13.11.2025 - 18:40
França commemora avui el desè aniversari dels atemptats del 13 de novembre de 2015, una de les nits més tràgiques de la seva història contemporània. Els homenatges, repartits entre Saint-Denis i diversos punts de París, culminen amb la inauguració del Jardí 13 de Novembre, un espai memorial situat a la plaça de Saint-Gervais, davant l’ajuntament de la ciutat.
La jornada recorda els 130 morts i més de 400 ferits dels atacs coordinats del grup Estat Islàmic, que va colpir simultàniament l’Stade de France, unes quantes terrasses del centre de París i el teatre Bataclán, on es va viure la matança més greu.
Una cronologia que encara pesa
Els atacs començaren a les portes de l’Stade de France, on tres suïcides es van immolar després de no poder entrar a l’estadi. Minuts després, un altre grup va metrallar clients de bars i restaurants del 10è i l’11è districte. I, finalment, un tercer escamot va entrar al Bataclán durant un concert d’Eagles of Death Metal, amb una presa d’ostatges que es va prolongar fins a l’assalt final de les forces especials franceses.
En total, noranta persones van ser assassinades dins la sala, i centenars més en van sortir ferides física i psicològicament. El dany emocional d’aquella nit s’ha mantingut durant una dècada.
Les víctimes, al centre de la commemoració
Les cerimònies han començat al matí a Saint-Denis, on se situa la placa dedicada a Manuel Colaco Dias, la primera víctima mortal, i han anat avançant pels indrets atacats: el Carillon i el Petit Cambodge, la Bonne Bière, el Comptoir Voltaire, la Belle Équipe i el Bataclán. A cada punt, s’han dit els noms de les víctimes i s’han dipositat corones. Molts supervivents han explicat que el pas del temps no ha esborrat el dolor. Catherine Bertrand, supervivent del Bataclan i vice-presidenta de l’Associació Francesa de Víctimes del Terrorisme, ho expressava així fa pocs dies: “El temps ajuda, però hi ha cicatrius que no se’n van mai.”
Altres testimonis, com els de Gaëlle Messager, greument ferida aquella nit, o els de les famílies que han perdut fills i parelles, han tornat a situar el pes emocional de la jornada com a part essencial de la commemoració.
El nou Jardí 13 de Novembre: un espai de memòria compartida
La cerimònia central d’avui al vespre inaugura el Jardí 13 de Novembre, dissenyat en col·laboració amb les famílies i pensat com un espai de silenci i record. L’emplaçament, que abans era un aparcament, s’ha transformat en un recinte de pedra amb blocs de granit dedicats a cadascun dels sis llocs atacats. Els noms de les víctimes hi han quedat gravats de manera permanent.
Hi assisteixen el president francès Emmanuel Macron, la batllessa Anne Hidalgo, l’ex-president François Hollande, i representants de les associacions de víctimes.
Un país que encara conviu amb la ferida i amb la por
Els atemptats del 2015 van marcar un punt d’inflexió en la política de seguretat francesa. El govern va decretar un estat d’emergència que, amb el temps, ha anat incorporant moltes de les seves mesures al dret ordinari. La legislació antiterrorista s’ha reforçat successivament i el ministre de l’Interior, Laurent Nuñez, ha reconegut aquesta setmana que el 2025 s’han desactivat sis atemptats.
França continua immersa en un debat profund sobre la radicalització gihadista, la prevenció i la resposta penal. El cas del principal supervivent dels comandos del 13-N, Salah Abdeslam, condemnat a cadena perpètua el 2022, ha tornat al centre mediàtic després que la seva advocada hagi explicat que estudia participar en processos de justícia restaurativa, una opció que divideix les víctimes i les institucions. Aquest cap de setmana, la policia va detenir una antiga parella d’Abdeslam i dues persones més per haver-li lliurat il·legalment un dispositiu USB i, suposadament, planificar un nou atac. El cas ha reobert el debat sobre la vigilància dels reclusos condemnats per terrorisme.
Exposicions, concerts i memòria col·lectiva
A banda dels actes oficials, París acull exposicions amb fotografies del 13-N, obres d’artistes que eren a la ciutat aquella nit i materials destinats al futur Museu-Memorial del Terrorisme, previst per al 2029. Els Arxius de París mostren també els missatges i objectes que els ciutadans van deixar als llocs atacats. Al vespre, la catedral de Notre-Dame i totes les esglésies de la ciutat han fet sonar les campanes entre les 17.57 i les 18.02, un gest de dol col·lectiu que tanca el cercle d’una commemoració marcada per la persistència del trauma i per la necessitat de preservar la memòria.
