05.09.2025 - 21:40
Les Illes, un territori envoltat per aigua, s’enfronten a situacions límit en la disposició d’aquest recurs essencial. Uns quants municipis de Mallorca ja s’hi han trobat i, alguns, amb més polèmica que uns altres. És el cas de Sóller, que després d’un estiu de plena activitat turística ha decidit d’imposar restriccions d’aigua per primera vegada en vint-i-cinc anys. I, precisament, això és el que ha fet esclatar els residents: les mesures arriben ara, sobretot per a ells, i una volta acabada la temporada.
El poble, de tretze mil vuit-cents habitants, pot multiplicar per dos la població els mesos d’estiu. Els veïns, com la plataforma SOS Sóller, ja han criticat aquests terminis i n’estan farts, més encara quan el poble ha estat escenari durant l’estiu de llargues cues constants de trànsit per a poder entrar i de problemes d’aparcament per als residents per la invasió dels cotxes de lloguer.
“La situació és preocupant”, deia el batlle de la localitat, Miquel Nadal (PP), fa uns quants dies. Després d’una reunió amb el govern, es confirmava l’alerta: tan sols es podia garantir l’aigua per a dues setmanes. És a dir, si no plovia aquests dies, les mesures encara serien més restrictives.
Les restriccions al municipi
De moment, l’ajuntament ja ha publicat un ban en què descriu les mesures per a l’estalvi i ús responsable de l’aigua. “Si no posam mesures aviat, arribarem a un moment crític”, diu el document, que justifica les restriccions per no arribar a mesures encara més dràstiques. “Ara és el moment de fer una passa més i implicar-nos-hi tots: veïnats, empreses, entitats i institucions”, continua, sense mencionar específicament els turistes.
Així i tot, en una rectificació del primer ban publicat, l’ajuntament ha imposat algunes mesures al sector turístic. Per exemple, prohibir que s’omplin piscines, privació del reg, suspendre la rentada de vehicles i embarcacions i limitar la neteja de terrasses i façanes. A més, s’han de comprometre a informar i conscienciar els clients sobre la importància de fer un ús responsable de l’aigua. Per la part que toca als ciutadans, les mesures són semblants. El municipi també ha suspès l’ús de dutxes públiques, no omplirà piscines ni regarà si no és estrictament necessari per seguretat. Les mesures tenen vigència fins a nou avís.
Eivissa i Menorca, la pitjor situació en deu anys
Com a Sóller, més indrets de les Illes tenen una situació límit. Per exemple, a Deià (732 habitants), enguany s’han arribat a necessitar 14 camions diaris d’aigua per a fer front a la sequera. De fet, al juliol –les darreres dades fetes públiques pel govern–, totes les illes estaven en situació de pre-alerta, excepte Formentera –que, així i tot, ha hagut d’activar una línia d’ajuts perquè el sector ramader afronti la sequera– i la part sud de la serra de Tramuntana, a Mallorca.
Eivissa també té una molt mala situació respecte de les reserves hídriques. Al juliol eren d’un 29%, una xifra que no era tan baixa d’ençà del juliol del 2015 (25%) i el maig del 2016 (28%). De fet, l’illa viu és en pre-alerta hidrològica d’ençà del novembre del 2022. Ara, l’índex de sequera se situa en un punt límit amb l’estat l’alerta, que no seria estrany que es decretés en la revisió següent.
A Menorca, tot i que les reserves hídriques són del 40%, la xifra és la més baixa d’aquests darrers deu anys, exceptuant el mes d’agost de l’any passat (39%). Fa prop d’un any i mig que l’illa és en pre-alerta, tot i que la situació no és de plena normalitat de la primavera del 2023 ençà.
Justament, el PSIB ha reclamat actuacions immediates al govern per a actuar contra la sequera. “Les aigües superficials de les Illes Balears es troben al 30%, amb previsió d’arribar a final de setembre al 20%, mentre que les reserves d’aigua subterrànies ja es troben en una situació que obliguen molts de municipis a fer fortes restriccions en el consum d’aigua”, denuncien. També recorden que el Pla de Mallorca es troba en situació d’emergència per sequera. Per això reclamen que s’apliqui el pla de sequera.
L’efecte del turisme
Les queixes dels veïns de Sóller tenen encara més sentit si es té en compte el consum d’aigua que fa el turisme a les Illes. Un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va poder determinar fa dos anys quanta aigua consumia l’activitat turística. I ho va fer gràcies a la pandèmia de la covid. Com que l’activitat es va aturar totalment entre el març i el juny del 2020, els investigadors van poder comprar els nivells de consum amb el d’uns altres anys. Les dades són clares: durant el confinament hi va haver un descens del 24% en el consum d’aigua a les Illes. És a dir, el turisme consumeix un de cada quatre litres d’aigua de l’arxipèlag, segons la investigació.
Això són trenta-tres milions de metres cúbics que, perquè el lector se’n faci una idea, és una xifra semblant a la que fa servir l’agricultura de regadiu amb aigua subterrània o tres vegades la capacitat dels embassaments de Mallorca, que plens emmagatzemen onze milions de metres cúbics. “El turisme a les Illes Balears consumiria, cada any, tres vegades els dos embassaments a vessar”, diuen els investigadors.
Però la situació és molt pitjor als municipis més turístics. La reducció del consum durant l’etapa de “turisme zero” va ser del 58%. En els d’activitat turística mitjana, la reducció era d’un 40%, i en els d’activitat baixa va ser del 14%. S’especifica, així, que “el turisme consumeix molta d’aigua en aquells municipis en què les pernoctacions turístiques representen més d’un 40% de la seva població total”.
Piscines i creuers
Els investigadors de la UIB també adverteixen que en aquests municipis no se sap com podran suportar les futures pressions del turisme sobre l’aigua, atès que la situació és com més va més preocupant. Un altre estudi de la UIB, i en relació amb les piscines, també determina que es perden uns cinc mil milions de litres d’aigua cada any per mor de l’evaporació, poc menys de la meitat de la capacitat dels embassaments mallorquins. Això eren dades de 2015, amb la qual cosa es pot entendre que, deu anys després, la xifra pot haver augmentat de manera notable. I encara més tenint en compte que cada any hi ha més piscines, sobretot vinculades al lloguer turístic.
Un altre estudi, encapçalat pel doctor en geografia de la UIB Cels Garcia i publicat a la revista Water, aporta encara més dades sobre l’ús de l’aigua al sector turístic: l’impacte que tenen els megacreuers. En concret, Garcia va detectar que un creuer que feia escala al port s’enduia gairebé sis-cents mil litres d’aigua, cosa que equival al consum diari estimat d’un poble com Sineu.
Segons l’Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB), els creuers gasten una mitjana de 90,49 litres per creuerista l’any. Tenint en compte que el 2019 van transitar-hi 2,2 milions de passatgers, el consum és d’unes 200.900 tones d’aigua.
