Hores decisives a la flotilla de Gaza: “Tenim preparades totes les possibilitats”

Les embarcacions de la Global Sumud Flotilla, que són rumb a Gaza amb l’objectiu de trencar el blocatge humanitari i denunciar el genocidi contra el poble palestí, encaren unes hores decisives.

L’expedició va entrar en aigües internacionals dissabte i és a punt d’arribar a una “zona de risc alt“. Aquest és l’espai on han estat interceptades les darreres embarcacions, i on no queda clar com actuarà l’exèrcit israelià, que ha advertit que no permetria l’arribada de la flotilla a Gaza. Les embarcacions ara naveguen pel nord d’Egipte i ja es troben a pocs quilòmetres de Palestina.

La travessa ha topat amb problemes logístics, ha hagut de fer parades tècniques i també ha estat atacada per drons i ha sofert interferències en les comunicacions. Així i tot, se n’ha sortit i ja encara la recta final. Com ho viuen els integrants? Quines situacions preveuen? Quin paper farà Israel?

De tot plegat, n’hem volgut parlar amb tres tripulants de casa nostra. Jordi Coronas, regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Barcelona, i Pilar Castillejo, diputada de la CUP al parlament, van a bord de l’Adara; i Juan Bordera, diputat de Compromís a les Corts, a bord del Sirius.

La intercepció, la hipòtesi més plausible

La Global Sumud Flotilla ha topat d’un bon començament amb l’oposició del govern de Benjamin Netanyahu, que ha acusat la flotilla d’estar organitzada i finançada per Hamàs.

El to del govern hebreu ha anat canviat amb el pas del temps. Coronas recorda que, al començament, feia servir un llenguatge molt més bel·ligerant, i qualificava el mig miler de participants, provinents de quaranta-vuit països, de terroristes i els amenaçava de tancar-los a la presó. “Ara no tenen tanta contundència, parlen d’intercepció. La pressió internacional hi fa molt. No és casual que el govern d’Itàlia hagi enviat fragates, tampoc que n’hagi enviat el govern espanyol”, diu Coronas.

Els tripulants treballen amb unes quantes hipòtesis. La ideal seria arribar i mantenir el corredor amb ajut internacional, però la intercepció per part de l’exèrcit israelià és la situació més plausible. No preveuen pas que “hi hagi un atac furibund”, com el del 31 de maig de 2010, en què van morir deu membres de resultes de l’assalt de l’exèrcit israelià.

L’exèrcit d’Israel fa dies que monitora la flotilla i diu que està preparat per defensar les fronteres. El portaveu de l’exèrcit, Effie Gefrin, ha explicat que continuarien vigilant i actuant per “protegir” les línies marítimes, els ports i la seguretat de la població. L’exèrcit israelià no vol permetre l’entrada de la flotilla, però no ha donat cap mena de detall sobre quines actuacions duran a terme per a evitar-ho.

Malgrat la intercepció que hi pugui haver, Bordera vol pensar que encara hi ha la capacitat de crear un front de “solidaritat internacionalista”. “Si hi ha dos països aliats, com els Estats Units i Israel, que fan el que volen, els altres ens haurem d’organitzar d’alguna manera, per moltes diferències que tinguem, per frenar-ho. Si no, és un precipici. La lluita del poble palestí és important per a la gent d’allí, però també ho és perquè, si deixem que es normalitze i continue, hi haurà més països que patiran la mateixa perquè no haurem parat el monstre”, explica Bordera.

Simulacres per a encarar l’assalt de l’exèrcit

Els tripulants van fer entrenaments i simulacres a Barcelona per a fer front a tota mena de situacions i n’han continuat fent durant la travessa. En parlem amb la diputada Pilar Castillejo pocs minuts després de fer-ne un. “Hem simulat que l’exèrcit sionista entrava. Els qui fan guàrdia ens avisen, preparem les coses elementals, com el passaport i medicaments, i ens posem en formació. També hem parlat de com anirien els interrogatoris i ens hem ajudat a reaccionar-hi. Tenir por és normal i et fa buscar acompanyament”, explica.

Els tripulants no solament s’entrenen per qüestions de seguretat, sinó per afrontar accidents, com ara, incendis. També practiquen què cal fer per abandonar el vaixell, qui s’encarrega de les llanxes salvavides o els extintors. “Hi ha protocols d’intervenció per si aturen la flotilla. Com seure, evitar escalades de violències, si hi ha violència, com comportar-se… També hi ha una part psicològica”, afegeix Coronas.

Els tripulants són conscients que també poden enfrontar-se a la deportació i l’internament, però que tot plegat és molt imprevisible i que treballen a partir d’uns altres precedents. “L’única cosa que sabem és què ha passat les altres vegades. No han tingut mai sis-centes persones alhora, i aquesta és la vegada que han parlat més obertament de terroristes”, assenyala Castillejo. “Podem tenir simplement una deportació, o situacions més fotudes amb violència. Pot passar un poc de tot. Tenim preparades totes les possibilitats. Però amb un exèrcit que fa el que fa, no pots esperar previsibilitat”, diu Bordera.

Sobre el retorn, en cas d’intercepció, Coronas diu que és més aviat una decisió individual: “Ens podem trobar amb uns formularis en hebreu que impliquen l’assumpció de responsabilitats, que no hem d’assumir. N’hi ha un altre en anglès de la petició de deportació. L’organització no ens diu què hem de fer, és una decisió personal.”

Un viatge carregat de desafiaments i aprenentatges

La flotilla fa un mes que navega per la Mediterrània en direcció a Gaza. Els integrants diuen que el viatge ha estat tens, convuls i s’han enfrontat a tota mena de desafiaments, però que també està carregat d’humanisme i estan convençuts que les reivindicacions que clamen des de la mar també s’han traslladat a terra. Posen d’exemple el boicot a la Vuelta, les mobilitzacions civils i les reaccions dels governs.

“S’ha de valorar la gent que hi ha aquí. Els haters diuen moltes barbaritats, que si hem estat a cales de Mallorca… És un viatge dur des del punt de vista físic i psicològic. El mar és molt hostil, hem patit tots els vents possibles”, explica Coronas. Malgrat això, assenyala que la comunió entre tots els participants els ha mantingut ferms: “En compromís i coratge, som com una família. Ara pateixo més pels altres que per mi.”

Castillejo assenyala que hi ha tres qüestions que els han ajudat a superar els moments complicats: el grup humà (“tot de persones amb valors profunds, solidaris, amb una creença profunda en el que fan”); l’objectiu d’arribar a Gaza i obrir un corredor humanitari; i adonar-se que la flotilla genera esperança. “No és normal que passi això, que gent normal vinguem aquí a portar l’ajuda humanitària, perquè va ser l’ONU que va determinar que es fes. I ho fem nosaltres perquè qui ho ha de fer no ho fa. Perquè no hauríem de restar quiets davant un genocidi, i els estats europeus s’ho miren sense fer res. Aquesta impotència ens ha fet moure”, afegeix.

Bordera també es mostra content d’haver format part de l’expedició, però diu que estan cansats perquè “el mar no és agradable”. “No són vaixells de luxe ni creuers, com es diu. Hi ha situacions de dormir incòmodament, de fer guàrdies, soroll, moltes persones en espais xicotets”, afegeix.

També diu que s’han viscut situacions molt desagradables. “Atacs que no ens esperàvem. És de veres que Israel fa el que vol en aigües internacionals, però ha violat l’espai territorial de Tunísia, ha atacat amb drons explosius més de deu embarcacions en una nit, cosa que passarà a la meua història de les nits negres. Veure com exploten coses davant d’embarcacions on hi ha persones que aprecies i no pots comunicar-t’hi i no saps com estan. No és una experiència que desitge a ningú. Hi ha moments fotuts.” Així i tot, ho té clar: “Tornaria a venir de cap en una flotilla. És una experiència de conèixer gent meravellosa que està disposada a fer alguna cosa més del que fan els governs, i l’experiència humana té un valor incalculable.”