El govern recorre contra la resolució del TSJC, però nega que hi hagi cap ofensiva contra la llengua catalana

La consellera Sílvia Paneque, portaveu del govern, ha negat avui que hi hagi cap ofensiva contra la llengua catalana de la justícia espanyola ni de l’estat espanyol en conjunt. “Jo no parlaria d’ofensives en cap àmbit”, ha dit. Ahir també ho va negar el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, arran de l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’aplicar la sentència del setembre passat, que desballestava bona part del decret que blindava el català com a llengua vehicular. “D’aquestes darreres dècades, ara és el moment en què l’estat espanyol ha estat més favorable a la llengua catalana”, va dir, tot fent referència al permís de l’ús del català al congrés espanyol i a la creació del canal 2Cat. El govern circumscriu el problema a la davallada de l’ús i diu que es concentra a “desplegar mesures” que ajudin a capgirar-la. 

Segons que ha explicat Paneque, el Departament de Política Lingüística ja ha interposat un recurs de cassació contra la decisió del tribunal i Vila compareixerà al parlament, a petició pròpia, per valorar la situació. En tot cas, la consellera ha llevat importància a l’última resolució amb l’argument que “no modifica allò que s’ha fet fins ara i no hi ha cap canvi operatiu”, atès que el decret ja era suspès cautelarment. Tot i això, ara mateix ja hi ha vint-i-quatre centres que apliquen un 25% d’hores lectives en castellà en determinats grups, perquè obeeixen resolucions judicials que són fruit de denúncies concretes. Paneque ha dit que no tenia informació de si se’n feia seguiment.

La portaveu també ha evitat de pronunciar-se sobre l’incompliment sistemàtic de la immersió lingüística que és descrit a bastament al text del Pacte Nacional per la Llengua. Amb molta claredat, aquell document admet que “diversos estudis han constatat un retrocés en l’ús del català com a llengua vehicular” i que “una part d’aquest retrocés es deu a un cert relaxament en l’aplicació dels principis del model d’immersió”. I fins i tot conclou que cal “renovar a fons el model lingüístic escolar”. Tot i que el document del pacte és signat pel mateix govern, Paneque no ha volgut respondre si subscrivia aquest diagnòstic i s’ha limitat a dir: “Allò que ha estat un model d’èxit és evident que, pel retrocés dels usos, representa alguns desafiaments.”

En la línia del president Salvador Illa, tant Vila com Paneque han defensat amb rotunditat l’actual model d’escola catalana, amb “el català com a llengua vehicular del sistema educatiu i com a element estructural i cohesionador”. El gener del 2022, el PSC va ser un dels partits signants –juntament amb ERC, Junts i els Comuns– de la llei 8/2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, que acceptava el castellà com una llengua “d’ús curricular i educatiu”. Era un subterfugi per a acceptar-ne, de fet, la condició de vehicular, imposada per la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut.

Per una altra banda, Paneque ha assegurat que mai cap govern espanyol no havia fet tant per la llengua catalana com el de Pedro Sánchez, i ha justificat que encara no n’hagi aconseguit l’oficialitat a la Unió Europea, una de les condicions de la investidura. “No hi ha cap altre camí que el de la insistència i el d’exposar als països la quantitat de parlants i la importància que té en termes de cohesió i de vertebració social”, ha dit.