Tot va començar amb un cartell penjat en una pastisseria de Castellar-l’Oliveral (Horta Sud), a començament dels anys setanta. Un grup de joves inconformistes hi convocava qualsevol veí amb ganes de fer teatre. L’objectiu era simple i alhora ambiciós: cercar escletxes de llibertat per expressar-se en un clima de repressió política. D’aquella crida improvisada, en va néixer un col·lectiu amateur i contracultural que, amb els anys, es professionalitzaria fins a convertir-se en l’Horta Teatre, una de les companyies de referència del teatre valencià contemporani.

Mig segle després, aquella iniciativa nascuda als marges ha acumulat milers de funcions, ha passat per escoles, barris, places i escenaris de tot arreu del país i ha construït un projecte estable, arrelat al territori i fidel a una manera d’entendre el teatre com a pràctica cultural i social. Aquesta trajectòria és la que reconstrueix el llibre L’Horta Teatre. Cinquanta anys (1974-2024), editat per Bromera.

Un arxiu convertit en relat

El volum aplega una gran quantitat de materials –fotografies, cartells, retalls de premsa, documents interns de treball i entrevistes– que permeten de seguir l’evolució de la companyia durant cinquanta anys. Els texts són de Berta del Río, que ha filat la història de l’Horta Teatre amb la col·laboració de dos dels seus fundadors, Alfred Picó i Joan E. Tamarit. El llibre repassa tota la trajectòria de la companyia, però posa l’accent especialment en els darrers vint anys. En aquesta línia, dóna continuïtat a un volum publicat també per Bromera fa dues dècades, amb autoria d’Enrique Herreras, centrat en la primera etapa del projecte. La combinació de tots dos llibres permet d’entendre tant els orígens del teatre independent dels anys setanta com la consolidació d’un projecte professional sense perdre l’esperit inicial.

Del Río explica que el resultat és una mena de viatge col·lectiu que no parla solament d’una companyia, sinó també “de les diferents èpoques i contextos del país durant mig segle”. La reconstrucció ha estat possible, diu, gràcies a l’esforç sostingut de l’Horta Teatre per a conservar arxius i documentar el seu recorregut. Una altra aportació clau del llibre és la recuperació de la memòria oral dels fundadors, a través d’entrevistes que completen i matisen el relat documental.

Teatre com a activisme cultural

L’editorial Bromera defineix el projecte com la celebració d’una iniciativa que, més que una companyia de teatre, ha estat un “far d’activisme cultural a València”. Durant cinquanta anys, l’Horta Teatre ha defensat les arts escèniques com a eina de transformació social, amb una atenció especial al teatre infantil i escolar i amb la voluntat d’enfortir la comunitat i fomentar una cultura inclusiva i participativa.

🗣️ La presentació compta amb Francis López, gestora cultural d’Aldaia, i amb la participació de Berta del Río (autora), Alfred Picó (assessoria editorial) i Susana Lliberòs @fundaciobromera
Veus que expliquen una trajectòria construïda a força de comunitat i passió pel teatre. pic.twitter.com/lusRsUeIOp

— L'Horta Teatre (@lhortateatre) January 15, 2026

Aquest compromís amb l’entorn, amb la llengua i amb una idea de cultura no desvinculada de la vida quotidiana ha estat una constant en la trajectòria de la companyia. Dels primers muntatges a les produccions més recents, l’Horta Teatre ha mantingut el vincle amb la perifèria on va néixer, tant en el sentit geogràfic com en el polític i cultural.

Una presentació amb el sector cultural

La presentació del llibre es va fer a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, amb l’assistència de més d’un centenar de professionals del sector i de representants institucionals. Entre més gent, hi van ser el director general de Cultura de la Generalitat Valenciana, Miquel Nadal; el president del Consell Valencià de Cultura, José María Lozano; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de València, José Luis Moreno, i la batllessa de Castellar-l’Oliveral, Sol Verdeguer. L’acte va ser presentat per Francis López, directora del Teatre Auditori Municipal d’Aldaia (TAMA) i gestora cultural, i hi van intervenir Berta del Río; Susanna Lliberós, en representació de Bromera; i Alfred Picó, com a assessor de l’edició i veu de la companyia.

Per Picó, la presentació del llibre ha servit per a tancar el programa d’activitats del cinquantenari, però no pas per a posar punt final al projecte. “No és un final, sinó un punt i seguit. La companyia és viva, produint nous espectacles i amb moltes ganes de continuar treballant”, va dir. Mig segle després d’aquell primer cartell penjat en una pastisseria, L’Horta Teatre. Cinquanta anys (1974-2024) fixa la memòria d’un projecte que ha resistit, s’ha transformat i ha acabat formant part del patrimoni cultural viu del País Valencià.

50 anys de funcions, més de 3.000 representacions, barris, escoles, places i escenaris…

50 anys de comunitat, de valencià i de teatre com a eina per transformar i estimar el món.

Gràcies a totes les persones que ho heu fet possible i continueu escrivint aquesta utopia.

— L'Horta Teatre (@lhortateatre) January 16, 2026