15.09.2016 - 19:10
VALÈNCIA, 15 (EUROPA PRESS)
La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil sosté en un informe de 87 pàgines que l’empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana (Ciegsa) entre 2004 i 2007 s’hauria estat utilitzant per a finançar tant al PPCV com el PP provincial i també per a l’enriquiment personal de determinats càrrecs públics de l’administració, el que va provocar sobrecostos a l’entitat, en uns fets que considera no de gestió dolenta sinó de conductes relacionades amb la corrupció.
A més de càrrecs relacionats amb l’exalcalde de Xàtiva i expresident de la Diputació de València i del PP provincial, Alfonso Rus, l’informe apunta que en el conseller delegat de Ciegsa en estes dates, Máximo Caturla, “convergirien” els interessos d’alts càrrecs de la Generalitat, com el director de Règim Econòmic d’Educació, Alejandro Bañares; l’exconseller d’este departament, Alejandro Font de Mora; l’exconseller d’Economia, Gerardo Camps i l’exvicepresident, Víctor Campos, els dos considerats “persones encarregades de controlar les grans adjudicacions i gestionar els diners B del partit”, i el mateix expresident del Consell, Francisco Camps, que “tindria coneixement en gran part dels fets” en els que els anteriors participarien.
Així consta en el document que obra en la peça principal del conegut com a cas Imelsa, a la qual ha tingut accés Europa Press i sobre la qual s’ha aixecat el secret de sumari, en què el jutjat d’Instrucció número 18 de València investiga delictes de prevaricació administrativa, de malversació de cabals públics, de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals.
En el document, el Grup de Delictes contra l’Administració de la UCO apunta que, a falta de practicar noves diligències, sembla que “com a mínim” entre 2004 i 2007, des de Ciegsa “s’hauria estat finançant al PP tant a nivell regional com la província de València, així com enriquint-se a títol particular la majoria de ls persones que participarien en la consecució d’esta estratègia de finançament”.
Per això, la Guàrdia Civil sosté que s’haurien establit o mantingut pràctiques en els procediments de contractació “amb l’objectiu de poder dirigir les adjudicacions de contractes a empresaris i sol·licitar-los contraprestacions econòmics per les esmentades adjudicacions, que segons els indicis analitzats, rondarien entre un dos i un 3% del pressupost d’adjudicació”.
INDICIS
Els investigadors arriben a este resultat després d’analitzar els indicis obrants en la causa com les converses telefòniques intervingudes –“on queda patent la voluntat dels partícips i la discrecionalitat en les adjudicacions amb fins recaptatoris”–; els informes de la Sindicatura de Comptes que posen de manifest “deficiències” dels procediments o la declaració de l’exgerent d’Imelsa, Marcos Benavent, qui ha fet una compareixença autoinculpatòria i a qui la UCO definix com a “excel·lent coneixedor del funcionament institucional i polític” de la Comunitat.
Segons la UCO, el 2004, l’expresident del PP de la província de València, Alfonso Rus, “s’hauria envoltat dels seus càrrecs més importants en el partit i estrets col·laboradors” per a intentar governar la Diputació: Juan José Medina, vicesecretari del partit; Emilio Llopis, encarregat de la coordinació de les comarques; Vicente Betoret, secretari general provincial i Marcos Benavent, secretari de comunicació del partit.
INTERMEDIARI
En algun moment, consta a l’informe, Rus posa en contacte Marcos Benavent amb Máximo Caturla, secretari de Política Econòmica del PP, secretari autonòmic d’Educació i conseller delegat de Ciegsa. A partir d’este moment, Benavent “començaria a intermediar” entre Caturla i Rus per a “recaptar diners, negociant i cobrant comissions il·legals a empresaris com a contraprestació de contractes adjudicats des de l’empresa pública”, per a finançar al partit i per a enriquiment personal dels qui intervenen en esta estratègia.
D’acord amb Benavent i l’extret de les converses, estes persones es reunien en menjars on eren lliurades en borses quantitats de diners en efectiu procedent de les comissions cobrades als empresaris. Segons la UCO, Rus decidia el destí i Medina seria l’encarregat d’administrar els fons i en alguna ocasió de fer pagaments en B per a actes relacionats amb el partit.
A més, sostenen que Caturla hauria contractat en Ciegsa a persones complint ordres de Rús amb la finalitat que treballaren a temps complet per al PP provincial i afavorir a persones “afins” que s’haurien quedat sense treball.
La “suposada estratègia” de recaptació a nivell autonòmic i provincial va generar “en determinats moments cert conflicte d’interès” i estaria “consentida” i “consensuada”, amb “indicis de correspondència entre totes dues”. La UCO sosté que amb els fons recollits al PPCV, s’haurien finançat el PP d’Alacant, Castelló i València, amb major necessitat de recaptar en esta última provincial Per això, Víctor Campos hauria lliurat diners B a Rus i pagat un congrés provincial
“DISCRECIONALITAT”
La UCO apunta la “total discrecionalitat” a l’hora de decidir les adjudicacions, “condicionades per l’interès recaudatori i les influències de terceres persones”. Com a exemple, assenyala l’adjudicació de l’IES número 4 Mediterráneo de Torrevella a Cleop; o una altra obra a Construccionse Luján per “influències” d’Alejandro Bañares i del propi conseller Font de Mora.
Els investigadors de la Guàrdia Civil constaten la “manifesta falta de control” i a més possiblement “intencionada” amb la qual Ciegsa hauria actuat i l'”interès” per controlar les adjudicacions i el cobrament de comissions per alts càrrecs de la Generalitat. Per a la UCO, resulta “inverossímil” que tots els aspectes relacionats amb la gestió de fons públics i de la qual es deduïxen “enormes sobrecostos” que van ser només atribuïbles a la ingerència de Rus.
