05.01.2026 - 17:29
|
Actualització: 05.01.2026 - 18:05
Una simple gota de sang seca obtinguda amb una punxada al dit podria servir per a detectar marcadors clau de l’Alzheimer. Una investigació detalla un nou mètode per a detectar la malaltia mitjançant una gota de sang assecada en una targeta, cosa que evitaria proves més invasives. El procediment s’ha provat amb 337 pacients de set centres europeus i ha aconseguit una precisió del 86% en la identificació d’alteracions vinculades amb la malaltia, comparant proteïnes trobades a la sang amb canvis cerebrals al líquid cefalorraquidi.
En l’estudi, hi han participat el Centre de Recerca de l’Alzheimer (ACE) de Barcelona i l’Institut de Salut Carles III, i s’ha publicat avui a la revista Nature Medicine.
L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que produeix una pèrdua progressiva de neurones i afecta greument la memòria i més funcions mentals. Detectar-la a temps permet d’aplicar tractaments per a retardar-ne o frenar-ne l’evolució. Segons l’Alzheimer’s Association, una persona de cada nou de més de 65 anys en té.
Les proves diagnòstiques actuals, com ara l’anàlisi del líquid cefalorraquidi o tècniques d’imatge cerebral (TAC, PET), solen ser invasives, cares i poc a l’abast de tothom, i sovint no detecten la malaltia fins que ja és massa avançada.
Cap a l’anàlisi de sang com a diagnòstic primerenc
Un dels grans desafiaments de la recerca és consolidar l’anàlisi de sang com a mètode de diagnòstic precoç. L’estudi presentat avui avança en aquesta direcció amb l’ús d’una simple gota de sang seca presa del tou del dit. La mostra s’asseca en una targeta i no requereix l’ajuda de personal especialitzat, com ja s’ha fet en aquesta recerca.
Els avenços recents en aquest camp tenen participació catalana. Un altre estudi amb participació del Barcelona Beta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall ha demostrat que el biomarcador p-tau217 permet d’identificar persones amb acumulació de beta-amiloide, abans no tinguin deteriorament cognitiu.
El nou procediment resol dificultats tècniques habituals en les anàlisis de sang, com ara la manipulació i l’emmagatzematge de les mostres i la necessitat de personal qualificat per a les extraccions. Els mateixos pacients poden fer servir el sistema, cosa que el fa molt més accessible.
Els investigadors indiquen que, tot i els bons resultats, el procediment encara no és llest per a l’ús clínic i cal continuar la recerca. Malgrat tot, la tècnica podria permetre diagnòstics a gran escala i facilitar-ne l’accés a persones sense recursos.
