El govern espanyol diu que les converses sobre l’oficialitat del català a la UE avancen, tot i que no torna a l’agenda europea

El secretari d’estat de la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha assegurat que les converses sobre l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la Unió Europea avançaven, malgrat que el tema ha restat fora de la reunió de ministres d’Afers Europeus de Brussel·les d’avui. “Espanya no renunciarà mai a aquesta prioritat. Que no sigui a l’agenda no significa que tingui menys atenció. És un tema que continuem tractant”, ha explicat en una atenció als mitjans.

Sampedro ha tingut unes quantes reunions durant el matí, entre les quals, una amb representants de la República Txeca, un dels estats més recelosos a l’oficialitat de les tres llengües. “La resposta ha estat molt positiva”, ha dit.

Converses bilaterals i intercanvi amb governs escèptics

Fonts diplomàtiques indiquen que les converses amb el govern alemany continuen d’ençà que a l’octubre l’executiu de Pedro Sánchez va anunciar que obria un diàleg bilateral amb el govern de Friedrich Merz per a esvair els dubtes que tenia Alemanya. Preguntat si Espanya tornaria a demanar que la qüestió s’inclogués a l’agenda, Sampedro ha respost que era “un tema procedimental” que arribaria quan hagués d’aribar. També ha remarcat que la presidència xipriota estava “molt informada” que aquesta era “una prioritat espanyola” i que hi continuarien treballant.

L’estatus de les tres llengües no es discuteix a Brussel·les d’ençà del juliol passat. Fins ara, Madrid no s’ha posat pas en contacte amb la nova presidència del Consell de la UE, que ostenta Xipre, per tractar la qüestió ni per demanar que s’inclogui a l’agenda del Consell d’Afers Generals. Tanmateix, el govern espanyol insisteix que els contactes amb Xipre i amb els països més recelosos continuen amb l’objectiu d’aconseguir la unanimitat.

Fonts del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol detallen que el ministre José Manuel Albares va tractar l’estatus de les tres llengües cooficials de l’estat amb l’ambaixador de Xipre a Espanya durant una reunió divendres.

Albares demana al PP que no hi posi entrebancs

Alhora, Albares ha demanat al PP que aturés “l’actitud obstruccionista” i ha dit directament que, si el català, l’èuscar i el gallec encara no eren llengües oficials, era per “l’esforç irresponsable” del PP, que influïa en el posicionament dels governs conservadors europeus. En una entrevista a Radio Euskadi, ha dit que hi treballava “cada dia”, però que s’estimava de fer-ho amb discreció perquè, cada volta que hi havia avenços, el PP s’activava i trucava als seus socis europeus per fer-ho entrebancar.

Ha insistit que no hi havia cap govern que hagués mostrat una negativa en rodó a la proposta, i que els recels havien estat perquè alguns governs demanaven més temps. De fet, ha dit que, gràcies a les negociacions bilaterals, alguns d’aquests governs havien “passat de l’abstenció al sí actiu”.

Per això ha dit que, malgrat que el PP s’esforcés per impedir-ho, únicament podria “endarrerir-ho una mica”. “Espero que ho puguem celebrar tan aviat com sigui possible, perquè és una qüestió, exclusivament, de temps”, ha dit.