La Guàrdia Civil critica durament l’ús exclusiu de la balisa V-16 i alerta del risc d’accidents greus

L’entrada en vigor de l’obligatorietat de la balisa V-16 a partir del primer de gener ha obert un gran debat sobre la seguretat viària. La Guàrdia Civil, per mitjà de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), la més representativa dins el cos, ha qüestionat obertament la decisió de la Direcció General de Trànsit espanyola (DGT) de fer de la balisa l’únic sistema legal de senyalització en cas d’avaria o accident, i ha advertit que podia implicar situacions de risc i accidents greus.

Segons l’AUGC, l’inconvenient no és la balisa com a eina complementària, sinó l’eliminació total dels triangles. Els agents alerten que, en algunes situacions, la visibilitat real del dispositiu és limitada, especialment en revolts, canvis de rasant, boira o amb llum solar intensa. Expliquen que, en aquestes circumstàncies, la balisa pot no ser visible fins que el vehicle ja és molt a prop, fet que obliga a fer maniobres brusques i augmenta el risc de col·lisió. La portaveu de l’associació, Olaya Salardón, adverteix que quan el conductor detecta el senyal lluminós ja veu l’accident, i això no li proporciona el temps de reacció necessari.

No se porque os quejáis tanto de la baliza V16, si es genial y se ve a kilómetros pic.twitter.com/NUDkScajQq

— Neodel (@Neodel) November 21, 2025

De fet, un turisme comú porta intermitents homologats amb una intensitat lluminosa clarament superior al mínim permès per a les balises V-16. En tot cas, l’avantatge específic d’aquest dispositiu és que emet llum en tres-cents seixanta graus i que, en la major part de vehicles, es col·loca al sostre. Tanmateix, en cotxes amb sostre de vidre, alumini o fibra de carboni –com molts models de Tesla, però també el BMW i3, alguns Mercedes i Audi d’alumini, o els descapotables amb sostre de lona– la balisa no s’hi pot adherir correctament. En aquests casos, col·locar-la a la porta en redueix molt la visibilitat i en desvirtua la funció d’element de senyalització anticipada.

La DGT defensa la implantació de la balisa amb l’argument que cada any moren entre divuit ciutadans i vint-i-sis atropellats després d’haver baixat del vehicle a la carretera. Tanmateix, l’organisme no ha detallat quants d’aquests casos eren mentre es col·locaven els triangles i quants per uns altres motius, com ara canviar una roda o sortir del vehicle per una avaria. Tampoc no s’ha fet públic cap estudi detallat que avali quin impacte real tindrà la substitució dels triangles, malgrat que seria lògic que la retirada d’un sistema universal de senyalització vagi precedida d’anys d’anàlisi i debat tècnic.

Una tecnologia amb un gran impacte econòmic

La polèmica també té una dimensió econòmica significativa. La balisa V-16 és un producte desenvolupat per Netun Solutions, una empresa fundada el 2016 per dos ex-guàrdies civils, Jorge Costas i Jorge Torre. Després d’haver-se’n autoritzat l’ús voluntari el 2018, la DGT va anunciar que substituiria els triangles, i el 2022 es va homologar la primera balisa V-16 connectada, just abans no la fes obligatòria la normativa.

Costas i Torre defensen de manera contundent l’ús de les balises i, contra les crítiques per la poca visibilitat en revolts o canvis de rasant, sostenen que el problema no és del dispositiu, sinó de l’incompliment de la normativa de trànsit per part dels conductors, atès que s’especifica que s’ha de circular a una velocitat que permeti d’aturar el vehicle dins el camp visual.

Cada dispositiu té un cost d’uns trenta euros pel cap baix i incorpora una eSIM que transmet l’emplaçament del vehicle a la plataforma DGT 3.0. Solament amb l’IVA, la implantació generalitzada de la balisa representa una recaptació de centenars de milions d’euros, a la qual cal afegir els costs associats a la fabricació, l’homologació i el manteniment de la connectivitat, garantida durant dotze anys per operadors de telecomunicacions. Però la normativa no especifica pas què passarà quan s’acabi aquest període, ni com s’haurà de renovar el servei.

Complementar, no substituir

En aquesta situació, la Guàrdia Civil insisteix que la balisa V-16 pot ser una eina útil, però defensa que hauria de ser complementària i no pas l’únic sistema de senyalització, i de compra obligatòria. Recorden que els triangles no depenen pas de bateries ni de cobertura, i continuen essent efectius en situacions en què la balisa pot fallar.

El coordinador de Trànsit de l’AUGC, Carlos Cantero, diu: “Amb sol intens, la balisa perd eficàcia; la V-16 pot ser una eina útil, però imposar-la com a única senyalització és precipitat.” En canvi, el director general de la DGT, Pere Navarro, es mostra crític amb l’opció de mantenir els triangles: “No està prohibit; si vols tenir un triangle i vols baixar a col·locar-lo, ja t’ho faràs!”

🚨La baliza es una buena herramienta, pero no debería usarse de manera independiente

👉Carlos Cantero, coordinador de Tráfico de la Asociación Unificada de Guardias Civiles, explica en @informativost5 los problemas de visibilidad con las luces V16
📺"Con sol intenso, esa baliza… pic.twitter.com/2aeHGXCbBx

— AUGC Guardia Civil 🇪🇸 (@AUGC_Comunica) December 19, 2025

En paral·lel, la DGT també vol desplegar a partir del gener el senyal V-27, conegut com el “triangle virtual”. No és cap dispositiu físic, sinó un avís digital que es mostra als sistemes de bord dels vehicles connectats per alertar-los que hi ha un perill a la via, quan la incidència ha arribat a la plataforma DGT 3.0. Això vol dir que solament el veuran els conductors de vehicles connectats telemàticament al sistema, i que la V-27 s’entén com un complement –no pas un substitut– de la V-16.

Malgrat els dubtes i el desacord tècnic sobre com s’ha de garantir la seguretat a la carretera, la DGT manté la decisió: a partir del gener vinent, la balisa V-16 serà obligatòria per als vehicles matriculats a l’estat espanyol.