La llengua continua retrocedint a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Un estudi elaborat pel Consell de la Joventut, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Joves per la Llengua ha destapat que només s’hi imparteixen un quart de les assignatures (26,7%) íntegrament en català. És una dada que s’afegeix a la que hem explicat aquesta setmana –que fins a 650 interins no tenen el requisit lingüístic– i que posen en relleu un problema molt greu al sistema educatiu de les Illes.

L’estudi analitza la llengua d’impartició de la docència als estudis de grau de la UIB. Els autors han comparat la llengua planificada a les guies docents i la llengua percebuda per l’alumnat a l’aula. Per això, han recollit dades de 592 assignatures, més d’un terç de les que s’hi ofereixen, a través d’una enquesta.

A primer cop d’ull, la situació pot semblar de normalitat. Els resultats han mostrat que el català té una presència formal significativa en la planificació docent. Per exemple, un 72,2% de les assignatures inclouen el català a la guia docent, sigui de manera íntegra o en un sistema bilingüe amb el castellà. Ara, només un 35,1% s’ofereixen íntegrament en català. D’aquestes, un terç no compleixen allò que diu la guia docent. Un 23,6% s’ofereixen a les guies docents íntegrament en castellà i un 4,3%, en anglès. 

No se’n garanteix l’ús efectiu

Es detecta, doncs, que la categoria mixta (català i castellà) adquireix un paper central en el model lingüístic planificat. Si bé amplia la disponibilitat formal del català, els autors de l’estudi denuncien que no en garanteix necessàriament l’ús efectiu com a llengua principal. 

Per això assenyalen que la comparació entre la planificació i la pràctica evidencia que hi ha desajusts importants. En algunes facultats, l’absència del català és molt més gran. I té implicacions per al conjunt de la ciutadania: “És preocupant que només es facin el 5% de classes en català a la Facultat de Ciències de la Salut. Això fa que hi hagi metges que potser només facin una assignatura o dues en català en tota la carrera. Quan veim discriminacions lingüístiques en hospitals de les Illes, és molt difícil de no pensar en aquestes tan poques classes que fan”, diu Josep Buades, portaveu de Joves per la Llengua. “La UIB hi té una responsabilitat, perquè acaba formant professionals incomplets que no poden fer bé la seva feina.”

Passa això mateix a magisteri, denuncia. Diu que una carrera que històricament sempre ha estat molt en català, que n’exigia un nivell alt i que ha tingut professors històrics, ara no ho és tant: “S’assegurava que aquests mestres en sortien amb un bon nivell de català per a ensenyar als al·lots i amb una consciència lingüística elevada. També és preocupant perquè, després, aquests seran els professors que hauran de formar els al·lots.” 

Diferències entre carreres

I encara cal afegir-hi un factor més: que molts professors catalanoparlants decideixen de fer les classes en castellà, perquè poden triar l’idioma. “La Facultat de Dret n’és plena”, comenta Buades. De fet, hi ha una diferència entre les carreres que tenen la majoria d’assignatures en català, que solen ser les d’arts i humanitats, i les que no.

En ciències, les que s’ofereixen íntegrament en català no arriben al 20%; en canvi, en ciències socials no s’arriba al 40%, que sí que superen per poc les enginyeries. Dret, fisioteràpia, física i administració d’empreses són les assignatures amb menys català planificat, seguides per bioquímica, relacions laborals, biologia, filosofia i edificació, que no arriben al 30%. A treball social, informàtica, pedagogia, enginyeria electrònica i industrial, educació social i enginyeria telemàtica no se supera el 50%. A més, en el cas de fisioteràpia, administració d’empreses i relacions laborals és on més s’incompleix la impartició en aquest català planificat. 

“La baixa planificació inicial es converteix en un factor estructural que condiciona de manera determinant la possibilitat real de cursar estudis en català en determinades titulacions”, adverteixen els autors de l’estudi. “Sorgeixen interrogants sobre fins a quin punt la distribució real de les llengües de docència s’arrenglera amb els principis generals del marc normatiu de la UIB”, subratllen. 

El reglament de la UIB

De fet, l’estudi recorda que el reglament d’usos lingüístics de la UIB és l’eix principal de la normativa interna en matèria lingüística. El text referma el caràcter prioritari del català en la docència, la recerca, la gestió i la comunicació institucional. En concret, en l’àmbit docent estableix que el català ha de ser el vehicle preferent d’ensenyament, però alhora garanteix que estudiants i professors es puguin expressar en qualsevol de les llengües oficials: “Això significa que l’estudiant no pot ser discriminat per utilitzar català o castellà en les seves produccions acadèmiques”, recorden els autors de la investigació.

També diuen que les guies docents són un compromís institucional entre universitat, professorat i alumnat i que quan la llengua real d’impartició no coincideix amb l’anunciada, hi ha una ruptura d’expectatives que afecta directament el principi de seguretat lingüística. 

De fet, la mateixa UIB estipula al seu nou Pla de Llengües 2026-2030 la necessitat de capgirar el retrocés del català en determinats àmbits. “Es pot interpretar com una resposta a la constatació que l’equilibri entre normalització i multilingüisme no havia estat suficient per a evitar la pèrdua de centralitat del català”, recull l’estudi. De tota manera, Buades subratlla que la universitat té certs mecanismes, però que el rector no pot dir a un professor que faci les classes en català: “El català no té cap classe de blindatge legal. Està molt venut.”

Resposta de la universitat

La universitat ha dit a VilaWeb que compartia la preocupació expressada pels col·lectius responsables de l’estudi. Això sí, considera necessari “fer-hi algunes precisions per tal d’interpretar correctament els resultats”. De fet, ha anunciat que recollia dades “reals” de l’ús del català a les aules per a l’elaboració d’un informe propi, en el qual fan feina la Comissió de Política Lingüística i el Servei d’Aplicacions i Serveis. A partir d’aquest informe, diuen, s’elaborarà un pla d’actuacions per a continuar impulsant la docència i l’aprenentatge en català.

També han volgut recordar que “la UIB és la institució oficial consultiva per a tot allò que faci referència a la llengua catalana, tal com estableix l’Estatut”, i per això insisteixen que “comparteixen la preocupació per la situació de l’ús del català en diferents àmbits de la societat i, especialment, en la docència universitària”.

Quines exigències demanen?

Els autors de l’estudi han fet arribar l’informe al rectorat i, segons que diuen, els va assegurar que estava compromès a augmentar aquests percentatges. Mentre esperen a veure com es concreta aquesta voluntat, han formulat unes quantes exigències a la universitat perquè sigui una realitat.

Una de les accions que faran els autors de l’estudi és reunir-se amb els caps de departament de la universitat, “que són molt més a prop dels professors i es poden implicar i fer molta més feina perquè aquestes xifres augmentin”, explica Buades. De fet, demanen que el professorat s’hi comprometi i participi a contrarestar aquests percentatges.

També demanen d’avançar cap a un marc de planificació lingüística que estableixi objectius mínims quantificables de presència del català en la docència. En aquesta línia, volen reforçar els mecanismes de seguiment del compliment de la llengua d’impartició indicada en les guies docents. També advoquen per revisar l’ús extensiu de categories com la docència bilingüe o mixta a les guies docents. L’objectiu és assegurar que reflecteixin amb la màxima precisió possible la realitat de la docència. I, finalment, creuen important el monitoratge periòdic de la situació de les llengües.