Illa assumeix la pròrroga del pressupost, defensa Sánchez amb vehemència i promet novetats en finançament

“Ha estat un bon any.” El president Salvador Illa ha fet un balanç positiu del 2025, el seu primer any sencer al capdavant del govern, per bé que ha hagut d’admetre que començarà el 2026 amb pròrroga pressupostària, atès que no ha pogut arribar a acords amb ERC ni els Comuns. “Són socis còmodes? No. Són terriblement exigents, però és el que hi ha. I ho assumeixo. Jo també sóc tossut amb les prioritats”, ha dit. Malgrat l’anomalia de governar els dos primers anys de presidència sense pressupost, ha dit que de moment no preveia cap avançament electoral. “El govern ho donarà tot”, ha insistit. 

Els republicans han vinculat el seu suport al pressupost a la signatura d’un acord per a reformar el finançament. La vice-presidenta del govern espanyol, María Jesús Montero, ha anat aigualint l’anunci original d’Esquerra, que va presentar l’acord com la sortida de Catalunya del règim comú. En aquest sentit, Illa ha assegurat: “Som molt a prop d’assolir el nou finançament singular per a Catalunya. L’any 2026 ha de portar notícies en aquest sentit. Al gener han de passar coses, passaran coses”, per bé que més tard ha matisat que no se sabia quines. 

Tanmateix, no s’ha volgut pronunciar sobre si la nova reforma garantirà el principi d’ordinalitat, una antiga reivindicació de Catalunya i del País Valencià. Al juliol, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va assegurar que era garantit, però ho va desmentir hores més tard el govern espanyol. D’aleshores ençà, el govern ha parlat més aviat de “proporcionalitat.” Avui, Illa ha dit que no podia donar-ne més detalls, però que la proposta final respectaria el sentit de l’acord. 

A banda el pressupost, ha esmerçat molts minuts a defensar amb vehemència el govern espanyol, que és en una situació fràgil. Ha dit que no entenia per què “la gent fa soroll i vol canvis, si va més bé que mai”, i ha exposat tot un devessall de “dades històriques” en termes econòmics. “El millor govern per a Catalunya i per a Espanya és el govern presidit per Pedro Sánchez”, ha afirmat. Segons el seu parer, els casos de corrupció i d’assetjament sexual que han anat acorralant Sánchez no afectaran Catalunya, i ha insinuat que la pressió sobre el govern espanyol es deu a l’aprovació de la llei d’amnistia. “Qui pugui fer, que faci, i, qui no, a la presó. Potser això explica la tensió creixent”, ha dit. També ha reiterat que esperava que el president Carles Puigdemont pugui tornar i que Oriol Junqueras es pugui tornar a presentar de candidat. 

Sobre la crisi pel desallotjament de l’antic institut B9, impulsat pel batlle de Badalona, Xavier García Albiol, Illa ha fet “una crida a la serenitat i a la calma, sobretot als veïns”. Ha dit que la voluntat del govern era resoldre la situació i que ho faria amb discreció, a més de garantir el compliment de la llei, sense voler detallar a què es referia. La llei fa responsable també la Generalitat de negociar un reallotjament, en aquests casos amb el govern municipal, però Illa ha assegurat que la competència era, en primer terme, de García Albiol.

En l’exposició inicial, el president ha reivindicat les mesures en matèria d’habitatge com un dels avenços més destacats, amb esment explícit a l’aprovació de la llei que regularà el lloguer de temporada i d’habitacions i als plans de construcció i recuperació d’habitatges que el govern ha anat anunciant. Segons Illa, aquest any el govern ha guanyat una mitjana de vuit pisos i mig cada dia, sobretot a través de la inversió feta en l’exercici del tanteig i retracte. També ha esmentat la creació de noves infrastructures –com les que han de prevenir la sequera, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i els nous campus dels hospitals Clínic i Trueta–, l’aprovació del Pacte Nacional per la Llengua i la reducció lleu dels delictes denunciats als Mossos d’Esquadra, entre més.