05.01.2026 - 20:13
“El tancament de l’exercici 2025 a Catalunya ha estat molt bo, amb menys atur i més ocupació. El món laboral i el món econòmic van bé, i això s’ha de destacar especialment en un entorn geopolític que no ha estat fàcil aquests últims cinc anys. En aquest context, Catalunya ha respost amb rècords, amb menys atur i amb més ocupació”, ha destacat aquest matí el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, en la valoració de les dades d’ocupació del mes de desembre.
Mentrestant, a 600 quilòmetres, la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, destacava sobre les dades del mercat laboral que el 2025 havia estat un any d’ocupació rècord, amb més de mig milió de nous llocs de feina. “Això significa que fa quatre anys que creem ocupació al mateix ritme. De l’any 2021 ençà, hem creat dos milions de llocs de feina. Hem dut les xifres d’afiliació a rècords històrics i hem col·locat el nostre país en un lloc on era impensable fa molt poc”.
També a Madrid, la vice-presidenta segona del govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha dit que el 2025 va acabar amb “bones dades de desocupació”, cosa que permet que milers de famílies acabin l’any “amb més certesa i menys por”. I ha volgut emfasitzar que la transformació més gran que ha portat la reforma laboral és l’estabilitat en l’ocupació.
Tres valoracions molt positives sobre les dades de desembre, tant de Catalunya com de tot l’estat espanyol, fetes pels màxims responsables. Però, com acostuma a passar, han dit allò que tocava pels llocs que ocupen. Malgrat tot, al mercat laboral, no tot ha anat tan bé com diuen. És cert que l’any 2025 ha obtingut un aprovat, en general, però penso que hauria pogut ser millor, veient el creixement de l’economia.
Així ho veu també la PIMEC. La patronal catalana constata que, malgrat el creixement moderat de l’ocupació durant el 2025, la desocupació no es redueix amb la intensitat esperable i les empreses continuen tenint dificultats per a cobrir vacants. Sobre les dades de l’afiliació a la Seguretat Social, el secretari general de l’entitat, Josep Ginesta, ha assenyalat que a Catalunya hi ha hagut una reducció intermensual important, perquè al desembre hi havia 5.566 persones afiliades menys que el mes anterior. “Aquesta reducció de l’afiliació –ha dit– es correspon amb l’increment de l’atur que s’ha produït al mes de desembre del 2025 i alerta que aquesta dada continua manifestant l’alentiment progressiu en la creació d’ocupació d’aquests darrers anys a Catalunya.”
Certament, a Catalunya, el desembre ha enterbolit una mica les dades generals de tot l’exercici, perquè ha pujat la desocupació i ha baixat l’afiliació a la Seguretat Social, unes dades que no són habituals el darrer mes de l’any.
Quant a la desocupació, el 2025 tanca amb 323.236 persones sense feina, inscrites a les oficines de Treball de Catalunya, la xifra més baixa registrada en un mes de desembre del 2007 ençà. Però, malgrat això, hi ha quatre punts negatius que no es poden passar per alt. El primer és que la desocupació ha augmentat lleugerament (d’un 0,6%) el desembre i que el ritme interanual continua essent molt més baix que a tot l’estat espanyol (un -3,6%, en contrast amb un -5,9%, respectivament). El segon és que, en relació amb l’edat, la disminució interanual només es registra en el col·lectiu de vint-i-cinc anys i més, que retrocedeix d’un -3,9%. En canvi, entre els menors de vint-i-cinc anys, augmenta d’un 1,5%. Això ens diu que la desocupació juvenil no ha millorat durant l’any i és un obstacle més per a la gent que comença al mercat i que ja prou maldecaps ha d’afrontar.
Un tercer aspecte, que no esmenta la nota de la Generalitat, és que els qui no tenien ocupació anterior han crescut d’un 3,4%. Aquest fet no és anecdòtic, sinó que vol dir que el mercat no crea prou ocupació per als qui hi entren de nou, o que aquests no estan prou preparats per a exercir les feines que ofereixen les empreses. Sigui com sigui, el fet no deixa de ser preocupant, sobretot en veient les declaracions d’optimisme de les autoritats. “Això constata que no aprofitem prou el ritme de creixement positiu i que necessitem reformes estructurals en matèria de polítiques d’ocupació per a acompanyar el creixement de l’economia i transformar el nostre model productiu, enfortint les polítiques actives i d’orientació”, ha dit Ginesta.
I, finalment, el quart és, com ha recordat la directora de l’Àrea de Treball de la PIMEC, Sílvia Miró, que la durada mitjana de la desocupació és actualment de 10,8 mesos i aquesta és la pitjor dada de la dècada. “Això posa en relleu la urgència d’equilibrar les polítiques passives i actives d’ocupació”, ha dit.
Quant a la mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya, durant el mes de desembre ha estat de 3.874.736, segons les dades dels registres administratius de la Seguretat Social. És el valor més elevat en un mes de desembre de tota la sèrie històrica. També en aquest punt, el desembre és una taca en l’evolució, perquè, en relació amb el mes de novembre, la mitjana d’afiliacions disminueix d’un -0,14%. En termes interanuals, les dades fan més bona fila. S’hi destaca el creixement del règim general, amb 81.113 afiliacions més (+2,6%), i també creix el règim especial de treballadors autònoms, amb 6.616 afiliacions més (+1,2%). De totes maneres, en el còmput global, continuem creixent a un ritme inferior a l’espanyol (2,2%, enfront del 2,4% respectivament).
I falta la contractació, que no sembla seguir el camí adequat. La contractació acumulada en tot l’any arriba a 2,51 milions de contractes, dels quals el 43,1% han estat indefinits i el 56,9%, temporals. En comparació amb el 2024, la contractació acumulada total ha crescut d’un 1,1%, gràcies a l’ascens dels contractes temporals (+2,2%), que ha compensat la caiguda dels indefinits (-0,4%). I, dins aquests, s’han formalitzat gairebé 300.000 contractes fixos discontinus, un 1,8% més que el 2024. En canvi, la resta de contractes indefinits baixen d’un -1,2%. Com acabem de veure, els fixos discontinus, que són els que encobreixen una part de la desocupació a l’ombra i no registrada, continuen creixent.
En definitiva, un any laboral que ha estat moderadament bo, amb l’excepció de la desocupació real, que continua amagada pel fet que acabem de comentar. Un fet que hauria d’apaivagar les mostres d’imprudent optimisme de les autoritats, tant catalanes com espanyoles. No passem per alt que les nostres taxes de desocupació encara son molt més altes que les europees.
