22.03.2017 - 18:19
BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)
La defensa de l’exconseller i diputat del PDeCAT Francesc Homs estudia presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) i, paral·lelament, sol·licitar al Tribunal Suprem (TS) que suspengui l’execució de la sentència fins que el primer tribunal resolgui el seu recurs.
Segons ha explicat a Europa Press un dels advocats d’Homs, Sergi Blázquez, el que sí és segur és que demanaran al Suprem un aclariment de la sentència, que el condemna a un any i un mes d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per desobeir el Constitucional amb la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014.
Aquestes vies judicials podrien retardar l’execució d’una sentència que, en ser ferma, serà remesa al Congrés dels Diputats a través de la seva presidenta, Ana Pastor, perquè executi la inhabilitació del diputat independentista.
La sentència, donada a conèixer aquest dimecres, ha condemnat Homs –llavors conseller de Presidència– per un delicte de desobediència greu per autoritat administrativa però l’ha absolt del de prevaricació, del qual també l’acusava la Fiscalia.
La resolució s’ha produït en la mateixa línia que la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va imposar la setmana passada a l’expresident de la Generalitat Artur Mas pel mateix delicte una pena dos anys d’inhabilitació.
El TSJC també va condemnar l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega a un any i nou mesos d’inhabilitació i la que llavors era consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a un any i mig, en tots dos casos com a col·laboradores de la desobediència comesa per Mas.
A diferència del cas d’Homs, en el de Mas, Ortega i Rigau sí és possible presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem i, de fet, aquest dimarts els advocats dels tres ja van mostrar al TSJC la seva intenció de recórrer a l’Alt Tribunal, cosa que també farà la Fiscalia, però en el seu cas per no haver-los condemnat per prevaricació.
PROTECCIÓ DE DRETS I LLIBERTATS
El recurs d’empara és una de les principals competències que la Constitució atribueix al Tribunal Constitucional, per a la protecció enfront de les vulneracions dels drets i llibertats reconeguts en diversos articles de la Carta Magna.
L’única pretensió que pot fer-se valer a través del recurs d’empara és la del restabliment o preservació dels drets o llibertats per raó dels quals es promou el recurs, segons recorda el Tribunal Constitucional a la seva pàgina web.
