una de les regions d’Europa més susceptibles als incendis, aquest estiu ha canviat creences molt arrelades sobre el comportament de les flames. Tal com explica Lamela, els incendis al seu poble sempre s’havien propagat muntanya amunt, mai muntanya avall. És per això que els voluntaris creien que si es limitaven a protegir el poble, situat al fons de la vall, quedarien fora de perill: confiaven que les flames cremarien el bosc i s’aturarien a la cresta de la muntanya, cosa que donaria temps perquè els equips d’extinció del govern gallec arribessin al poble i apaguessin definitivament el foc.
Però l’incendi del 13 d’agost no anà així. En un primer moment, les flames sí que semblaren pujar muntanya amunt. De cop i volta, una forta ràfega de vent va fer que el foc es desplacés de manera imprevisible, tot canviant de direcció sobtadament.
“El comportament d’aquest incendi va ser molt estrany”, diu Lamela. “Primer va pujar pendent amunt i, tot seguit, travessà la cresta i baixà muntanya avall, a una velocitat increïble, en direcció a Freixido”, un poble prop de Larouco.
A Larouco, els voluntaris van haver de treballar sense descans durant dies. Un bomber, per exemple, es desmaià després de disset hores seguides treballant. Lamela lamenta que els equips d’incendi no reberen prou suport ni del govern regional ni del govern central. També el suport de l’exèrcit espanyol, diu, fou intermitent: les autoritats ja tenien les mans plenes amb incendis semblants que havien començat simultàniament en pobles veïns. La situació fou tan greu que el govern espanyol activà el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea, que permet els membres de la UE de demanar ajuda a uns altres països del bloc. Fou la primera vegada que l’executiu l’activava a causa dels incendis forestals.
“No estàvem preparats per a això”, diu Lamela. “Va faltar coordinació, sí, però quina coordinació podia haver-hi quan el foc és tan violent, tan gran i ràpid, i crema a tot arreu simultàniament? Ens haurien calgut tres punts de comandament, i quatre voltes més recursos dels que teníem, per a fer-hi front.”
Sigui com sigui, les picabaralles polítiques no han afavorit els operatius d’extinció del foc. Un incendi en un abocador municipal al poble veí d’A Rúa, per exemple, cremà durant més de dues setmanes enmig d’una disputa entre partits polítics rivals, tant de la comarca com de la regió, sobre a qui li pertocava d’extingir-lo. “Mentrestant, el temps anava passant i ningú no feia res”, diu María González, batllessa del poble.
A l’altra banda de la frontera, a Portugal, les traves burocràtiques també han dificultat les feines d’extinció dels incendis d’aquest estiu. El mes passat, el primer ministre conservador del país, Luís Montenegro, fou molt criticat per no haver demanat prou de pressa ajuda a la UE i per no haver declarat l’estat d’emergència, cosa que hauria permès de destinar més recursos a les zones afectades pel foc. Aquesta mena de decisions han d’aprovar-se en les reunions setmanals del Consell de Ministres, que a l’agost són menys freqüents a causa de les vacances d’estiu.
Disputes polítiques a banda, l’estructura de la propietat de la terra a Europa ha estat un altre dels grans problemes a l’hora de fer front als incendis d’aquest estiu.
La major part de la superfície forestal del nord de l’estat espanyol i a Portugal és de propietat privada i està dividida en milers de petites parcel·les, moltes en mans de propietaris absents que no mantenen la terra i que, sovint, ni tan sols saben que en són propietaris. Legalment, els propietaris estan obligats a desbrossar la mala herba: com diu el refrany gallec, els incendis no s’extingeixen a l’estiu sinó a l’hivern, a còpia de mantenir net el bosc. No obstant això, aplicar la legislació és gairebé impossible.
Les conseqüències d’aquest estat d’afers sovint poden ser gravíssimes. Prenguem com a exemple el foc d’A Rúa. L’incendi cremà gran part dels boscs de propietat privada i dels camps agrícoles abandonats del municipi, i carbonitzà tot allò que trobà al seu pas. Tanmateix, les imatges de satèl·lit demostren que el foc no es propagà al poble i la rodalia, on els vilatans fa dècades que conreen vinyes de Godello, una varietat de raïm que produeix un vi blanc conegut pel seu sabor cítric.
“Les vinyes ens van salvar”, va afirmar González, la batllessa. “Si la resta de les nostres terres s’haguessin gestionat així, potser algunes s’haurien cremat, però no hauríem tingut 30.000 o 40.000 hectàrees cremades.”
A la zona de l’Aude, a Occitània, es visqué una dinàmica semblant aquest estiu. La regió ha tingut els pitjors incendis en més de set dècades, que han cremat una superfície superior a la de tot París.
Les zones més afectades pel foc foren, precisament, les terres abandonades on no creixen vinyes. “A les zones on hi havia vinyes, l’avenç del foc majoritàriament s’aturà”, declarà als periodistes el primer ministre francès, François Bayrou, durant una visita a la zona aquest agost. “Allà on ja no hi ha vinyes –on els matolls i la mala herba n’han ocupat el lloc– hem vist com la catàstrofe empitjorava, i el foc es propagava més de pressa.”
Fins i tot amb milers de milions d’euros de finançament, el canvi climàtic ha dificultat considerablement les feines d’extinció d’incendis a Europa.
A Grècia, Turquia i Xipre, tres països que han sofert grans incendis aquest estiu, les condicions meteorològiques extremes s’haurien vist una volta cada segle en un món sense canvi climàtic; ara s’espera que s’esdevinguin una volta cada dues dècades.
De fet, l’escalfament planetari ha multiplicat per deu la probabilitat que hi hagi incendis com els d’aquest estiu. L’augment de les temperatures també ha augmentat la intensitat dels incendis d’un 22%, segons un informe publicat l’agost per un grup d’experts de l’Imperial College de Londres que estudia la influència del canvi climàtic en els desastres naturals. Un segon informe del grup, publicat aquesta setmana, determina que les condicions meteorològiques extremes han multiplicat per quaranta la probabilitat que hi hagi incendis a l’estat espanyol i a Portugal, i que n’han augmentat la intensitat d’aproximadament un 30%.
Els incendis forestals de la Mediterrània, agreujats pel canvi climàtic, també hi contribueixen. Enguany, les emissions de carboni dels incendis forestals a l’estat espanyol han augmentat fins el nivell més alt en 23 anys, pel cap baix, després dels incendis d’aquest estiu, segons dades del Servei de Vigilància Atmosfèrica Copernicus de la UE.
Amb la finalitat de prevenir nous desastres, Grècia ha invertit 2.000 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la UE en la compra d’avions amfibis d’extinció d’incendis, drons per a la vigilància aèria i sistemes de detecció i extinció de focs, i també en la construcció de centres de control nous i la compra de més d’un miler vehicles d’extinció d’incendis. El país també ha reforçat les mesures de prevenció d’incendis, bo i incloent-hi operatius de desbrossament del bosc.
Totes aquestes mesures han ajudat Grècia a evitar els incendis de gran extensió, descontrolats i simultanis que han devastat els estats espanyol i francès i Portugal. Així i tot, el país no s’ha salvat completament del foc: vora 32.000 persones han hagut de ser evacuades aquest estiu a causa dels incendis, inclosos 5.000 turistes a l’illa de Creta. Una persona ha mort, pel cap baix, i tretze bombers han estat ferits; la meitat de l’illa de Citera ha quedat calcinada.
La temporada d’incendis rècord a Europa ha demostrat com el canvi climàtic atia les flames de la catàstrofe, i el punt fins el qual els països del continent –fins i tot els més ben preparats– tenen dificultats per a mantenir els boscs en condicions. “El panorama, a Grècia, no és especialment encoratjador”, afirma Apostolos Voulgarakis, expert en incendis forestals a la Universitat Tècnica de Creta i coautor de l’estudi de l’Imperial College. I afegeix: “Ha estat el tercer estiu consecutiu amb una temporada d’incendis catastròfica, sense precedents en molts aspectes, que ha afectat diferents parts del país sense distinció.”
Hayley Warren, Rachel Lavin, Nayla Razzouk, Daniel Basteiro, Paul Tugwell, Taylan Bilgic i Sofia Horta e Costa han contribuït en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
