14.03.2017 - 14:10
BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)
El periodista Iñaki Gabilondo ha afirmat que “el periodisme i la política han comès el mateix error d’allunyar-se de la gent”, que els veu com dos germans siamesos que han viatjat lluny a parlar de les seves coses, i que tots dos estan desprestigiats.
En una conferència a Barcelona aquest dimarts, en el marc del Forum de la Comunicació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Gabilondo ha relacionat part d’aquest desprestigi amb algunes actuacions que es justifiquen amb que no van contra el codi penal i civil, però que van més enllà del “codi de la civilitat” –posant com a exemple una foto d’un descuit d’una famosa en una revista i l’actuació d’un president de la Comunitat Valenciana–.
Ha lamentat que si bé uns pares renyirien el seu fill si traspassés aquest codi del que és civilitzat, això no ocorre amb la política i els seus fills, i sobre els mitjans de comunicació ha reflexionat que la llibertat d’expressió no pot usar-se per justificar aquest tipus d’actuacions i no pot ser “l’única bandera”.
Gabilondo ha reflexionat sobre els reptes del periodisme en l’actual context canviant dels mitjans de comunicació, en el qual les xarxes socials “cauen com una tromba” sobre qualsevol succés abans que doni temps a la interpretació, i ha assegurat que els periodistes seguiran sent necessaris en aquest context.
Ha explicat que li inquieta el desconeixement que hi ha sobre l’actual consum de continguts, ja que el zàping “produeix unes farinetes” amb la qual les persones se’n van al llit després de veure la televisió, però que no s’ha estudiat el seu efecte.
Un dels efectes que pot tenir la mescla de continguts –posant al costat un gol i un nen mort– pot ser que “desdibuixi la frontera de la veritat i el que no és cert”, així com del que requereix importància i el que no, ha aventurat.
Ha posat com a exemple el procés independentista a Catalunya, que és presentat com un atropellament d’idees –com ocorre amb els altres temes–: “O fas un esforç per mantenir-te lúcid, o estàs com una fulla que el vent bressola”, ha afirmat.
També s’ha referit a Catalunya per relatar la tensió que afegeixen les xarxes socials –amb el seu bolcat immediat d’opinions sobre qualsevol assumpte– i certa banalització que veu en els mitjans, fent que tot sigui explosiu i creant una situació en la qual “el difícil és trobar una aproximació, perquè abans ja han caigut tots els ganivets”.
JUSTÍCIA I PERIODISME
Ha remarcat també aquest tempo accelerat del periodisme en la seva relació amb la justícia, que té uns terminis més lents, i aquesta contraposició de tempos “es carrega el secret de sumari i la presumpció d’innocència”, i ha afegit que una possible solució seria que la justícia s’accelerés una mica i que el periodisme tingués una contenció especial.
En la seva reflexió sobre els canvis en els mitjans, s’ha oposat a la creença que Internet i les xarxes acabaran amb la necessitat dels periodistes, i s’ha mostrat esperançat: “El periodisme va a sobreviure” perquè van a haver-hi molts periodistes, i entre aquests hauran alguns que actuaran amb decència i permetran interpretació.
Ha carregat contra l'”entronització de les audiències com a Déu suprem”, que justifiquen qualsevol contingut en els mitjans, i s’ha mostrat preocupat per la cultura de l’èxit que impera en l’atmosfera general, no solament per ser la lògica de la gerència, sinó també en la societat, i ha remarcat que el bon periodisme té molt mèrit en aquest context.
