Illa prova de suavitzar el trencament de Junts amb el PSOE i confia a aprovar el pressupost

Salvador Illa ha minimitzat el trencament de Junts amb el PSOE d’una manera molt similar a com ho ha fet Pedro Sánchez. El president espanyol va respondre al partit de Carles Puigdemont que compliria amb els acords pendents i no ha admès, fins ara, cap inestabilitat sobrevinguda. El president de la Generalitat ha assegurat per la seva banda que el PSC manté els compromisos amb Junts. En concret, s’ha referit als pactes municipals que tenen els dos partits i a la reivindicació de l’oficialitat del català a les institucions europees. Illa ha demanat al PP, que veu el trencament com una farsa, que doni suport al català a Europa. “Pensi que a Galícia es parla el gallec, vejam si això l’anima”, ha etzibat al president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández.

La primera sessió de control al parlament després de la decisió de la cúpula i les bases de Junts de donar per acabat l’acord de Brussel·les, pel qual van investir Pedro Sánchez, no ha provocat més agitació discursiva de l’habitual a l’hemicicle, on els equilibris parlamentaris del govern depenen d’ERC i els Comuns. L’executiu ja va admetre ahir que no podrà esquivar una nova pròrroga pressupostària a final d’any perquè les negociacions depenen, per exigència d’ERC, del fet que hi hagi un acord amb els socialistes espanyols sobre el sistema de finançament i el calendari ha deixat Illa sense marge per mantenir la promesa d’uns nous comptes que arribin a temps. El president de la Generalitat, a més, ha esquivat fixar-ne una data. “Li hem preguntat si presentarà el pressupost abans d’acabar l’any i no ha respost”, li ha retret el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet.

Illa manté que el govern treballa en el pressupost i que els presentarà quan els tingui acordats. “El moment que vivim requereix estabilitat dels governs”, ha considerat el president, que ha culpat Junts de promoure la inestabilitat malgrat que això “no fa honor a la història de la seva formació política”. ERC ha optat per centrar la intervenció en la sessió de control sobre la memòria històrica, quan s’acosta el cinquantè aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. En canvi, els Comuns mantenen la pressió sobre Illa amb l’habitatge i Jéssica Albiach ha situat la prohibició de les compres especulatives en les zones tensionades com una demanda “central” que posaran sobre la taula de negociació del pressupost quan s’asseguin a parlar. I això serà, segons els Comuns, quan el govern hagi complert amb els acords que van signar per avalar els suplements de crèdit.

Illa no s’ha compromès a promoure la limitació de les compres d’habitatge. Manté que el govern ho estudia després de l’informe presentat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’estudi concloïa que és legal que només es pugui comprar un pis per viure-hi en les zones de mercat tensionat sempre que la restricció es faci amb caràcter excepcional, territorial i temporal. Els Comuns reclamen que es limitin les compres i que es permeti l’adquisició d’un segon habitatge de segona residència en un altre municipi. Illa ha remarcat que jurídicament no és una qüestió senzilla i ha garantit que discutirà les propostes i les tirarà endavant sempre que siguin realistes. Els Comuns van registrar una llei per regular les compres que consideren especulatives en zones de mercat tensionat i mentre duri l’emergència habitacional. De fet, Barcelona en Comú ja va condicionar fa uns dies el seu suport als comptes barcelonins a la limitació de les adquisicions immobiliàries.

Junts i el PP han estat especialment crítics amb Illa per la falta del pressupost. I Fernández, a més, ha responsabilitzat els socialistes i el partit de Puigdemont de fer veure que trenquen quan mantenen els acords sobre les “poltrones”. El PP es refereix al nomenament d’afins a Junts en empreses i organismes públics estatals.

ERC no ha arrencat d’Illa cap més compromís d’Illa en memòria democràtica, malgrat que Josep Maria Jové li ha retret la impossibilitat de dignificar la seu de la policia espanyola a la Via Laietana, una comissaria on es van executar tortures sistèmiques a antifranquistes, i la falta d’una transició democràtica real en alguns poders de l’estat, com el judicial. Illa ha mantingut que és possible reconèixer les tortures a Via Laietana amb la defensa d’una policia democràtica, que no es vol desplaçar. “Estic centrat ara en l’efectivitat de la llei d’amnistia”, ha afimat Illa. El president ha tornat a demanar que es respectin les decisions del poder legislatiu i ha insistit que Catalunya i l’estat espanyol necessiten que la norma s’apliqui.

La CUP, finalment, ha acusat el govern de flirtejar amb el negacionisme climàtic i ha recordat els efectes mortals de la gota freda al País Valencià i la gestió negligent de Carlos Mazón. Illa hi ha vist una exageració i ha defensat l’acció de l’executiu per adaptar-se al canvi del clima i promoure un creixement econòmic que respecti el medi ambient.