30.09.2025 - 21:40
El govern del president Salvador Illa va arribar al poder tot prometent estabilitat, bona governança i pressupost el primer de gener. Les dues primeres potes de la taula són tal volta interpretables; la tercera, no, perquè ha hagut de sobreviure el primer any a palau sense comptes aprovats. És una anomalia que fa grinyolar la imatge de normalitat que els socialistes miren de projectar: començar a governar sense pressupost tan sols li havia passat, fins ara, al president Quim Torra, just després de la suspensió de l’autonomia. Enguany, hi comença a haver un risc d’agreujar-la, aquesta anomalia, perquè quan resten tres mesos per a començar l’any encara no ha començat la negociació amb ERC ni amb els Comuns, els dos socis d’investidura, i l’objectiu públic del govern, com més va més difícil, és que el nou pressupost entri en vigor el primer de gener.
El problema essencial amb què topa ara la consellera d’Economia, Alícia Romero, és que els socis de govern vinculen l’aprovació del pressupost a uns acords que, en part, el govern mateix reconeix que no són a les seves mans. Esquerra Republicana exigeix que es concreti l’acord per a reformar el finançament en canvi del qual van fer Illa president –per un marge estret i amb els militants molt dividits. Tenen mala peça al teler: el govern espanyol va deixar clar de seguida que no hi hauria la “sobirania fiscal” de què parlaven els republicans després del pacte, i que Catalunya tampoc no sortiria del règim comú.
L’esquerda s’ha anat obrint més. La posició de la Moncloa no tan sols ha contradit les aspiracions d’Esquerra, sinó també les del govern d’Illa. Al juliol, la portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, va assegurar que la reforma del finançament respectaria, finalment, el principi d’ordinalitat, encara que no fos blindat a l’acord que havien signat amb el govern espanyol. La portaveu de l’executiu espanyol, la ministra Pilar Alegría, la va desmentir gairebé immediatament, tot remarcant que l’ordinalitat era tan sols una petició de la Generalitat, però que en tot cas se n’hauria de parlar. La secretària general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, va avisar que no hi hauria nous acords si la reforma no es resolia satisfactòriament i va dir, fins i tot, que altrament “la legislatura es complicaria”. El govern, per calmar els ànims, va provar de revifar la promesa del nou finançament amb un altre grup d’experts, però encara és ignota la concreció de la feina que ha fet fins ara.
Durant l’estiu, l’aspiració encara va sofrir metamorfosis més fortes. Just abans d’anar-se’n de vacances, el govern va enviar una nota de premsa en què assumia que en tota aquesta legislatura no recaptaria l’IRPF –de manera que assumia l’incompliment de la primera pedra de l’acord d’investidura. El govern s’ha justificat amb una raó tècnica: que l’Agència Tributària Catalana no té prou informàtics ni està ben musculada, i que la primera pedra, doncs, ha de ser convertir-la administrativament en una “hisenda catalana”. Així s’ha anat rebaixant el llistó, de moment. La resposta d’Esquerra ha estat, fins ara, expectant. Van llevar importància a la qüestió de l’IRPF, tot adduint que era tan sols un full de ruta, i la setmana passada el portaveu Isaac Albert va repetir que no negociarien ni el pressupost català ni l’espanyol si no hi havia indicis de compliment de l’acord. És incert quins indicis podrien donar per bons els republicans per a rumiar-s’ho.
La presidenta del grup dels Comuns, Jéssica Albiach, també va refredar dilluns les opcions d’aprovar un pressupost nou, després d’una reunió amb el govern. “Hi ha avenços en els acords, però no suficients, i per tant no es donen les condicions per a entrar a negociar el pressupost de l’any 2026. Els acords s’han de complir, s’han de complir de manera íntegra, i això també vol dir activar tot allò que s’ha aprovat”, va dir en una dura compareixença. Els Comuns, centrats en qüestions d’habitatge, volen que, a més a més de consolidar-se l’aplicació del règim sancionador –que encara no ha implicat cap multa– i els cent nous inspectors que l’han de vetllar, es creï una unitat antidesnonaments i un registre de grans tenidors. La portaveu ha explicat avui que encara s’han d’acabar els tràmits corresponents. “El govern va massa lent”, insistia Albiach.
La setmana vinent, que començarà el debat de política general, serà decisiva, si més no, per prendre la temperatura de la situació. Ara com ara, Paneque s’esforça cada setmana a insistir que volen “honorar els acords” i que estan “absolutament centrats” a cercar els suports necessaris per a aprovar un nou pressupost. Tanmateix, no considera oportú de fer autocrítica sobre el fet que el govern no hagi pogut respondre fins ara pels acords a què es va arribar. I encara hi va afegir: “Ningú no va dir que seria fàcil. El govern hi està posant tots els recursos i mira de fer el possible”, va dir ahir. El govern vol transmetre sensació de tranquil·litat i nega que hi hagi preocupació, però encara és tot obert. Ahir, Paneque ni tan sols va descartar del tot d’asseure’s amb Junts, per bé que va remarcar que els socis prioritaris eren Esquerra i els Comuns.
