18.01.2026 - 21:40
The Washington Post · Steve Hendrix, Noah Robertson i Theodoric Meyer
Una delegació bipartidista de diputats del Congrés dels Estats Units –incloent-hi membres destacats de la Cambra de Representants, la cambra baixa, i el Senat, la cambra alta– ha viatjat aquest cap de setmana a Copenhaguen per provar de tranquil·litzar els dirigents danesos i grenlandesos i assegurar-los que la majoria dels nord-americans continuaven sense donar suport als intents de Trump de comprar Grenlàndia o annexionar-la per la força, cosa que requeriria una acció militar contra un aliat de l’OTAN.
“Tot això són coses que diu l’executiu”, explicà la senadora republicana Lisa Murkowski en declaracions a la premsa de la capital danesa. “Però el Congrés també hi té un paper a jugar, en tot plegat.”
Abans-d’ahir, Trump anuncià que imposaria aranzels addicionals d’un 10% a les importacions de vuit països europeus que s’havien manifestat en contra dels seus intents de comprar l’illa, un territori autònom del Regne de Dinamarca. En una publicació a les xarxes, Trump anuncià que, a partir del juny, augmentaria els aranzels sobre les importacions de Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, els Països Baixos, Finlàndia i el Regne Unit a un 25%, i que els mantindria a aquest nivell fins que no canviessin de parer.
Milers de persones han sortit als carrers de Dinamarca aquest cap de setmana per participar en les protestes “Hands off Greenland” (“No toqueu Grenlàndia”). També hi ha hagut manifestacions a Nuuk, la capital de l’illa.
A Washington, nombrosos demòcrates i uns quants republicans han criticat les amenaces –com més va més directes– del govern de Trump contra Grenlàndia, que han titllat de forassenyades i potencialment perjudicials per al futur de l’OTAN. Uns quants congressistes treballen en projectes de llei que, en cas de ser aprovats, impedirien a l’executiu de fer ús de la força contra el territori.
A Copenhaguen, la delegació de diputats nord-americans es reuní divendres amb els seus homòlegs danesos per “rebaixar la tensió”, segons que declarà posteriorment el senador demòcrata Chris Coons, que va remarcar que el pla de Trump també havia estat àmpliament qüestionat als Estats Units.
“Cal destacar que la gran majoria dels nord-americans –prop d’un 75%, segons els sondatges– no creu que sigui una bona idea que els Estats Units comprin Grenlàndia”, declarà Murkowski en una conferència de premsa divendres. “Aquesta senadora tampoc no creu que sigui una bona idea.”
I afegí: “Grenlàndia és la nostra aliada, no pas un actiu comercial.”
Trump ha dit repetidament que controlar Grenlàndia era clau per a la seguretat nacional dels Estats Units. L’illa més gran del món és estratègicament situada entre Amèrica del Nord, Europa i l’Àrtic, i és rica en minerals rars. El president dels Estats Units també ha dit que naus de guerra russes i xineses amenaçaven el territori.
Molts dirigents europeus, incloent-hi els presidents dels membres més destacats de l’OTAN, han expressat alarma i consternació per la retòrica de Trump.
Coons, sobre això, digué abans-d’ahir que Trump exagerava la importància de Grenlàndia per a la seguretat nacional dels Estats Units. “La Xina i Rússia representen una amenaça real i urgent per a la seguretat de Grenlàndia?”, es demanà el senador. “La resposta és que no; ara com ara, no”. I afegí: “Que tenim l’oportunitat de millorar la col·laboració amb l’OTAN per a reforçar la seguretat de l’Àrtic? La resposta és que sí. I si abordem la qüestió amb respecte i treballem plegats, ben segur que podrem aconseguir aquest objectiu.”
Dinamarca diu que el territori, en què viuen unes 57.000 persones, no està en venda. Els dirigents europeus, per la seva banda, reiteren que tan sols Dinamarca i Grenlàndia poden prendre decisions sobre el futur de l’illa.
Durant la visita a Copenhaguen, els congressistes nord-americans s’han reunit amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen; el primer ministre grenlandès, Jens-Frederik Nielsen; el ministre d’Afers Estrangers danès, Lars Løkke Rasmussen, i el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen.
Anders Fogh Rasmussen, ex-secretari general de l’OTAN i ex-primer ministre de Dinamarca, explicà aquest cap de setmana a la televisió danesa que les amenaces de Trump li havien fet qüestionar les seves certeses sobre els Estats Units. “És una situació difícil”, afirmà. “Sempre he pensat en els Estats Units com el garant del món lliure.”
Durant una intervenció al Senat nord-americà la setmana passada, el senador republicà Thom Tillis digué que estava “fart d’estupideses” i instà Trump a acomiadar qualsevol assessor que li recomanés d’apoderar-se de Grenlàndia. Tillis ha estat un dels senadors que han viatjat a Copenhaguen aquest cap de setmana.
El senador republicà Mitch McConnell, president de l’influent subcomitè d’assignacions de defensa del Senat, digué la setmana passada que les amenaces contra Grenlàndia corrien el risc “de fer saltar pels aires dècades de confiança mútua amb els aliats, sense aconseguir res a canvi a la regió l’Àrtic”.
Tanmateix, uns altres republicans han tret ferro a les amenaces de Trump. El cap del grup republicà al Senat, John Thune, es limità a dir a començament d’aquest mes que, en aquell moment, ningú no sospesava “de manera seriosa” la possibilitat d’una acció militar contra Grenlàndia.
Ara, alguns congressistes ja han començat a fer preparatius per a impedir que el govern Trump ataqui Grenlàndia.
Murkowski i la senadora demòcrata Jeanne Shaheen, també membre de la delegació, presentaren la setmana un projecte de llei que proposava de blocar el finançament de qualsevol hipotètica operació militar per a arrabassar territori a un aliat de l’OTAN.
“Espero que no acabi calent, però el moment polític en què ens trobem ens obliga a parlar sobre coses que mai hauríem pensat que podrien passar”, declarà Murkowski a la premsa dimecres de la setmana passada.
El senador demòcrata Ruben Gallego també ha anunciat que presentà un projecte de llei per a blocar l’ús de la força militar per part de l’executiu. Dijous proppassat, els diputats Ro Khanna (demòcrata) i Don Bacon (republicà) presentaren una resolució simbòlica, juntament amb Murkowski i Gallego, per a reiterar “el respecte del govern dels Estats Units envers la sobirania del Regne de Dinamarca, incloent-hi Grenlàndia”.
A Copenhaguen, uns quants congressistes expressaren gratitud a Dinamarca per dècades d’aliança diplomàtica i militar amb els Estats Units; el regne, de fet, fou dels països europeus que desplegà tropes a l’Afganistan a la dècada dels 2000 per reforçar les forces nord-americanes al país.
A Islàndia, mentrestant, uns cinc mil ciutadans han signat una petició a les xarxes per protestar contra la candidatura de Billy Long com a ambaixador dels Estats Units al país. La setmana passada, l’ex-congressista bromejà sobre la possibilitat que Islàndia es convertís en “el cinquanta-dosè estat” dels Estats Units, i que ell n’esdevingués el governador. D’ençà que tornà a la Casa Blanca, Trump ha reclamat repetidament que el Canadà es convertís en el cinquanta-unè estat dels Estats Units.
En declaracions al mitjà Arctic Today, Long s’ha disculpat per les declaracions, que ha dit que responien a una broma d’un altre representant republicà sobre Grenlàndia. “Si he ofès ningú, em disculpo”, declarà dijous proppassat al mitjà.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
