El gran canvi que l’energia solar és a punt d’originar a l’Àfrica

Actualment, l’energia solar és la forma més barata de generació elèctrica i s’instal·la arreu del món a un ritme mai vist en cap altra tecnologia a la història. En zones com Europa, l’Amèrica del Nord i la Xina ha permès, juntament amb l’energia eòlica, que la nova demanda d’electricitat es pugui cobrir amb renovables en comptes d’emprar més combustibles fòssils. El pas següent és que les renovables, i gràcies a les grans bateries, comencin a originar una baixada significativa del consum de combustibles fòssils. Ja s’observa a llocs com Califòrnia en la baixada del gas per a generar electricitat o en el consum de dièsel eliminat pels autobusos elèctrics a la Xina. Al gegant asiàtic ha permès d’abaixar els nivells de contaminació dins les ciutats i estabilitzar el consum de carbó, mentre molts experts consideren que s’aproxima el moment en què la Xina començarà a abaixar les emissions de CO₂. Però on l’energia solar pot significar un canvi encara més gran és a l’Àfrica, que amb 1.500 milions d’habitants és el segon continent més poblat del món. I el més pobre. Aquí les plaques solars poden representar un gran canvi en la vida de centenars de milions de persones. Fins ara la instal·lació de plaques solars a l’Àfrica era anecdòtica, però ara els experts de la britànica Ember han detectat allò que podrien ser els primers indicis d’un desplegament d’energia solar a gran escala arreu del continent. Tot seguit n’analitzem la situació.

Un augment sobtat de la importació de plaques solars

Segons els analistes d’Ember, fins ara l’energia solar a l’Àfrica s’ha desenvolupat bàsicament a dos països, Egipte i Sud-àfrica, que són els productors de la meitat d’electricitat del continent. Són els únics països on la potència solar es mesura en l’ordre de gigawatts (GW), a diferència de la resta de països, on es fa en megawatts (MW), una mesura més típica d’una única planta solar a Europa més que no pas de tot país. Sud-àfrica va augmentar la instal·lació d’energia solar arran del pic de la crisi energètica. I Egipte ha atret inversions estrangeres, particularment de països àrabs del golf Pèrsic, amb un ull posat en la importació d’electricitat a Europa, com us vam explicar a VilaWeb.

Tanmateix, els experts britànics han analitzat les dades d’exportació de plaques solars xineses (en produeixen el 80% mundial) i han detectat un augment sobtat a molts països africans durant aquests últims dotze mesos. En conjunt, la importació de plaques solars al continent africà ha augmentat d’un 60% l’últim any. Països com Zàmbia han multiplicat per vuit les plaques solars importades, Botswana per set, Sudan per sis i països com Angola, Benín, el Congo, Libèria i Etiòpia l’han triplicat sobradament. De fet, vint països han establert un nou record de plaques solars importades. El que s’endú la primera posició és Algèria, que ha multiplicat per trenta-tres la importació de plaques. En aquest cas, com a Egipte, també podria ser a causa de la voluntat d’exportar electricitat a Europa. Especialment, quan el consum de gas a Europa pot baixar ràpidament gràcies a les renovables, essent Algèria un dels principals subministradors de gas a Europa. El Marroc també té interès a exportar electricitat solar a Europa, i de fet també inverteix en fàbriques de plaques solars pel mateix motiu, igual com Egipte.

Una altra dada que ressalten els analistes d’Ember és que els països que han importat més de 100 MW de plaques solars han passat de quinze a vint-i-cinc aquests darrers anys. És a dir, la demanda de plaques ha estat un fenomen generalitzat a tot el continent. En valors absoluts, Sud-àfrica és el primer importador, amb 3.784 MW, seguit de Nigèria, que és el país més poblat i amb l’economia més gran del continent. El podi el tanca Algèria amb 1.199 MW, quarta economia de l’Àfrica, darrere Egipte, país que al seu torn és el quart importador africà de plaques solars. És a dir, les economies més importants del continent comencen a optar per l’energia solar, mentre que la resta de països els segueixen les petjades, cosa que demostra que és un canvi estructural.

L’exemple paquistanès

El fet que el conjunt de l’Àfrica hagi començat a importar de manera significativa plaques solars xineses ha posat en estat d’alerta als analistes, perquè el canvi pot ser molt ràpid. Ens ho mostra el Paquistan, país amb el qual el continent africà té moltes similituds. Aquests darrers dos anys, el Paquistan ha experimentat el boom solar, fins al punt que ha multiplicat per tres la compra de plaques solars a l’estranger en dotze mesos. Així i tot, els analistes d’Ember ressalten que, de moment, l’Àfrica no és el nou Paquistan, perquè l’últim any aquest país ha importat més plaques solars (uns 16 GW) que tot el continent africà, malgrat tenir una sisena part de la població.

Tanmateix, l’esclat paquistanès no és originat per la construcció de grans centrals solars, com passa a Egipte, Algèria o Sud-àfrica en gran manera. L’aspecte diferencial és que al Paquistan la majoria d’instal·lacions solars són d’autoproducció. Els paquistanesos de carrer s’instal·len plaques solars a la teulada per evitar apagades, i defugir els preus elevats d’electricitat i el sobrecost del dièsel que necessiten per als generadors d’electricitat portàtils. Gràcies a les plaques solars, molts paquistanesos han pogut prescindir dels generadors de dièsel, tenir electricitat barata o posar-se fins i tot aire condicionat, en un país on les onades de calor superen els cinquanta graus. Problemes gairebé idèntics amb els que ha d’encarar bona part de la població africana. Fins ara, les instal·lacions d’autoproducció solar a l’Àfrica eren relativament comunes en hospitals, escoles rurals, il·luminació de carrer, bombes d’aigua i microxarxes, tot i que en una escala molt petita i en bona part finançades per projectes humanitaris d’organismes internacionals.

Tanmateix, aquestes darreres anàlisis d’imatges de satèl·lit han mostrat que la instal·lació de plaques solars comença a ser comuna a moltes botigues, oficines, esglésies, edificis governamentals i petites fàbriques de moltes ciutats africanes. Per iniciativa dels africans i sense necessitat de finançament internacional. Com en el cas paquistanès, l’expansió solar es fa principalment en instal·lacions particulars més que no pas en grans plantes solars, en què calen grans inversions fora de l’abast de molts països africans. De fet, en l’anàlisi d’imatges de satèl·lit tan sols s’ha detectat la construcció d’una gran central solar, a banda Sud-àfrica.

Els canvis en la vida diària

Un dels principals motius per què els africans comencen a comprar plaques solars és el preu del dièsel, que s’empra de manera general al continent per generar electricitat o bombar aigua per a beure o conrear. Els experts consideren que la generació elèctrica és subestimada a l’Àfrica subsahariana, perquè bona part prové d’aquests petits generadors dièsel i no pas de grans centrals, que necessiten xarxes de distribució que no existeixen en gran part del continent, o no són gens fiables. Actualment, el cost d’una placa solar es pot amortitzar en tan sols sis mesos a Nigèria, i en menys temps en molts altres països africans, gràcies als estalvis en dièsel que implica l’energia solar. Aquest al·licient sembla que és el principal responsable de l’incipient boom solar africà.

Tot plegat fa pensar als analistes d’Ember que la importació de plaques solars a gran escala farà disminuir globalment les importacions de les economies africanes, perquè baixarà la compra de petroli a l’estranger, del qual depenen enormement les seves economies. Això pot dur beneficis econòmics addicionals al continent, perquè els diners que ara van a l’estranger romandran a les economies pròpies. D’una altra banda, cal tenir en compte que per a moltes poblacions petites l’ús de plaques solars pot fer que tinguin electricitat estable per primera vegada. També ajudarà a millorar la salut de molts africans, especialment dones, perquè un dels principals problemes de salut pública és la combustió de fusta per a cuinar, que origina un fum respirat diàriament per centenars de milions de persones. Els organismes internacionals fa anys que promouen alternatives per a cuinar més netes, especialment de gas. Però, a banda el preu, no eliminen completament la contaminació i és difícil, o impossible, de fer arribar combustibles fòssils de manera regular a molts llocs.

Les plaques solars fan possible disposar de cuines elèctriques que no emeten cap contaminant i a un cost zero, una vegada adquirides les plaques. Un altre front on les plaques solars representaran una ajuda enorme és en el de bombatge d’aigua per a beure i conrear. Els generadors dièsel són cabdals per a obtenir aliment per a moltes famílies que subsisteixen gràcies a l’agricultura. Substituir-los per generadors elèctrics alimentats per plaques solars resultarà un canvi crucial per a moltes famílies, amb l’estalvi que implica i l’eliminació de la dependència dels combustibles fòssils. Així mateix, pot ajudar a ampliar i millorar l’agricultura a moltes parts del continent, com s’ha vist en més països en desenvolupament. Afegim-hi també que permeten, juntament amb petites bateries, de disposar de llum a les cases. A banda de facilitar les tasques domèstiques i millorar la qualitat de vida en general, també facilita l’estudi dels més joves, en un continent on l’educació és cabdal per a sortir de l’espiral de la pobresa. Disposar d’electricitat barata i constant també contribuirà a crear petits negocis i serveis. En relació amb això, les plaques solars representaran allò que va significar l’arribada de la telefonia mòbil al continent, probablement a una escala molt superior.

Els experts acostumen a posar l’exemple africà de la telefonia i les implicacions econòmiques inesperades que ha tingut. Allà no s’havia desenvolupat la telefonia perquè era molt car d’establir les xarxes de cables telefònics que connectessin les ciutats entre si i totes les cases de cada població. L’arribada dels mòbils va fer-hi innecessari: n’hi havia prou d’instal·lar les torres telefòniques per a poder donar servei a grans àrees geogràfiques. Els mòbils han canviat la vida de molts africans d’una manera impensable a ulls europeus: molts poden fer i cobrar micropagaments que altrament no podrien realitzar, perquè molts països no disposen d’un sistema bancari fiable ni targetes de dèbit, o resulten inassumibles econòmicament per a la majoria de la població. Els mòbils són el sistema bancari més popular a tot el continent. I tot fa pensar que les plaques solars introduiran canvis més profunds, gràcies a l’accés a l’electricitat que tindran centenars de milions d’africans sense necessitat de grans xarxes de distribució elèctrica que, tot i que fa dècades que se’n parla, no arriben mai. Amb tots els avantatges de disposar d’una font energètica constant, barata i neta.

Les implicacions geopolítiques de l’energia solar al continent africà

Tot i això, segons els analistes d’Ember cal agafar amb precaució totes aquestes dades. La qualitat de les dades per a l’Àfrica és molt limitada, de manera que encara no es té una imatge global del creixement solar. Per exemple, en algunes altres zones del món la importació de plaques solars no ha implicat instal·lar-les immediatament. A Europa un total de 80 GW de plaques solars –equivalent a tot un any d’instal·lacions– són en magatzems. Podria passar això mateix a l’Àfrica. A més, els països africans, tret de Sud-àfrica, tampoc no publiquen dades energètiques completes, sinó que sovint n’exclouen l’autoproducció solar. Són dades difícils d’estimar, perquè moltes instal·lacions d’autoproducció no es registren, de manera que els governs tampoc no en tenen constància. Per tot plegat, només hi ha dades fiables de les grans instal·lacions, de les plantes comercials. Bona part de les plaques solars que van a l’autoproducció no consten en les dades oficials que es fan servir a les anàlisis.

Per acabar, i més enllà de l’anàlisi de la prestigiosa Ember, cal tenir en compte la derivació geopolítica, que podria accelerar encara més la implantació solar a l’Àfrica. Actualment, la Xina fabrica moltes més plaques solars que les que realment necessita. Això fa que tingui molt d’interès a exportar una gran quantitat de plaques solars, que encara creix per les barreres aranzelàries instaurades pels EUA i que la UE també pot acabar imitant. A més, cal tenir present la voluntat de l’Índia de prescindir de plaques solars xineses i fabricar-les al país. Tot plegat fa que el segon continent més poblat del món esdevingui un objectiu prioritari per a exportar els milions de plaques solars excedentàries xineses, que alhora esdevindran una de les claus per al desenvolupament de l’Àfrica i l’augment de les relacions comercials entre tots dos. I que no faria ni Europa ni cap altre país occidental.

L’únic contrapès de la Xina a l’Àfrica, ara per ara, són els Emirats Àrabs Units, que han esdevingut el principal inversor al continent, per a expandir la seva influència. Un dels àmbits principals d’inversió són les energies renovables, amb el programa Etihad 7 que vol fer arribar electricitat a cent milions d’africans l’any 2035, gràcies a plantes solars a països com Angola, Uganda, Zàmbia, Togo i Sud-àfrica. Però moltes d’aquestes plaques solars seran d’origen xinès. En darrer terme, un dels objectius d’aquestes inversions és precisament garantir-se el subministrament de minerals fonamentals per a renovables, electrònica de consum i sistemes de defensa. Els països del golf Pèrsic han estat un dels actors principals del món energètic durant aquestes últimes dècades. Ara, quan el final dels combustibles fòssils és a prop, no volen perdre la posició de lideratge i juguen fort a favor de l’energia solar. L’Àfrica pot esdevenir un camp de batalla geopolític energètic aquests anys vinents. I Occident hi tindrà molt poc a dir.