Pastanagues, maduixes i gossos pixant: la premsa espanyola treu foc pels queixals amb l’atenció en català

L’acord perquè les empreses de més de 250 treballadors hagin d’atendre en català no ha agradat gens a certs sectors de la premsa espanyola, que el consideren un “deliri identitari que desnaturalitza la cooficialitat de les llengües regionals”. El digital El Español, en un editorial titulat “A la immersió lingüística pel ‘call center’”, és un dels més bel·ligerants.

El diari de Pedro J. Ramírez diu que la mesura és un nou esquer –o nova “pastanaga”– de Pedro Sánchez per a garantir-se els vots de Junts al pressupost espanyol, tenint en compte que, ara per ara, el català encara no és oficial a la UE i el sistema judicial continua torpedinant la immersió a les escoles.

“Gràcies al pacte d’aquest dimarts, la immersió lingüística podrà arribar, mitjançant els call centers, a les empreses de tot Espanya”, diu l’editorial, que també lamenta que les empreses hauran de pagar la formació dels treballadors perquè puguin atendre en català, cosa que anomena “nou impost català”.

“La política del cafè per a tothom amb què Sánchez respon a les reclamacions lingüístiques de Junts manifesta el problema de fins on arribarà aquesta subhasta nacionalista, en un país en què la diversitat idiomàtica pot suscitar greuges comparatius per l’impuls governamental d’una llengua en exclusiva”, continua.

El text acaba de manera histriònica i maldestra insinuant una mena de tracte de favor a Catalunya perquè ahir la Generalitat va anunciar l’obertura de tres delegacions –a la Xina, al Canadà i a Jordània– i, en canvi –diu– els valencians “no són mereixedors del dret de veure la seva llengua oficialitzada a la UE”.

Així mateix, El Mundo assegura: “Puigdemont esprem Sánchez amb el català i la immigració en plena pugna amb Aliança Catalana”, i l’ABC parla de “nova cessió en matèria lingüística” del govern espanyol.

Ara, és en les seccions d’opinió on es veu clar que la mesura fa treure foc pels queixals a l’espanyolisme.

El locutor Carlos Herrera, que dirigeix el programa Herrera en Cope, ha menystingut l’acord sobre l’atenció en català en la part final del seu monòleg matinal: “Després, si voleu, parlem dels embolics de Sánchez amb Junts i aquesta cosa que les empreses hagin de tenir un paio parlant en català per si truca un paio de Manresa a Huelva per encarregar unes maduixes.”

Encara més desbocat és Juan Soto Ivars, en un article –“Bon dia, l’atén Rodrigo Cascajosa, en què el puc ajudar?”– a El Confidencial, en què compara Junts amb un gos que orina arreu per marcar territori: “La pixada permanent és l’idioma català. A Catalunya aixeca la pota contra tot allò que agafa sense aroma, com si no l’haguessin passejat en dos dies: cartells retolats en espanyol, gelateries argentines, botigues d’arepas i fins i tot treballadores domèstiques sense el C2.”

“Junts, i el nacionalisme català en general, no entenen la seva llengua com un vehicle per a comunicar-se, sinó com una sirena per a dir: som aquí. Respondre a un bon dia és el senyal de respecte que els deu la resta del món, i per això els més purs no van als comerços esperant de trobar-hi un dependent que parli català, sinó amb el desig que no en parli per muntar-hi un escàndol”, afegeix.