13.09.2025 - 08:50
|
Actualització: 13.09.2025 - 11:23
Girona ha aconseguit d’esborrar una trentena de plaques franquistes que encara romanien en edificis privats de la ciutat. El batlle, Lluc Salellas, remarca que bona part dels veïns han atès les notificacions enviades pel consistori el març i han retirat la simbologia feixista, principalment plaques amb insígnies de la falange.
El consistori va enviar 128 notificacions als titulars de les propietats i, segons el darrer cens, encara resten 104 símbols franquistes. Segons que ha informat Salellas a l’ACN, han eliminat entre un 30% i un 35% de les plaques. La voluntat de l’ajuntament era d’actuar subsidiàriament allà on no s’haguessin retirat els símbols, però el govern municipal admet que la manca d’una llei de memòria democràtica aprovada ho ha frenat.
Amb l’objectiu d’esborrar tots els elements feixistes de la via pública i poder declarar enguany Girona una ciutat lliure de simbologia franquista, el consistori va fer arribar les notificacions als propietaris –tant particulars com institucions– el març de l’any passat. Les peticions donaven un marge de temps per a retirar les plaques voluntàriament, i l’equip de govern animava a la col·laboració ciutadana per a complir la fita.
D’ençà de la tardor passada, l’ajuntament repassa l’estat de les retirades per eliminar la simbologia de manera subsidiària si cal, i repercutir després el cost a la propietat. Segons el recompte municipal, s’han aconseguit eliminar unes trenta plaques feixistes de la via pública.
El parlament tramita actualment la llei de memòria democràtica, que preveu de posar un termini de dos anys per a eliminar els símbols franquistes. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va avançar a final de juliol que el govern preveu d’aprovar-la abans no acabi l’any.
Salellas reconeix que la manca d’aquesta llei genera incertesa jurídica per a la retirada subsidiària de la simbologia feixista: “Jurídicament, està aturat perquè no sabem fins a quin punt hem de retirar subsidiàriament nosaltres o si és una qüestió de la Generalitat”, apunta.
Encara que enguany s’allunya la possibilitat de declarar Girona lliure de simbologia franquista, el batlle subratlla que el consistori no renuncia a l’objectiu i afirma: “Ens queda menys temps per a aconseguir-ho.”
Plaça del Poeta Marquina o del Carril
En la línia d’eliminar la simbologia franquista, l’Ajuntament de Girona proposa de substituir la denominació actual de plaça del Poeta Marquina pel nom històric de plaça del Carril, en el marc d’una revisió de la toponímia d’origen franquista i per recuperar la memòria democràtica.
L’ajuntament farà dues sessions informatives amb els veïns de la plaça el setembre, i més endavant es farà una consulta perquè decideixin si accepten el canvi. “És una proposta que ve de lluny. El setembre farem el procés participatiu que acabarà amb una consulta entre els veïns perquè diguin si accepten o no la proposta de canvi de nom que fem com a ajuntament”, diu Salellas.
L’equip de govern recorda que el nom actual va ser imposat el 1943 pel règim franquista en homenatge al poeta Eduardo Marquina (Barcelona, 1879-Nova York, 1946), compromès amb el bàndol franquista durant la guerra de 1936-1939 i la dictadura.
Més enllà del paper de Marquina en la legitimació del franquisme, l’ajuntament també justifica el canvi per la nul·la relació del poeta amb la ciutat.
L’ajuntament emmarca aquest canvi de nom dins la voluntat de recuperar la memòria històrica, com ja ha fet amb unes altres actuacions, com ara la retirada de simbologia franquista del cementiri municipal el setembre passat.
