12.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 12.11.2025 - 21:44
The Washington Post · Siobhán O’Grady, David L. Stern i Kostiantyn Khudov
Kíiv, Ucraïna. Els ministres de Justícia i Energia d’Ucraïna presentaren anit la dimissió, tal com el president Volodímir Zelenski els havia demanat poques hores abans, arran de l’escàndol de corrupció que ha fet trontollar la política ucraïnesa i que pot acabar implicant ex-funcionaris del govern i un ex-soci comercial de Zelenski mateix.
La dimissió de German Galuixtxenko i Svitlana Grintxuk evidencia l’impacte polític de la investigació –anunciada dilluns per dos organismes independents de lluita anticorrupció d’Ucraïna– sobre la presumpta trama de desviació de fons públics al sector de l’energia nuclear. Les autoritats anticorrupció sospiten que els implicats es van poder embutxacar uns cent milions de dòlars en comissions il·legals procedents de contractes d’Energoatom, l’empresa estatal d’energia nuclear d’Ucraïna.
“Quan hi ha acusacions com aquestes, cal respondre-hi amb fermesa”, afirmà ahir Zelenski al seu canal oficial de Telegram. I afegí: “El moment actual és extremadament difícil per a tothom a Ucraïna”, en al·lusió a les apagades causades arreu del país pels atacs incessants de l’exèrcit rus contra la infrastructura energètica. “És absolutament inacceptable que encara vegem trames [de corrupció] al sector de l’energia”, reblà.
Galuixtxenko va ser ministre d’Energia –i membre clau del govern Zelenski– fins al juliol; Grintxuk el rellevà després de dos anys com a vice-ministra d’Energia. Segons la fiscalia ucraïnesa, un dels acusats s’aprofità de la seva relació personal amb la ministra d’Energia d’aleshores per embutxacar-se les comissions.
Galuixtxenko defensa la seva innocència i confia a provar-la davant la justícia, si cal, segons que explica un funcionari del govern ucraïnès que –com més alts càrrecs citats en aquest article– accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament, per poder tractar d’informació delicada. El funcionari explica que Galuixtxenko encara no ha estat formalment acusat de cap càrrec. “Tot això, ara com ara, roman a l’àmbit polític, no pas a l’àmbit judicial”, diu.
Un altre funcionari del govern ucraïnès, tanmateix, afirma que l’obertura d’una investigació d’aquesta magnitud evidencia que “fa temps que els acusats controlaven xarxes clientelars molt arrelades”.
Les dimissions, segons aquest segon funcionari, eren l’única opció que tenia el govern ucraïnès, arran de la magnitud de l’escàndol. “No crec que això perjudiqui l’ajut internacional, però sí que fa preguntar-se per què lluitem”, continua. “Sens dubte, Rússia ho farà servir contra Ucraïna”, afegeix.
Rússia, un país amb greus problemes de corrupció, fa temps que instrumentalitza aquests casos a Ucraïna per provar de desprestigiar la causa del seu enemic. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, afirmà ahir que els aliats d’Ucraïna “han pres apunts” del cas.
“Aquests països són com més va més conscients que el règim de Kíiv s’embutxaca una part significativa dels diners que recapten dels seus contribuents”, declarà als periodistes.
Segons que explica un diputat del parlament ucraïnès, bona part del desenllaç de l’escàndol dependrà de qui nomeni el govern com a nou ministre d’Energia. Si el nomenat és algú que no sigui part de l’òrbita de Galuixtxenko, “la seva ombra es deixarà de notar aviat”. Però el problema de fons, segons que afegeix el diputat, és més difícil de tractar: “Ningú no vol ser ministre, ja”, diu.
D’ençà de les protestes de Maidan, el 2014, l’eradicació de la corrupció ha estat una de les principals prioritats dels ucraïnesos. Aquest estiu, tanmateix, Zelenski provà de limitar la independència dels organismes de lluita contra la corrupció. La decisió originà protestes arreu del país, cosa que féu que el president se n’acabés desdient.
El progrés d’Ucraïna en la lluita contra la corrupció ha estat objecte de gran preocupació entre els socis europeus de Kíiv, especialment pel procés d’ingrés a la UE. Funcionaris de l’Oficina Nacional Anticorrupció ucraïnesa han explicat que la investigació s’ha fet en un període de quinze mesos, en què els investigadors han acumulat més d’un miler d’hores d’enregistraments d’àudio i han escorcollat una setantena de llocs. Segons els investigadors, alguns dels contractes investigats tenien a veure amb la protecció de la infrastructura energètica del país contra atacs russos.
Abans-d’ahir, els fiscals nomenaren set sospitosos. En fou un Timur Mínditx –que havia estat mà dreta de Zelenski– i l’assessor de Galuixtxenko, Íhor Mironyuk.
Ahir, el director executiu de seguretat d’Energoatom, Dmitro Bàsov, comparegué en una vista preliminar sobre el cas. Tant Bàsov com Mironyuk neguen els càrrecs de què els acusen.
Per una altra banda, el Ministeri d’Economia ha anunciat la creació immediata d’un nou organisme supervisor per a Energoatom, tot afegint que la tria dels membres d’aquest organisme es farà en col·laboració amb els països del G-7. El ministeri afegí que Energoatom se sotmetria a una auditoria exhaustiva, que es presentarà davant les autoritats policíaques.
Timofi Milóvanov, director de l’Escola d’Economia de Kíiv i assessor del govern ucraïnès, dimití abans-d’ahir del seu càrrec al consell de supervisió d’Energoatom, tot al·legant que la resta de membres havien menystingut els seus intents de millorar la transparència de la companyia.
“Vaig exigir resultats, no pas justificacions”, escrigué Milóvanov dimarts a la nit a Facebook, poc abans de la dissolució del consell supervisor. “Em van dir que era tòxic i parcial i que ‘exigia l’impossible’”.
Milóvanov també afirmà que l’obertura de la investigació “hauria d’haver estat un crit d’atenció” per al consell, però que no fou així. “Tenen l’esperança que, d’alguna manera, tot s’acabi solucionant per art de màgia”, afegí.
Natàlia Abbakumova, de Riga (Letònia) estant, ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
