Gori Masip: “Encara tindrem vuit dies amb temperatures màximes al voltant dels 40 °C”

Aquesta setmana s’han registrat rècords de temperatura com els 43,8 °C de Vinebre (Ribera d’Ebre) o els 42,4 °C al Masroig (Priorat) i Carcaixent (Ribera Alta), i valors de 28,7 °C de mínima al centre de Barcelona. Però no estem sols al món: a Algèria aquest estiu s’han arribat a superar els 51 °C i a Israel i Tunísia, els 49 °C.

En aquesta conversa amb VilaWeb, el meteoròleg de TV3 Gori Masip alerta que les calorades no són un episodi aïllat sinó un símptoma clar del canvi climàtic: les nits tòrrides es multipliquen, les màximes s’acosten als 40 °C o els superen durant dies seguits i la mar “bull” a 30 °C. Massip repassa un estiu marcat pels contrastos –de les tempestes de juliol als pics de calor d’agost– i explica per què cada vegada comencem abans i acabem més tard la temporada de calor. A més, també parla de la sorpresa que va causar un meteoròleg tan jove com ell a TV3 i de què li ha representat en la vida quotidiana.

—Dilluns vam tenir temperatures molt i molt altes, amb el pic dels 43,8 °C a Vinebre. Què hem d’esperar aquests dies vinents?
—La temperatura ha baixat una mica des de dilluns, però venim de tan amunt que els 40 °C hi continuen essent. Sembla que aquest cap de setmana pot tornar a pujar la temperatura, ens continuarem movent en xifres que potser no són d’una onada de calor –si més no a tot arreu–, però amb moltes màximes entre els 35 °C i els 40 °C. No només és la calor de dia, sinó també la de nit. La nit de diumenge a la matinada de dilluns, el centre de Barcelona no va baixar dels 28,7 °C. Això significa que en un moment de la matinada t’ha baixat a 28,7 °C, però gran part de la nit has pogut estar voltant dels 30 °C. A 30 °C, en una casa sense ventiladors o sense aire condicionat, és impossible poder dormir.

—Potser baixaran una mica les màximes, però les mínimes continuaran ben altes?
—Sí. On més es notarà el descens de les temperatures màximes és a l’interior, però és clar… Passar de 43 °C a 39 °C es nota perquè són quatre graus, però a la costa es notarà poc de dia, i a la nit és quan serà més pesat. De dia, a la costa és difícil passar dels 32 °C o 33 °C, però amb aquesta humitat i xafogor tens sensació de 40 °C, també. Sigui seca o humida, la calor acaba essent asfixiant a tot arreu.

—Què ha causat la calorada d’aquests dies?
—Una intrusió d’aire molt càlid. El nivell de referència que tenim per a estudiar l’evolució de les temperatures és a 1.500 metres, i a aquesta altitud ens donava valors de 25 °C. Déu-n’hi-do. A l’alta muntanya hem vist valors molt alts. A Port Ainé, per exemple, a les 4 de la matinada del dilluns van tenir temperatures per sobre dels 15 °C. Per ser una cota d’alta muntanya és molt.

—És aquesta mateixa bossa d’aire càlid que farà que el cap de setmana encara faci calor o és un altre fenomen?
—Tenim una baixa pressió atmosfèrica a la zona de l’Atlàntic, que fa que aquí tinguem una advecció de sud. Tot el que arriba de sud és més càlid. Per tant, tot l’aire que ens arriba d’allà, que ens envien aquests vents, és el que causa aquestes temperatures elevades.

—Tot plegat contrasta amb el juliol, que va ser més aviat suau i molt plujós.
—Al juny vam tenir la primera onada de calor i al juliol ens vam esperançar perquè teníem temperatures poc pròpies per la poca calor. No només va ser una anomalia de temperatura, sinó també de precipitació. El juliol és un dels mesos més secs de l’any, tret del Pirineu, i en llocs com Vilafranca del Penedès hi va haver un gran aiguat que va obligar a tancar l’hospital. En una tarda van caure cent cinquanta-cinc litres d’aigua, que és molt més que la precipitació mitjana que t’hauria de caure en tot el mes. És un estiu de contrastos: de la calor de juny i els aiguats i poca calor a mitjans de juliol, a aquesta onada de calor a principis i mitjans d’agost.

—Juliol va ser fresc o senzillament era la temperatura que tocaria i ens va sorprendre perquè ens hem habituat a les calorades?
—No et pensis que va ser gaire fresc. Va ser una cosa més aviat normal. Fins i tot a algun punt de la costa va ser una mica més càlid del que tocaria. A la costa aquestes fluctuacions es noten menys perquè ja tenim el mar calent. L’efecte del termorregulador frena la temperatura de dia, però la nit acaba sent una sopa de brou que impedeix que baixi la temperatura.

—Quines conseqüències té que la mar estigui tan calenta?
—El mar sempre va més lent que l’aire. És a dir, quan comença a fer calor, el mar encara està fresc. I quan comença a fer fresca, és quan el mar arriba al màxim de calor. Això què suposa? Doncs que al principi de l’estiu a la costa corri aire, però hi ha un moment de l’estiu que arriba la xafogor i tenim el mar bullint. De dia fa que no tinguem tanta calor perquè tenim la marinada, però és el que fa que tinguem aquestes nits de mal dormir. Dilluns passat ens vam acostar al que es diu “nit roent”, que és a partir de 30 °C i són excepcionals. Normalment, per a tenir una nit roent, hem de tenir un factor més: un vent anòmal, una tramuntana molt reescalfada… Però ara veiem que hi arribem per la mateixa calor que fa. Sembla que anem cap aquí.

—També pot causar que hi hagi més tempestes?
—Sí i no. Un mar més calent provoca més evaporació, més capacitat que l’aire pugui contenir vapor d’aigua sense condensar, sense formar núvols. I en el cas que arribi un factor desencadenant, com pot ser una gota freda, el xoc de dos vents, o qualsevol factor que pugui encendre aquesta guspira. Tens tot un banc de pólvora emmagatzemada que en el cas que algú te l’encengui pot esclatar, però no és una cosa al 100%.

—Les temperatures extremes són per tota la Mediterrània. A Algèria van arribar a 51 °C, a Israel i a Tunísia a 49 °C…
—És que l’escalfament global no és una cosa ni de Catalunya, el País Valencià, les Balears, la Franja de Ponent o la Catalunya Nord. És una cosa de tot el món. Formem part del món i, per tant, ens anem escalfant. Aquests valors per damunt dels 40 °C fa uns quants anys eren poc propis, i ara cada any hi arribem unes quantes vegades. Aquest estiu ja n’hem tingut 13 o 14. I no només això, és que sobrepassàvem amb escreix aquesta xifra. La freqüència amb la que es donen aquests valors extrems és cada vegada més elevada. Aquest segle XXI vam arribar als 43 °C per primer cop el 2015, a Banyoles. Després ja hem hagut d’esperar quatre anys fins al 2019. Després, 2 anys fins al 2021. Però és que des del 2021, cada any de manera consecutiva hem arribat als 43 °C. És una temperatura disparadíssima i l’hem assolit, si no em fallen els càlculs, en deu dies diferents aquest segle XXI.

—Aquestes temperatures tan i tan altes com les de Tunísia i Algèria les podríem arribar a tenir aquí?
—La tendència és l’escalfament. Les dades no es poden tombar, són empíriques. Ara, això ja és un pas molt més elevat. Fins a arribar aquí, n’hauríem de passar uns altres. Però és clar, potser si als meus companys de secció, que fa 30-40 anys que treballen aquí, quan van entrar els haguéssim preguntat si veurien els 45 °C a Catalunya, no sé què haurien dit.

—Com podem fer entendre a la gent que aquestes calorades no són normals, que no diguin això que sempre ha fet calor?
—Intentem fer molta divulgació amb dades com les que explicava abans. Veient la freqüència, que ara hi arribem més, ara tenim més nits tòrrides… Aquest estiu ja hem superat el nombre de nits tòrrides al centre de Barcelona que les que vam tenir l’any passat. És a dir, encara no hem acabat l’estiu i ja hem tingut més nits tòrrides que tot l’estiu passat. I ja som en tercera posició de la sèrie dels últims anys. I de nits tropicals ja ni en parlem, que són per damunt dels 20 °C. Al centre de Barcelona, n’hem tingut al voltant de cent o una mica més els últims estius. Hem d’explicar les dades, una altra cosa és que les escoltin. Però les dades parlen per si soles, només cal posar-se davant un gràfic per veure que alguna cosa no va bé.

—Fins quan es pot allargar aquesta calor? El setembre serà així?
—Pot canviar, evidentment. No parlem d’una calor sostinguda que hagi d’arribar a Tots Sants. Pot ser que a finals d’agost tenim una baixada o un episodi de tempestes –m’ho invento–, i pot ser que després, al setembre, tinguem una nova onada de calor. Però el que sí que veiem és que les cues s’allarguen. És a dir, comença a fer calor abans, i s’allarga més. Cada any fem la broma de si per Tots Sants prendrem gelat de castanya, perquè hi arribem amb temperatures de 25 °C o 28 °C.

—Fa patir veure les castanyeres amb la brasa.
—[Riu.]

—Aquest cap de setmana tornarà a fer calor, però fins quan durarà aquest episodi?
—Almenys fins als 8-10 dies vinents continuarem tenint temperatures 5, 6 o 7 graus per sobre de la mitjana, al nivell de referència de 1.500 hectopascals. Això vol dir que encara tindrem 8 dies amb temperatures màximes al voltant dels 40 °C.

—Canviant de tema, ara ha fet un any que vau començar a aparèixer a TV3. Com ha estat aquest any?
—Amb molta il·lusió. Durant la temporada regular no he fet gaire pantalla, però arriba l’estiu i les vacances i vol dir tornar a la pantalla. A més, m’ha suposat estrenar-me en nous programes. L’estiu passat únicament em dedicava al 3/24 i les connexions amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, i aquest any m’he pogut estrenar a Els matins, les dues últimes setmanes abans que s’acabés la temporada. I també al Telenotícies comarques, que ja és un espai informatiu més vist. És un entorn diferent perquè és un croma tot verd, t’has d’adaptar a l’espai, has de fer un discurs en una escaleta, veure quines imatges ensenyes… és un pas més.

—Quan vau aparèixer hi va haver molta repercussió i es va destacar que éreu molt jove. Us ho esperàveu?
—Al final, TV3 és la televisió de referència de Catalunya, la mira molta gent. Vulguis o no, acaba tenint una repercussió. Però potser no t’acabes de fer la idea de sortir al carrer i que la gent et miri o que et demanin alguna foto. És curiós. Una de les coses que m’ha semblat més curiosa és que la gent que tenia com a referència s’han convertit en companys de professió. Sec al costat de Tomàs Molina, Francesc Mauri…

—Us ha pesat la joventut i la imatge juvenil o creieu que us ha acostat als espectadors?
—En general, crec que he fet simpatia. És una mica d’aire fresc, i crec que he connectat amb una part de l’audiència. És veritat que es va fer molta broma: “deixeu anar el nen al campus d’estiu”, “el tenen segrestat”, “explotació infantil”… Però la gran part, des del respecte. En general, tots els inputs que he rebut de la gent són bons.

—És una mica com quan va entrar Abraham Orriols a informatius.
—De fet, vam fer un vídeo a les xarxes, que jo li prenia el títol a persona en pantalla més jove de la casa.

"La temperatura és de 9 graus" 🤝 "Abraham Orriols, TV3, Berga"

La benvinguda que mereix el meteoròleg Gori Masip, que amb només 21 anys ja s'ha posat davant les càmeres de TV3 🌦️#Som3Cat pic.twitter.com/ehkWDfm0E2

— 3Cat (@som3cat) July 17, 2024

—Ara s’ha fet més habitual, però quan van entrar Abraham Orriols o Ferran Moreno feia temps que no vèiem cares tan joves a TV3, i ara hi ha hagut un rejoveniment.
—Suposo que és una aposta de la casa de rejovenir una mica les seccions.

—Heu arribat a TV3 jove, però és que vau començar molt jove amb les xarxes. Fins a quin punt ha estat un impuls en la vostra carrera?
—Vaig obrir un perfil quan era un marrec de quinze anys i compartia dades que ningú es mirava, però de mica en mica m’ho vaig anar prenent més de debò i hi penjava coses potser de més interès. Una riera que es desborda, una tempesta no sé on… Això em va anar donant una projecció molt a poc a poc, i això penso que m’ha ajudat molt laboralment. És a dir, el fet de poder treballar a RAC 1 o de fer de becari al Servei Meteorològic de Catalunya, tot i que això era una cosa més de la universitat. Tenir aquest perfil a les xarxes socials consolidat penso que ha sigut de gran ajuda.

—Però ara hi ha certa incongruència potser de sortir en pantalla explicant l’oratge de tot el país, però que el perfil de X sigui @meteo_garraf.
—Tinc el dilema de si canvio l’usuari, però és que és la meva marca personal. Em vaig obrir el compte amb aquest nom i ara em sap greu canviar-lo, francament. De moment, no hi ha cap decisió en ferm.