El govern rectifica després de parlar amb la família de Guillem Agulló i diu que voldria enfortir-ne el premi

El govern de Catalunya ha rectificat i ara diu que vol “enfortir” el premi Guillem Agulló. La setmana passada es va saber que el Departament d’Igualtat pensava diluir-lo en una menció especial dins els premis Laya, uns guardons pensats per distingir projectes audiovisuals centrats en els drets humans. En una carta molt dura, la família es va manifestar molt decebuda amb el president Salvador Illa i li va demanar que renunciés del tot a concedir-lo perquè pogués atorgar-lo, en canvi, la societat civil.

La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, hi va respondre dient que no sabia que el premi existís, i que ho havia sabut després d’haver-se publicat el decret que determina que s’ha de lliurar, a l’abril, i que per aquest motiu enguany no s’havia concedit. “Quan ens vam assabentar de l’existència d’aquests premis, perquè no eren incorporats dins els elements de traspàs, ja havia passat aquesta data”, va dir. Després del sotrac, Menor ha parlat amb la família i l’entorn de Guillem Agulló i els ha dit que farien allò que ells volguessin.

La portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, ha dit que mai no havien pensat a derogar-lo ni relegar-lo, i avui ha reivindicat amb rotunditat la importància del premi, fins al punt de dir que voldrien “enfortir-lo”. “Preservar la seva memòria és preservar el valor i el nostre compromís amb els valors antifeixistes i de justícia social, que la seva família i el seu entorn volen reivindicar”, ha dit Paneque. Ara com ara, doncs, la voluntat del govern és de mantenir el lliurament.

El premi l’havia concedit, fins fa un parell d’anys, la Generalitat Valenciana, però fou eliminat pel nou govern del PP presidit per Carlos Mazón, amb el suport de l’extrema dreta de Vox i, just després, l’assumí per la Generalitat de Catalunya, durant el mandat del president Pere Aragonès. La família va agrair el gest del govern anterior perquè “una institució democràtica responia sense embuts a una infàmia institucional perpetrada per l’extrema dreta”. Ara, en canvi, s’havien sentit dolguts per la gestió del govern d’Illa. “Si aquella decisió de l’any passat reparava i avançava, la d’avui avergonyeix i retrocedeix”, van escriure.