Ha perpetrat, el president de Guinea-Bissau, un cop d’estat contra si mateix?

The Washington Post · Rachel Chaso

Dakar, Senegal. El president de Guinea Bissau ha passat anys teixint una xarxa clientelar que s’estén de l’Àfrica Occidental a París i més enllà. Enguany, sense anar més lluny, ha estat rebut amb tots els honors tant a la Casa Blanca com al Kremlin. Paral·lelament, segons que expliquen analistes i funcionaris regionals i occidentals, aquesta petita nació de dos milions d’habitants s’ha anat consolidant com un punt clau en el tràfic de cocaïna cap a Europa.

El mes passat, el país semblava abocat al canvi. Tot apuntava que Umaro Sissoco Embaló, el poderós i influent president de Guinea Bissau, perdria les eleccions –i la presidència– contra un dels seus grans rivals polítics. Però aleshores l’experimentat dirigent va fer una cosa inesperada que, fins i tot, sorprengué els analistes més acostumats als tombs de destí que solen caracteritzar la política guineana: un cop d’estat contra si mateix.

L’oposició del país sosté que Embaló orquestrà la seva pròpia destitució del poder, i va  instal·lar aliats pròxims al nou govern per aferrar-se al poder des de l’ombra. En les setmanes transcorregudes d’ençà que fugí del país, la influència i el poder de la xarxa clientelar d’Embaló no ha fet sinó créixer: entre els nous dirigents de Guinea Bissau, de fet, es troben alguns dels aliats més pròxims del president. Mentrestant, el probable guanyador de les eleccions ha demanat asil a l’ambaixada de Nigèria; la principal figura de l’oposició, a qui Embaló impedí de presentar-se a les eleccions, fou empresonada durant el cop.

Val a dir que no tothom s’ha cregut el cop d’estat. El primer ministre senegalès, Ousmane Sonko, ha trencat amb la posició oficial del seu govern i ha qualificat els esdeveniments a Guinea Bissau de farsa. L’ex-president nigerià Goodluck Jonathan, que viatjà a Guinea Bissau per a les eleccions com a observador internacional, etzibà, en una conferència de premsa el 29 de novembre: “No hi ha hagut cap cop d’estat. Diria, a manca d’una paraula millor, que va ser un cop d’estat cerimonial.”

Ni Embaló ni João Bernardo Vieira, el nou ministre d’Afers Estrangers del país, no han respost a les preguntes de The Washington Post.

Guinea-Bissau, el primer “narcostat” de l’Àfrica

L’episodi posa en relleu la fragilitat de la democràcia a l’Àfrica Occidental, una regió que ha viscut ni més ni menys que sis cops d’estat d’ençà del 2020, i ha tornat a posar els focus en la importància que té Guinea Bissau en el tràfic internacional de cocaïna.

“El poder i la cocaïna estan estretament relacionats a Guinea Bissau”, diu Lucia Bird Ruiz-Benítez de Lugo, que ha estudiat amb detall els vincles del país amb el tràfic de drogues com a directora de l’Observatori d’Economies Il·lícites a Àfrica Occidental de la Iniciativa Global contra el Crim Organitzat Transnacional (GI-TOC).

Guinea Bissau, una ex-colònia portuguesa situada entre el Senegal i Guinea, sovint ha estat descrita com el primer “narcostat” de l’Àfrica. L’extensa costa del país, salpebrada amb dotzenes d’illes petites, resulta un amagatall ideal per als narcotraficants llatinoamericans que volen fer arribar el seu producte a Europa.

Avui dia, el mercat de la cocaïna a Guinea Bissau és probablement més rendible que en qualsevol altre moment de la seva història, segons el GI-TOC. Alts dirigents polítics i militars del país, a més de les famílies respectives, s’han vist implicats en el tràfic de drogues. El fill de l’ex-president Malam Bacai Sanhá compleix una condemna de vuitanta mesos de presó als Estats Units per tràfic internacional de drogues. Bubo Na Tchuto, ex-cap de l’armada del país, fou detingut en una operació antidroga nord-americana l’any 2013 i condemnat posteriorment a quatre anys de presó per haver conspirat per traficar amb cocaïna.

Alguns dels col·laboradors més pròxims d’Embaló també han estat vinculats al tràfic de drogues, per molt que el president, de portes enfora, hagi provat de posicionar el país com a soci de Washington en la lluita contra el tràfic internacional de droga.

“A Guinea Bissau, els vincles [d’Embaló] amb el tràfic de drogues són ben coneguts”, diu l’activista i analista Sumaila Jaló. “El seu suposat suport als operatius antidroga no és més que propaganda política.”

Un informe publicat aquest agost pel GI-TOC revelà que membres de la poderosa guàrdia presidencial d’Embaló tenien vincles directes amb traficants de drogues reconeguts. L’ex-general Antonio Indjai, per qui els Estats Units oferí una recompensa de cinc milions de dòlars l’any 2021, segué al costat d’Embaló durant la seva darrera cerimònia d’investidura com a president, l’any 2019. Tres anys més tard, el 2022, es filtraren un seguit de missatges d’àudio en què el ministre de l’Interior del govern Embaló i el fiscal general del país confessaven haver-se lucrat personalment amb una partida de 600 quilos de cocaïna confiscada mesos abans per la policia. Ambdós homes neguen les acusacions.

“Un crim institucional”

Generalment, les eleccions a Guinea Bissau segueixen el mateix patró: els ciutadans van a les urnes, els vots es compten i se certifiquen, i els resultats es publiquen per fases a les xarxes.

El 23 de novembre, el dia de les eleccions, tot anava segons la previsió. Els resultats preliminars situaren Fernando Dias clarament per davant d’Embaló. Durant la campanya, Dias tancà una aliança amb Domingos Simões Pereira, el principal rival polític del president, a qui Embaló havia impedit de presentar-se a les eleccions.

L’endemà se sentiren trets prop del palau presidencial. Poc després, uns quants militars declararen a la cadena de televisió estatal que havien pres el poder després de descobrir un suposat “complot […] ordit per alguns polítics nacionals amb la participació d’un conegut narcotraficant i de ciutadans nacionals i estrangers” per a “manipular els resultats electorals”.

A primera vista, tot plegat semblava la repetició d’una escena que s’ha vist repetidament aquests darrers anys a l’Àfrica Occidental. Però hi havia alguns detalls que no acabaven d’encaixar. Un dels senyals més evidents era que el seguici de guardaespatlles fortament armats d’Embaló no era present al palau presidencial: si hi hagués hagut una amenaça greu contra el poder del president, diu el periodista, probablement haurien intervingut.

Said Larifou, un advocat que representa tant Dias com Pereira, diu que Embaló pressionà Mpabi Kabi, el president de la comissió electoral de Guinea Bissau, perquè suspengués les eleccions. Quan Kabi s’hi negà, continua Larifou, Embaló demanà a l’exèrcit que perpetrés el cop. Kabi, que segons els mitjans locals es troba sota custòdia de l’exèrcit, no ha respost a les preguntes de The Washington Post.

“No és cap cop d’estat, sinó un crim institucional comès pel president sortint”, diu l’advocat.

Els vincles d’Embaló amb els colpistes es feren evidents quan l’exèrcit anuncià la composició del nou govern de transició, encapçalat per qui havia estat el guarda personal d’Embaló; entre els altres vint-i-set membres de l’executiu, s’hi troben múltiples aliats de l’ex-president.

El 26 de novembre, tres dies després de les eleccions, Dias demanà refugi a l’ambaixada de Nigèria a Guinea Bissau perquè havia estat amenaçat de mort per uns quants membres de l’exèrcit, segons que explica Larifou. Pereira fou detingut aquell mateix dia per l’exèrcit, que li ha prohibit qualsevol contacte amb la família, la seva defensa i els seus metges.

“Tenen por”

Vincent Foucher, investigador del Centre de Recerca Científica de França i especialista en Guinea Bissau, explica que allò que passi a continuació posarà a prova fins a quin punt la Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica Occidental, més coneguda com a CEDEAO, està disposada a defensar les llibertats democràtiques en una regió ja castigada per la inestabilitat política.

Durant una reunió feta diumenge, els membres del grup condemnaren el cop i amenaçaren d’imposar sancions contra el nou govern. Però la CEDEAO no féu el pas de desplegar la seva força d’intervenció conjunta al país, com sí que passà fa pocs dies en el cas del cop d’estat fallit a Benín.

“No estic segur que la CEDEAO pugui –o, francament, vulgui– contraatacar”, diu Foucher, que assenyala que els contactes diplomàtics d’Embaló s’estenen “de França fins al Congo, passant per Rússia i Gabon”.

Una figura de l’oposició guineana, que accedeix a parlar amb The Washington Post en la condició d’anonimat per por de represàlies del govern, diu que molts sospiten que als dirigents regionals els fa por d’enfrontar-se Embaló.

“Sabem que tenen por”, diu. “Perquè Embaló té informació compromesa amb què amenaçar-los. Té informació compromesa sobre tothom.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb