03.04.2026 - 21:40
|
Actualització: 03.04.2026 - 21:48
Les grans ciutats com Barcelona són com més va més plenes d’immigració flotant, transitòria, que sovint renuncia a aprendre la llengua pròpia i a relacionar-se amb la gent local. Parlem d’expats, estrangers que generalment no es volen instal·lar permanentment a la ciutat ni crear-hi vincles forts: sols persegueixen unes bones condicions de vida en ciutats amb preus més baixos que no els dels països d’origen.
El centre de Barcelona és un decorat perfecte per a tots ells: cafeteries d’especialitat, llocs aptes per a endrapar brunchs i empreses multinacionals on el català és sempre residual, i l’anglès o el castellà s’imposen com a llengües dominants. En un panorama com aquest, fer una calçotada, anar d’excursió a Montserrat o assistir a una diada castellera (mantenint el català) són formes de resistència que cal celebrar. I encara cal celebrar-ho més si els qui hi participen són estrangers que han decidit d’aprendre català i integrar-se plenament en la cultura catalana, contra vent i marea.
“Vull formar part de la comunitat catalana, no vull ser simplement una guiri”, subratlla Claire Sturzaker, una anglesa que fa un any que viu a Barcelona. Ja va venir a la ciutat a fer l’Erasmus i també hi va viure una temporada, del 2012 al 2015, però mai no va aprendre català ni va fer vincles amb ningú d’aquí: confessa que en aquell moment no tenia interès per la cultura catalana i va apanyar-se-les per sobreviure amb el seu nivell d’anglès i de castellà únicament. Però ara ha decidit que es vol integrar a la comunitat catalana i deixar de veure-la com un decorat. D’ençà del setembre, estudia català a l’Ateneu Barcelonès (diu que es va quedar sense plaça per a les classes de franc) i fa pocs dies que s’ha apuntat a Speak Catalan, una iniciativa de dos joves catalans que organitzen reunions i activitats en català per integrar la gent de fora a les tradicions i la cultura catalanes.
Quan Eloi Rodríguez i Arnau Torner van tornar a Barcelona després d’un Erasmus, es van adonar que alguna cosa havia canviat: “Vam detectar que el català encara es parlava menys del que recordàvem, i tan sols havia passat un any. També ens vam adonar que la comunitat de gent expat havia crescut bastant”, recorda Torner. Per això se’ls va acudir la idea de crear una comunitat per a persones de fora de Catalunya que tinguessin interès a practicar el català, i així usar la llengua com a nexe d’unió social que ajudés tota aquesta gent que venia de fora a arrelar a casa nostra. Així va néixer Speak Catalan, una comunitat que va començar a caminar fa tot just dos mesos i que ja aplega més de 1.600 seguidors a Instagram i més de 200 usuaris al grup de WhatsApp. Allà s’hi concreten les reunions i es proposen activitats, es debaten certs temes o es comparteixen coneixements i recomanacions sobre el català o la cultura catalana. Fins ara, ja han tingut temps d’organitzar una calçotada, una sortida a Montserrat i una visita a una diada castellera, a més d’uns quants tallers per a practicar el català en ambients distesos, fora de l’àmbit acadèmic.
Ver esta publicación en Instagram
La dificultat de trobar amics amb qui parlar català
“Donem un pes fonamental al fet d’ajudar a integrar les persones a la nostra cultura, perquè molts dels qui vénen a les quedades ens diuen que som els primers catalans amb qui han tingut contacte, i potser n’hi ha alguns que fa dos anys o tres que viuen aquí. És bastant fort”, comenta Rodríguez: “A vegades és perquè els mateixos catalans no hi posem prou esforç, per això volem que les quedades vagin més enllà de tan sols parlar en català i que puguin descobrir coses interessants de la nostra tradició i la nostra cultura.” I Torner afegeix: “A Barcelona, et pots moure per la ciutat parlant només castellà o anglès. I això és un problema que hem de solucionar, perquè cal trobar espais d’oci per a aquesta gent perquè es pugui socialitzar en català. Per això, la nostra iniciativa els pot ensenyar espais, com ara festes majors i festes de barri, on puguin trobar gent catalana i fer activitats arrelades a la gent local.”
Aina Ehinger és de Suècia, fa cinc mesos que va arribar aquí i va descobrir la comunitat de Speak Catalan per casualitat: li va aparèixer al feed d’Instagram i va pensar que era una bona manera de conèixer gent catalana i practicar la llengua, perquè tenia molts problemes per a poder fer servir el català. “És una mica trist, el fet de ser a Catalunya i que costi tant de trobar gent amb qui parlar català. He vingut aquí per a conèixer gent catalana i poder parlar català”, destaca. Lamenta que l’únic espai on ha aconseguit de parlar català és al Consorci per a la Normalització Lingüística –amb la parella lingüística voluntària– i amb els seus familiars catalans (la seva família materna és d’aquí).
“És molt difícil de trobar gent i espais per a poder parlar català. Per exemple, treballo en un bar situat a Urquinaona i tots els de l’equip parlen en castellà o en anglès, menys un que és català. I amb els clients, com que es tracta d’un ambient superguiri, ple d’expats, encara parlo menys català”, lamenta.
És una situació semblant a la que viu Sturzaker: “Segons l’àmbit laboral, sobretot si ets en centres d’atenció telefònica o en oficines internacionals, la gent que coneixes no és catalana. En el meu cas, com que treballo a casa, tampoc tinc oportunitat de relacionar-m’hi llevat que vagi a activitats concretes a conèixer gent”, puntualitza. Explica que sovint es creen bombolles de permeabilitat difícil en què els de fora tan sols es relacionen amb els de fora i els d’aquí, amb gent d’aquí: “És difícil de fer amics catalans si no ets capaç de parlar la seva llengua. I ho entenc, perquè la gent que és d’aquí de tota la vida ja té amics i no en necessita fer de nous.”
Motivació per a aprendre el català
Sturzaker diu que, segons que ha pogut observar, sovint la gent no té la percepció que calgui aprendre català si viurà a Barcelona temporalment, per tan sols dos anys o tres. “Al principi, em volia centrar a aprendre castellà i vaig deixar el català en segon terme per no confondre’m”, justifica. A més, diu que, en cas de tenir interès per a aprendre català, els parlants potencials no sempre troben prou facilitats: “Hi ha poques classes en línia en català en comparació amb l’oferta que pots trobar de castellà. I si arribes aquí i vols fer classes presencials, a banda que s’acaben molt de pressa les que s’ofereixen de franc, a vegades els horaris no són gens compatibles amb els laborals. Si l’única cosa que vols és sobreviure i fer nous amics en un nou país on ets sol, acabes optant per l’opció fàcil, que és relacionar-te amb la gent que parla la teva llengua natal.”
En el cas d’Ehinger, la motivació per a aprendre català era als gens. Fa cinc mesos que va arribar a Barcelona, però ja parla un molt bon català perquè la seva mare és catalana i, de petita, tot i que van parlar suec amb la família, ja en va començar a aprendre algunes coses. A banda, ha passat uns quants estius amb la família catalana. “Sempre explico que he vingut a Catalunya a aprendre català i la gent es queda molt sorpresa. No ho entenc, per què: oi que no veuríem estrany que algú ens digués que és a França per a aprendre-hi francès? Doncs aquí hauria de passar el mateix! És molt greu que hi hagi gent que pensi que és inútil aprendre el català.” I afegeix: “Jo parlo català a tot arreu, no tinc vergonya. I si em parlen en castellà, continuo en català. Però, en general, la gent catalana sempre està encantada que els parli en català.”
Nancy Andrea López va arribar a Manlleu fa tres anys provinent de l’Argentina. Aviat es va adonar que saber el català era molt important i per això es va apuntar als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística, on recentment ha obtingut el certificat de nivell B1. Malgrat que acadèmicament ha pogut millorar molt en l’aprenentatge de la llengua, diu que la part més complicada sempre ha estat posar-lo en pràctica en el dia a dia, sobretot en ambients d’oci i de lleure: “Sovint la gent em canviava al castellà i jo necessitava trobar un grup per a poder parlar àmpliament en català i guanyar-hi fluïdesa.”
Per a posar-hi remei, López es va apuntar al Voluntariat per la Llengua i ara fa poc que ha descobert la iniciativa de Speak Catalan. Celebra, sobretot, que el grup sigui format per gent catalana i gent de fora i que es produeixi aquest intercanvi lingüístic i cultural de manera totalment altruista: “El fet que dins el grup hi hagi gent de fora i gent catalana que estigui disposada a ajudar-nos i a integrar-nos em sembla increïble”, celebra López, que la setmana passada va anar a una activitat que es va organitzar en una diada castellera. “M’agrada el grup de Speak Catalan perquè et permet de fer coses més enllà del voluntariat, en què tan sols som dues persones xerrant. Aquí, com que som un grup més gran i fem activitats diferents, és interessant.”
Ver esta publicación en Instagram
Els catalans voluntaris
Certament, l’aspecte més fascinant del grup de Speak Catalan és que hi ha força gent catalana. Són voluntaris que, motivats per una qüestió lingüística i cultural, s’afegeixen a algunes de les propostes que organitzen l’Eloi i l’Arnau i acompanyen els nouvinguts en el descobriment de les tradicions catalanes, els ajuden amb la llengua i els donen consells. “Hi ha un percentatge de gent catalana que vol que totes aquestes persones s’integrin a Catalunya, parlin català i se sentin còmodes fent-lo servir en el seu dia a dia. És molt útil perquè a vegades, si l’Arnau o jo no podem coincidir i anar a una quedada, agraïm molt el fet de tenir-los al grup, perquè ens poden ajudar a gestionar certes situacions”, explica Rodríguez. “El dia que vam anar a la platja, érem una quarantena de persones i tan sols dues o tres que parlàvem català: vam haver d’avisar amics nostres que vinguessin a ajudar-nos perquè, si no, hauria estat impossible!”, recorda Torner.
López dedica unes paraules d’agraïment a tots aquests voluntaris lingüístics: “Vull agrair a totes les persones catalanes que fan un voluntariat per la llengua o que vénen al grup de Speak Catalan el temps que ens dediquen perquè, gràcies a ells, el nostre català pot millorar i ens sentim més integrats en la cultura. Que ens donin el seu temps és molt valuós”, destaca.
Al grup de Speak Catalan hi ha gent de totes les edats i de totes les nacionalitats: de l’Europa central, de l’Europa de l’est, de Llatinoamèrica… Allò que tenen en comú, la gran majoria, és que fa uns dos anys o tres que s’han establert a Catalunya i que s’hi volen quedar. Així, veuen necessari d’integrar-s’hi lingüísticament i culturalment. “Sobretot és un tema d’identitat i d’integració, de sentir-se que són d’aquí, que són locals i no són únicament turistes de pas”, destaca Torner.
