Mentre Donald Trump insisteix en les seues ambicions sobre Groenlàndia i Europa reacciona enviant-hi tropes daneses i sueques fins aquest país que ara forma part encara del Regne de Dinamarca, una petita unitat militar opera des de fa més de vuit dècades en les condicions més extremes del planeta. La Patrulla Sirius és una de les unitats d’elit més especialitzades del món i, curiosament, una de les poques que no té cap equivalent als Estats Units.

La Patrulla Sirius, una unitat de trineus de gossos (Slædepatruljen Sirius) és una unitat naval danesa que patrulla 16.000 quilòmetres de costa al nord-est de Grenlàndia, una àrea que inclou el Parc Nacional del Nord-est, el més gran del món. La seva missió és clara: mantenir la sobirania danesa sobre Grenlàndia i fer complir la llei en una regió completament deshabitada que és catorze vegades més gran que els Països Catalans. Tot això en condicions que desafien la imaginació: temperatures de fins a 50 graus sota zero, mesos sencers sense sol, tempestes de gel i un aïllament absolut.

Sis parelles contra l’Àrtic

La unitat està formada per només dotze militars, organitzats en sis equips de dues persones. Cada parella treballa amb entre 11 i 15 gossos de trineu durant 26 mesos consecutius, amb una única visita a la civilització durant tot aquest període.

Les patrulles es divideixen en dos períodes. La patrulla de tardor comença al novembre, quan el gel esdevé prou gruixut, i dura fins a finals de desembre. És una època especialment dura: el sol es pon per última vegada a principis de novembre i les tempestes d’hivern s’intensifiquen en la foscor creixent. De vegades, tornar a casa per Nadal és simplement impossible.

El segon període comença a finals de gener, quan el temps s’estabilitza i el sol reapareix. Aquestes expedicions poden durar fins a cinc mesos sense interrupció, cobrint distàncies immenses sobre el gel. En un cicle de tres o quatre anys, tots els punts de la costa són visitats, per comprovar que no hi ha cap situació estranya.

El procés de selecció reflecteix l’extrema duresa de la missió. Els candidats poden ser homes o dones que hagen completat el servei militar obligatori danès. Però de fet mai cap dona n’ha format part. De les proves inicials, només set persones són triades per començar sis mesos d’entrenament intensiu que inclou cursos de supervivència a Grenlàndia (cinc setmanes), tir, demolicions, mecànica, reconeixement, lluita contra incendis, comunicacions, primers auxilis avançats, costura i conducció de camions.

El grup final de sis homes no es tria fins dues o tres setmanes abans de partir cap a la missió. El salari mensual ronda els 23.000 corones daneses (uns 3.100 euros). Ningú no s’hi apunta per fer-se ric, sinó pel viatge d’una vida.

Armament únic per a una missió única

Una característica molt curiosa és l’armament que fan servir, perquè l’equipament de la Patrulla Sirius reflecteix les condicions especials de l’operació. Utilitzen el fusell M1917 Enfield, una arma de la Primera Guerra Mundial que no es fa servir enlloc més, però que encara demostra la fiabilitat en condicions àrtiques extremes; i com a pistola reglamentària porten la Glock 20, en calibre 10mm auto.

La munició també és singular. Fan servir el projectil militar M2 blindat, identificable per la punta negra, però són l’única unitat de les forces armades daneses autoritzada a utilitzar bales civils de punta buida, prohibides en temps de guerra per la Convenció de l’Haia de 1899. Són projectils dissenyats per expandir-se quan fan impacte en un cos tou. Aquesta expansió fa que la bala s’obri en forma de bolet, augmente el diàmetre i transferesca més energia en menys profunditat. La raó per a fer servir aquesta munició és pràctica: s’han de defensar contra els temibles óssos polars i bous mesquers. Els soldats omplen els carregadors alternant cada tercer projectil amb una bala de punta buida i combinen així l’abast llarg del projectil militar amb l’efecte d’aturada de la munició civil, normalment prohibida per les lleis de guerra.

Els gossos, companys essencials

En aquest entorn extraordinàriament hostil, els gossos de trineu no són simples mitjans de transport: són peces clau per a la supervivència. Un trineu motoritzat es podria avariar i, sense fer benzina, no podria cobrir les distàncies necessàries en aquestes condicions. El gos més intel·ligent, a més, sempre encapçala la patrulla; és triat per la capacitat de trobar la ruta més segura i detectar esquerdes ocultes i gel fi, cosa que no pot fer cap vehicle.

Cada dia una patrulla cobreix uns 30 quilòmetres. A la nit, els soldats es retiren en una tenda especial d’alta tecnologia, però els gossos dormen sempre a l’exterior, fins i tot en ple hivern àrtic. Els equips transporten entre 350 quilos de material i 500, depenent de la distància fins al següent dipòsit de subministraments. La unitat manté més de cinquanta refugis de dipòsit escampats per tota l’àrea patrullada que els serveixen també de recer en cap de necessitat. Al sud es proveeixen amb vaixells petits, i al nord amb avions.

Una història de guerra i resistència

La Patrulla Sirius es va activar l’estiu del 1941, durant la Segona Guerra Mundial. Tenia la missió d’impedir la presència alemanya al nord-est de Grenlàndia. Els alemanys havien establert en secret estacions meteorològiques a la costa est de l’illa per obtenir informació valuosa tant per a la campanya de submarins com per a predir el temps al teatre europeu.

El descobriment i la destrucció d’aquestes estacions per la Patrulla Sirius va negar a Alemanya aquesta informació crucial, amb implicacions significatives tant per a la batalla de l’Atlàntic com per als combats aeris i terrestres d’Europa. És destacable que la unitat va descobrir la gran estació meteorològica alemanya Holzauge a la badia de Hansa, a la costa nord-est de l’illa Sabine, que més tard va ser destruïda per bombarders de les forces aèries de l’exèrcit dels Estats Units procedents d’Islàndia.

Durant la guerra, la unitat va tenir un mort en combat i dos membres van ser capturats per forces alemanyes, però es van poder escapar i tornar a la patrulla.

Actualment, també encara els desafiaments del canvi climàtic. En les rutes, els integrants mesuren el gruix del glaç i la capa de neu, un treball crucial per als estudis sobre l’evolució del clima àrtic.

El setembre del 2023, un tsunami resultant d’un esfondrament de terreny va devastar l’estació de la Patrulla Sirius a l’illa d’Ella. Va penetrar cinquanta metres terra endins i arrossegà gran part de les instal·lacions a la mar. Afortunadament, l’estació estava tancada per l’hivern i no hi havia ningú. El personal de la Patrulla Sirius i el vaixell patrulla de la Marina Reial Danesa HDMS Knud Rasmussen van enllestir les tasques de neteja i salvament en tan sols tres dies.