Helena Solà estripa el carnet d’ERC: “La renúncia permanent no construeix cap projecte”

Helena Solà, l’ex-candidata de Foc Nou per a presidir ERC, ha deixat de ser militant del partit, tal com ella mateixa ha anunciat a través de la xarxa X. “Fins aquí arriba la meva vinculació amb Esquerra Republicana. Per coherència política i per dignitat personal. És una decisió dolorosa, però profundament meditada”, ha dit. “Avui, ERC, ja no em defineix, ni tan sols la reconec. Ningú no pot negar que ERC ha estat una eina potent per fer avançar el país: en drets, en justícia social i en el camí cap a l’estat propi. I també és indubtable que va assumir la pitjor part de la repressió després de l’U d’Octubre. Tot això forma part de la seva història i també de la meva. Però el partit ha canviat. I no es tracta d’un canvi circumstancial, es tracta d’una deriva sostinguda que ha convertit ERC en un partit desorientat, sense rumb ni projecte”.

Solà ha assenyalat, per una banda, la investidura d’Illa, però també els darrers esdeveniments: “La investidura d’Illa –fruit d’un assemblearisme més estètic que real, i a la qual em vaig oposar– podia interpretar-se com una decisió tàctica –sense candidat i amb l’escàndol de les campanyes de falsa bandera. El que no és tàctic és la dinàmica posterior. Donar suport a uns pressupostos que ni tan sols s’han negociat amb nosaltres no és responsabilitat institucional, és renúncia. I la renúncia permanent no construeix cap projecte. ERC no deu res al PSC. Ben al contrari. I mentre no hi hagi compliment per la seva part d’allò acordat, no s’hauria d’iniciar cap negociació”.

A més, denuncia que s’ha “desdibuixat” l’eix nacional, “fins al punt que sembla subordinat a altres prioritats”. “La manca de posicionaments clars davant iniciatives individuals, les ambigüitats estratègiques i els silencis davant decisions rellevants evidencien un problema més profund. Hi ha un dèficit de lideratge. I quan el lideratge es debilita, el projecte s’esvaeix. Modificar estatuts per allargar mandats, no retre comptes políticament o evitar posicionar-se en decisions transcendents són símptomes d’una cultura interna que s’ha anat deteriorant. A això s’hi afegeix una altra realitat incòmoda, una professionalització excessiva i cronificada de la política. Un càrrec públic hauria de ser un servei temporal, no un modus vivendi indefinit”, ha afegit.

“Les dependències prolongades generen silencis, complicitats i pors. I sense llibertat interna no hi ha debat ni crítica reals”, ha conclòs Solà. “I cada dia que passa ERC és més petita i més feble. El partit que he sentit com a meu des que tinc ús de raó ha deixat de ser-ho. I no per un desacord puntual, sinó per una transformació profunda que ja no puc ignorar. On hi havia orgull de pertinença, avui hi ha decepció. I no puc continuar vinculada, ni tan sols com a militant, a allò que ja no comparteixo ni políticament ni èticament. Marxo amb tristesa, però amb serenitat.
Vaig entrar per convicció. Marxo per coherència. I espero sincerament que algun dia pugui tornar a sentir orgull i retrobar-me amb l’essència d’ERC: la valentia, l’ambició nacional i la cultura de militància crítica que la van fer gran”.

Segons que ella mateixa havia explicat, Solà ja s’havia plantejat estripar el carnet el setembre del 2024, però finalment va decidir d’encapçalar Foc Nou, la candidatura crítica amb junqueristes i roviristes.