I després de tretze mesos, la petició de perdó. Pérez Llorca s’adreça a les víctimes de la gota freda en la presa de possessió

Juanfran Pérez Llorca ha arribat a la porta principal de les Corts Valencianes a les onze i vint minuts del matí. Vestit blau elèctric, camisa blanca i corbata grana. L’acompanyava la seua parella. A fora l’esperava un grup de periodistes. Somrient ha agraït la presència de tots els convidats, civils i militars. “És un dia molt important, perquè és prendre la veu del poble. Som els representants de tot el poble i a partir d’avui, quan jure el càrrec, em posaré a treballar, que falta fa, i començaré a dissenyar un Consell que també es pose a treballar com més aviat millor”. Amb aquestes paraules, Juanfran Pérez Llorca s’acabava d’espolsar les últimes recialles de batlle de poble, potser el més popular i votat del País Valencià, per a posar-se el vestit de president.

Mentre això passava, la cafeteria de les Corts bullia. Ningú no feia cas dels exemplars dels diaris en paper que encara es reben cada dia. Hi havia les taules de periodistes i les taules dels assessors i les taules dels polítics, encara la majoria dels polítics que prenien el cafè o els entrepans a peu dret. Al fons de tot, qui concentrava l’atenció era José Manuel Cuenca, el cap de gabinet de l’ex-president Carlos Mazón, que ahir va protagonitzar una sessió molt dura al congrés espanyol.

Per la porta principal han continuat entrant convidats a la cerimònia. Presidents dels organismes estatutàries, directors de mitjans de comunicació, dirigents d’entitats cíviques i socials, militars d’alta graduació, amics del poble, familiars… I entre ells, els consellers que no saben quin serà el seu futur i no volien parlar, i diputats de diferents partits polítics. Tots somreien, però sabien que aquesta presa de possessió no és com cap de les que s’han fet fins ara. Potser només és comparable amb la d’Alberto Fabra, que es va haver de posar al capdavant de la Generalitat després de la dimissió de Francisco Camps, esquitxa per la corrupció. Amb tot, la causa dels vestits no és la mateixa que la barrancada, la negligència i les 229 víctimes mortals.

Mazón, a la cinquena fila

Mazón ha començat el camí de la invisibilitat tot ocupant la darrera fila de l’hemicicle, fora dels focus, per a evitar de mostrar l’escó buit durant les absències que tothom preveu. El seu rostre ha estat molt tens durant tot el discurs de Pérez Llorca, però ha estat el primer que s’ha aixecat per a aplaudir-lo. La tribuna de convidats era plena amb tota la gent que hem citat al principi d’aquesta crònica. Vigilant, Miguel Tellado, el secretari general del Partit Popular espanyol. Ell ha sigut l’únic representant que el partit ha enviat a un acte al qual ha donat, volgudament, un perfil baix, perquè això és una nosa que distrau el PP del seu objectiu de continuar mossegant els garrons de Pedro Sánchez.

Han sigut més vibrants i interessants tots aquests detalls, tots els prolegòmens, que l’acte en sí, que també ha estat un tràmit. Fins i tot, ha semblat que a la presidenta de les Corts se li ha fet curt si es té en compte l’entonació amb què que ha clos la sessió només dotze minuts després d’haver-la oberta.

Pérez Llorca ha promès el càrrec damunt un exemplar de l’Estatut i un altre de la Constitució espanyola. A continuació ha llegit la Proposició a les Corts Valencianes, que és com un petit programa de govern, sense entrar en detalls, i que serveix per a deixar entreveure quin serà el tarannà de la legislatura. En aquest cas, el president només té fins a la primavera del 2027 per a demostrar que és diferent del seu antecessor, a qui no ha nomenat en cap moment, però que ha sigut el receptor, indirecte, de les primeres frases d’un discurs que ha fet íntegrament en català.

El perdó a les víctimes

Com va anunciar en el ple d’investidura, les primeres paraules han sigut per a demanar perdó a les víctimes de la gota freda. “En nom de la Generalitat, em correspon demanar perdó. Aquestes paraules van molt més enllà d’un formalisme. Naixen d’una convicció personal i de les ganes d’arribar a una entesa que hem de saber mantenir”, ha dit. Pérez Llorca ha afegit que ni el dia 29 d’octubre, ni els dies següents, les administracions públiques van estar a l’altura del que mereixia la societat. “Per això demane perdó, i això ha de ser l’inici d’una reconciliació entre totes les víctimes i les administracions”.

Pérez Llorca ha descrit el darrer any com un temps de crispació que només ha afegit dolor al dolor i ha demanat que es tanque el debat que afegeix patiment a les persones.

La legislatura del diàleg

Juanfran Pérez Llorca ha confessat que mai li havia passat pel cap que un dia pujaria a la trona per parlar com a president de la Generalitat, i ha explicat que d’ençà de fa uns dies, la gent l’atura pel carrer per a desitjar-li sort. “Entenc que la sort no me la dediquen a mi, l’entenc com un missatge d’esperança per a tots”.

A continuació, ha defensat la política com la manera de posar la vida més fàcil als ciutadans, i per això ha recordat alguns dels anuncis que va fer durant el debat d’investidura, com ara continuar en la simplificació administrativa o la baixada dels imposts. Segons que ha dit, l’esforç de les persones no es pot castigar amb imposts. Ha parlat també d’un pla per a fer habitatge assequible per als joves, ha propugnat uns salaris més dignes per a construir una economia que no espante el talent.

“La política d’avui ha d’estar a l’altura de la societat d’avui i connectar-se amb tot el que passa en el carrer. Ha de ser una política que escolte i que mire als ulls”, ha dit, després d’afirmar que el seu govern no serà sectari i que estarà obert a totes les propostes que siguen bones per al país, siga qui siga que les faça. “Vull que aquest mandat siga recordat per l’acord i el pacte. Evitant el soroll, canviarem el pas i posarem els interessos de la Comunitat Valenciana per sobre d’altres interessos”, ha dit, per a acabar a les dotze i dinou minuts del migdia.

Només han aplaudit aquest discurs els diputats del Partit Popular. Els seus mentors i padrins, els tretze diputats de Vox, han romàs immòbils als escons mentre contemplaven els somriures i les abraçades dels seus socis.

En condicions normals, quan aquest acte s’hauria acabat, el nou president, ja amb tots els ets i uts, hauria començat un passeig fins al Palau de la Generalitat. L’acompanyarien els membres del seu partit, els consellers en funcions, amics i familiars. A Carlos Mazón, l’any 2023 el va acompanyar, fins i tot, la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Aquesta volta no hi ha ni cap baró ni cap president territorial. Quan arribaven al Palau, els rebia el president eixint i es feia una petita recepció amb música i un vermut a la plaça de Manises. Avui, mana la sobrietat i la picadeta es fa en privat, a l’andana de les Corts, amb els convidats designats pel president. Els grups de l’oposició han declinat la invitació.

El pròxim capítol d’aquest relleu forçat serà quan Juanfran Pérez Llorca faça públic el nom dels seus consellers. Demà, dia 3, farà un mes de la renúncia de Carlos Mazón que ha hagut de contemplar tot l’espectacle del galliner de l’hemicicle estant.