El govern publica la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris

El govern ha publicat avui la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris, que inclou vint municipis de tot el país, entre els quals hi ha Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Els projectes amb més dotació econòmica són a Olot, Amposta, Vic, Tortosa, Figueres i Santa Coloma de Gramenet.

La llista de beneficiaris es completa amb Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d’Urgell, Mataró, Sant Joan Despí, Calafell, Reus, Manresa, Tarragona, Solsona, la Pobla de Segur i Torrelameu.

Els projectes seleccionats sumen un pressupost total de 412 milions d’euros, dels quals el govern n’aportarà 232,71, una xifra superior a la que havia previst inicialment. La segona convocatòria del pla es farà pública durant el primer semestre del 2026.

Els municipis seleccionats

Els vint barris s’han seleccionat d’entre les 83 sol·licituds rebudes. La comissió del Pla de Barris i Viles destaca que hi ha projectes de totes les vegueries i considera que el repartiment és equilibrat: cinc són de Barcelona, tres de la Catalunya Central, tres de Girona, dos de l’Alt Pirineu, dos de Tarragona, dos de Lleida, dos de les Terres de l’Ebre i un del Penedès. Segons el govern, les accions proposades beneficiaran directament 273.519 persones.

El comissionat per a l’impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, Carles Martí, ha reconegut que n’han quedat fora bons projectes. Ha animat els municipis descartats a presentar-se a la convocatòria següent, que és previst que es publiqui al maig.

Els criteris d’adjudicació

Per fer la tria, la comissió del Pla de Barris ha assignat una nota a cada projecte: un 30% correspon a condicions objectives basades en una trentena d’indicadors de vulnerabilitat; el 70% restant respon a la valoració del programa segons criteris de transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària. S’ha buscat, segons que expliquen, un equilibri entre la realitat objectiva dels barris i la capacitat transformadora de cada projecte.

Entre els seleccionats, cal destacar el cas de la Pobla de Segur i Torrelameu, municipis amb menys habitants. A més, a la Pobla de Segur el projecte afecta el poble sencer, amb l’objectiu de millorar-ne els carrers, crear equipaments polivalents, fomentar la transició ecològica i promoure la mobilitat sostenible.

Augment del pressupost previst

El pressupost inicial era de 200 milions d’euros, però gràcies al nombre de peticions el govern hi ha afegit 32,7 milions més, amb el suport dels departaments de Presidència i d’Economia. Cal recordar que les peticions de subvenció gairebé van multiplicar per quatre el pressupost previst.

Amb els 200 milions inicials, només es cobrien els setze projectes més ben puntuats, de manera que el suplement ha permès d’arribar fins als vint barris. El govern preveu de rebre encara més peticions a la convocatòria vinent i ja estudia un nou augment de pressupost.

Repartiment del pressupost, municipi a municipi

Els tres projectes amb més pressupost són els d’Olot, Amposta i Vic, amb 15 milions cadascun. A Olot, el projecte s’adreça al nucli antic, a Amposta als barris fluvials (el Grau i el Pla d’Empúries, una zona envellida urbanísticament) i a Vic als barris del sud i nord-est.

A Barcelona, amb 12,5 milions, es treballarà al districte de Ciutat Vella (els barris del Raval, el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera i la Barceloneta) per fer front a la vulnerabilitat residencial, la precarietat laboral, la desigualtat educativa i els dèficits en l’espai públic.

A la resta de la vegueria de Barcelona també es treballarà a Mataró (barri de Cerdanyola), Sant Joan Despí (les Planes), Santa Coloma de Gramenet (Fondo, Raval, Santa Rosa, Safaretjos i part de Can Mariner) i Santa Perpètua de Mogoda (Can Folguera).

A la vegueria de Girona, Figueres se centra en la zona oest i Girona en el Pont Major.

A la de Tarragona, s’intervindrà a la part baixa de Tarragona, a la ciutat històrica de Tortosa i a la zona sud de Reus (barris de Carrilet, Juroca, Parcel·les Cases, Fortuny i Sant Josep Obrer).

I a la vegueria de Lleida, els projectes es fixen en el centre històric de Lleida i en el nucli urbà de Torrelameu. A la Catalunya Central, a Manresa es treballarà al centre històric i a Solsona al nucli antic. A la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, la Pobla de Segur inclou tot el terme i la Seu d’Urgell el centre històric. Al Penedès, el projecte s’orienta al barri de Cal Bolavà de Calafell.

Procés d’adjudicació i execució

Després de la publicació de la resolució, els ajuntaments disposen de dotze dies hàbils per a acceptar els ajuts. Si algun es fes enrere, el municipi següent de la llista rebria l’ajut. La resolució definitiva és prevista per a mitjan gener i, aleshores, s’activarà tot el procediment tècnic.

El govern preveu de crear comitès de seguiment a cada barri, amb representació del teixit associatiu i veïnal. El lliurament de les subvencions es farà inicialment amb una bestreta i els recursos es concediran progressivament a mesura que es compleixin les actuacions previstes. Els projectes tenen un calendari de cinc anys, amb l’objectiu que, en aquest període, s’hagin dut a terme totes les accions acordades.