Girona compleix la sentència que l’obliga a penjar la foto de Felipe VI amb un mosaic de l’1-O

L’Ajuntament de Girona ha acomplert la sentència que l’obligava a penjar un retrat de Felipe VI al saló de plens amb un mosaic fet de fotografies del Primer d’Octubre a la ciutat. Feia més de deu anys que a l’ajuntament no hi havia cap retrat –d’ençà que l’anterior rei, Juan Carlos I, va abdicar i el batlle de llavors, Carles Puigdemont, ja no hi va penjar el seu successor–, però l’únic regidor de Vox ho va denunciar i la justícia li va donar la raó. En compte de recórrer contra la sentència, que segurament hauria menat al mateix lloc, l’equip de govern ha decidit de complir-la recordant la jornada del referèndum d’independència.

El retrat va acompanyat d’un cartell que indica que ha estat penjat per imperatiu legal, d’acord amb la normativa espanyola. “Aquesta imposició legal té l’origen en l’estatut municipal aprovat el 1924 per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera”, diu. El rètol també recorda el discurs de Felipe VI el 3 d’octubre de 2017, “en què en cap moment no va condemnar la violència exercida per l’estat”. En resposta a aquell discurs, afegeix, l’Ajuntament de Girona el va declarar persona non grata al municipi.

“És un mosaic fet a partir de fotografies de tot allò que va passar l’1 d’octubre del 2017 a la nostra ciutat, amb la voluntat clara de reivindicar aquest referèndum, de reivindicar la voluntat republicana de la nostra ciutat, la voluntat d’independència i de rebuig a la monarquia espanyola”, ha explicat el batlle, Lluc Salellas. Sabent que el camí judicial no tindria un resultat diferent –”la justícia espanyola sempre es posa al costat de la monarquia, mai al costat del poble català”–, diu que la millor solució era prendre la iniciativa: “La posem, sí, però a la nostra manera, que és reivindicant el Primer d’Octubre. Que la seva imatge vagi clarament lligada als anhels de llibertat dels gironins, tard o d’hora esperem que el poble guanyi la monarquia.”

El dubte ara és si la justícia avalarà aquesta argúcia o si els farà rectificar i col·locar un retrat canònic. Segons Salellas, el mosaic té l’aval dels serveis jurídics i ho veuen una interpretació viable, amb l’argument que la sentència no diu pas que no es pugui formar el retrat amb més imatges. A banda, la sentència també ordenava de col·locar una bandera espanyola en un indret “noble” de l’ajuntament, tot i que no indicava que hagués de ser al saló de plens o en cap lloc visible. Salellas ha dit que l’han col·locada, però no ha volgut aclarir on és ben bé ni en quin format.

Així mateix, el batlle ha inaugurat la “sala de les Regidores Republicanes”, una sala prèvia al saló de plens on s’han penjat fotografies de moments històrics del període republicà i el rostre i els noms de les regidores que van formar part de la corporació municipal l’any 1936. “És una sala en què l’ajuntament pot decidir lliurement allò que hi posa, és la sala de la llibertat, de la república i de l’aspiració nacional que tenim com a poble. Decidim posar-hi i reivindicar les regidores republicanes que es van haver d’exiliar i tota l’obra política que es va fer durant la Segona República, que ens inspira en el nostre dia a dia”, ha dit el batlle.