El govern demana a Sánchez que el català compti en la primera renovació de residència de la regularització extraordinària

El govern ha anunciat una esmena al Projecte de Reial decret de regularització extraordinària (Reial decret 1155/2024) perquè el coneixement del català es valori en la primera renovació dels permisos de residència. La mesura s’ha presentat en el marc de la primera reunió de seguiment del Pacte Nacional per la Llengua, on també s’ha fet balanç del desplegament de les mesures de l’acord.

L’esmena preveu que les persones regularitzades tinguin un any, fins a la primera renovació del permís, per iniciar-se en l’aprenentatge de les llengües oficials de les comunitats autònomes. Segons el govern, cada comunitat podrà establir com articula i acredita els coneixements lingüístics dins de les seves competències. A Catalunya, el Departament de Política Lingüística s’encarregarà de coordinar l’oferta de cursos i materials per garantir una incorporació efectiva.

Segons la Generalitat, la iniciativa té l’objectiu de reforçar la integració lingüística com a eina de cohesió social i consolidar el català com a llengua d’inclusió i participació plena. La proposta s’emmarca en un procés ampli d’esmenes, que permet que les comunitats autònomes presentin ajustos abans que el decret sigui aprovat pel govern espanyol, sense necessitat de passar pel congrés espanyol. La Generalitat confia que el projecte rebi el vistiplau de l’executiu de Pedro Sánchez, tenint en compte que en tots dos són socialistes.

Balanç del Pacte Nacional per la Llengua

Durant la reunió de seguiment del primer semestre del Pacte Nacional per la Llengua, la Generalitat ha fet balanç del desplegament de les mesures previstes en els nou horitzons de treball del pla. En el primer horitzó, el govern diu que s’ha completat l’organització del Departament de Política Lingüística, amb més de 3 milions d’euros d’inversió i 109 llocs de treball, i s’han aprovat programes temporals i nomenaments clau a nivell territorial. Pel que fa al segon horitzó, s’ha fixat l’objectiu de créixer en 100.000 parlants nous anuals fins a arribar als 600.000 el 2030, amb un sistema de seguiment basat en l’EULP 2023 i enquestes periòdiques.

En els altres horitzons, el govern defensa que ha reforçat l’ús del català en contractació pública, serveis socials, comerç, salut, educació i universitats, amb formació, beques i recursos específics per a professionals i institucions. També diu que s’han intensificat les iniciatives per promoure l’aprenentatge del català a l’entorn laboral i empresarial, i s’ha impulsat el suport a la cultura i els mitjans en català, incloent audiovisuals, videojocs, continguts digitals i traduccions. A més, destaca que s’ha reforçat la recerca i normalització lingüística, el TERMCAT, l’ús del llenguatge planer i inclusiu, la toponímia catalana i occitana i l’ensenyament de català a l’exterior. També diuen que s’ha incrementat el suport a entitats sense ànim de lucre i s’ha començat a monitorar l’ús del català en l’esport.