26.09.2025 - 21:40
The Washington Post · William Booth
Dimecres, en una cerimònia que pretenia recosir velles ferides –i mostrar les noves sensibilitats d’una antiga potència colonial–, la primera ministra de Dinamarca i el seu homòleg grenlandès demanaren perdó formalment per la campanya que havien impulsat els governs respectius –dels seixanta fins a començament dels noranta– per a implantar de manera encoberta dispositius intrauterins (DIU) a milers de nenes i dones grenlandeses d’ètnia inuit amb l’objectiu d’evitar que es reproduïssin.
Les disculpes de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, arriben en un moment en què Grenlàndia –un territori semiautònom que continua formant part del regne de Dinamarca– ha adquirit una importància especial per a Copenhaguen, vists els designis de Trump respecte de l’illa.
El president nord-americà ha remarcat més d’una vegada que, “d’una manera o altra”, Washington té la intenció “d’aconseguir” Grenlàndia. Considera que l’illa més gran del món és crucial per a la seguretat nacional dels Estats Units, tant per l’emplaçament com a porta d’entrada de l’Amèrica del Nord a l’Àrtic com per la vasta riquesa mineral, especialment en les terres rares que tanta falta fan per a les tecnologies del segle XXI.
“Benvolgudes dones, famílies i grenlandesos. Avui tan sols tinc una cosa a dir-vos: em sap greu. En nom de Dinamarca, us demano perdó”, digué Frederiksen, visiblement emocionada, davant un públic en silenci.
La primera ministra danesa relatà la història d’una de les víctimes, que explicà que la inserció del DIU, quan era adolescent, l’havia deixada amb una sensació semblant a la de tenir navalles dins seu durant la resta de la vida.
“On eren les autoritats sanitàries, on era l’estat, on eren aquells que se suposava que havien de tenir cura de vosaltres?”, es demanà Frederiksen. “La realitat és que el sistema que se suposava que havia de protegir-vos us va fer mal.”
El primer ministre de Grenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, també es disculpà per l’actitud dels governs grenlandesos anteriors, que permeteren durant dècades la inserció forçada d’aparells anticonceptius en dones i nenes indígenes. La població grenlandesa, de tan sols 57.000 persones, és majoritàriament inuit.
Imagineu com se sentien les víctimes “d’un dels capítols més foscs de la història de Grenlàndia”, digué Nielsen: “Desesperació, dolor, impotència, ira, escepticisme, descoratjament, desesperança, plor, confusió, depressió, incomprensió”.
En un informe publicat aquest mes, el govern danès revelà que els seus metges col·locaren dispositius intrauterins a nenes grenlandeses de tan sols dotze anys sense el seu consentiment ni el seu coneixement.
Dimecres, en declaracions als periodistes, el primer ministre de Grenlàndia digué que consideraria encertat que Copenhaguen creés un fons de reconciliació per a indemnitzar les víctimes.
Grenlàndia va ser colonitzada per Dinamarca al segle XVIII, i ha passat la majoria de la història moderna com a colònia danesa. El territori obtingué l’autonomia el 1979, un règim que s’amplià l’any 2009 després d’un referèndum. Molts grenlandesos afirmen que, amb el temps, volen la independència, però que ara toca anar a pas a pas. En un seguit de sondatges publicats aquest gener, la població de l’illa també rebutjà de manera aclaparadora la possibilitat de passar a formar part dels Estats Units.
A començament d’enguany, Dinamarca anuncià que invertiria gairebé 2.000 milions d’euros addicionals a reforçar la seguretat a la regió àrtica en col·laboració amb Grenlàndia i les illes Fèroe, un altre territori autònom que forma part del regne danès.
D’ençà que començà la dècada del seixanta, Copenhaguen provà de limitar el creixement de la població grenlandesa, que depenia –i continua depenent– de Dinamarca per a finançar les infrastructures, la sanitat, l’habitatge i l’educació.
L’informe patrocinat pel govern descriu 410 casos amb pèls i senyals, basant-se en els historials mèdics i els testimonis de les víctimes. Segons l’informe, més de 300 afectades van sofrir complicacions derivades de la intervenció. Les autoritats daneses afirmaren l’any passat que la meitat de les dones en edat fèrtil que vivien a Grenlàndia entre els anys seixanta i setanta –4.500 dones i nenes– van ser esterilitzades forçosament. L’informe ha estat redactat per investigadors de la Universitat de Grenlàndia i de l’Institut Nacional de Salut Pública de la Universitat del Sud de Dinamarca.
Naja Lyberth és una de les 143 víctimes que han demanat als tribunals que el govern les indemnitzés. Aviaja Fontain –filla de Hedvig Frederiksen, a qui van inserir un DIU a catorze anys sense el seu consentiment– diu que les dones que han fet campanya perquè el govern danès reconegui i demani disculpes per la trama valoren que la primera ministra danesa hagi fet el viatge fins a Nuuk, però que senten una certa frustració pel fet que Copenhaguen hagi trigat tant a reconèixer la seva responsabilitat.
“Per a elles és un dia gran. Finalment han obtingut les disculpes que volien del govern danès”, declara Fontain al Washington Post. “La meva mare diu que això ajudarà a guarir la ferida, però que la ferida sempre hi serà.”
La mare de Fontain recorda que, un bon dia, totes les alumnes de la seva classe van ser cridades a la consulta del metge per a fer-se una revisió. “Sortien de la sala plorant”, diu Fontain que li explicà la seva mare, que ara té seixanta-cinc anys. “Moltes de les dones van guardar silenci durant anys perquè sentien vergonya. Actuaven –i sentien– com si les haguessin violades i s’avergonyien d’allò que havia passat.”
Naaja H. Nathanielsen, ministra de Justícia i Igualtat de Gènere de Grenlàndia, ha explicat a The Guardian que l’anunci d’un possible fons de compensació s’havia d’haver fet abans. “El problema de proposar això a última hora, just abans de demanar disculpes formalment, és que corres el risc que la gent pensi que ho fas per tenir la gent contenta, i no pas perquè te’n penedeixis de debò”, va dir.
Dinamarca no és, ni de bon tros, la primera nació a reconèixer els greuges comesos contra els pobles indígenes.
El 2008, el govern australià es disculpà formalment als pobles aborígens de l’estret de Torres per la separació forçosa de milers de nens indígenes de les famílies respectives, que passaren a ser coneguts com “les generacions robades”.
El govern canadenc s’ha disculpat formalment unes quantes vegades pels crims comesos contra els indígenes del país –incloent-hi el sistema d’internats de nens indígenes, que durant més d’un segle separà forçosament els infants indígenes de les seves famílies.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
