La Companyia de Teatre Micalet (CTM) i la Societat Coral el Micalet han destapat una crisi de relació d’ençà de fa uns quants mesos arran de la finalització del contracte de lloguer de la sala. Va sortir a la llum divendres a la vesprada, quan la companyia de Pilar Almeria i Joan Peris va publicar un comunicat en què acusava la societat d’haver-los desnonat de la sala i haver trencat una seguida de trenta-un anys de teatre estable. La Societat Coral el Micalet hi va respondre ahir amb una altra nota en què explica els motius econòmics i organitzatius que l’ha duta no a desnonar la companyia, sinó a prendre el control de la sala una volta s’ha acabat el contracte vigent.

La societat i la companyia de teatre

La Societat Coral el Micalet és una entitat no lucrativa declarada d’utilitat pública més que centenària. És, a més, un conservatori on s’imparteixen estudis reglats de música. D’ençà que la dreta i la ultradreta governen la Generalitat, l’Ajuntament de València i la Diputació de València, l’entitat ha deixat de rebre les subvencions que li permeten de fer la tasca docent, mantenir el personal i les instal·lacions. Ara viu una situació econòmica molt compromesa i l’equip de direcció treballa per sanejar els comptes i garantir-ne la continuïtat.

La Companyia de Teatre el Micalet es va constituir l’any 1994 i de llavors ençà ha bastit una carrera consolidada amb obres pròpies tan reeixides com ara Ballant, ballant i posades en escena tan celebrades i repetides com per exemple Nadal a casa els Cupielo. A més, ha gestionat la sala programant unes altres companyies teatrals o espectacles musicals, sempre en català.

Ara l’entitat i la companyia de teatre topen públicament per la gestió de la sala. El fet és que, d’ençà del 15 de gener, la Companyia de Teatre el Micalet ja no disposa del seu espai per a treballar, actuar o programar espectacles. La companyia, fundada per Almeria, Peris i Ximo Solano, acusa la societat d’haver-los desnonat i de desconeixement profund d’allò que representa la gestió d’un espai públic estable. Al comunicat de divendres, afirmen que sempre han treballat de manera lleial amb la societat i que tots aquests anys han estat una força d’atracció de públic.

La gestió de la sala

La Societat Coral el Micalet explica en un comunicat fet públic ahir que, a desgrat que el contracte de lloguer s’acabava el mes d’agost del 2025, es va formalitzar una renovació fins el 31 de desembre perquè la companyia poguera tramitar i percebre les subvencions que tenien assignades de diverses institucions. Finalment, es va acordar que la pròrroga s’allargaria fins el dia 15 d’aquest mes per atendre les necessitats de la companyia. Aquests quatre mesos de pròrroga tenien unes condicions econòmiques diferents de les aplicades en el contracte ordinari.

El fons de les desavinences entre la Societat Coral el Micalet i la Companyia de Teatre el Micalet està en la gestió de la sala. Segons el contracte, que ara s’ha extingit, la companyia pagava un lloguer de 1.500 euros el mes a la societat i en feia l’ús que volia. És a dir, hi programava les seues obres i les d’unes altres companyies, bandes o artistes, però també cedia l’espai a entitats que el necessitaven per a fer actes de qualsevol mena. Aquest lloguer el cobraven ells íntegrament, sense fer-ne partícip l’entitat.

Segons que ha dit la presidenta de la societat d’ençà del 2024, Gemma Pasqual, l’import d’aquest lloguer era massa baix i no s’adequava a cap barem ni taxa actual. A més, totes les despeses d’electricitat, manteniment i climatització les ha pagades sempre l’entitat. Fins i tot, si algun espectacle dels programats ha superat els decibels permesos i els veïns de l’edifici ho han denunciat, la multa l’ha pagada la societat. L’import de l’inquilinat no era suficient per a cobrir aquests càrrecs.

Gemma Pasqual ha explicat que el fet que la CTM actuara com si fóra la propietària de la sala ha impedit durant anys a la Societat Coral el Micalet d’usar-la per a les activitats pròpies. Esmenta, per exemple, la realització de classes magistrals del conservatori, actuacions dels alumnes de música o de les diferents seccions de la coral. Afegeix que, fins ara, els ha resultat molt complicat, o impossible, d’utilitzar-la, perquè la companyia sempre els havia posat entrebancs o, directament, tot i no tenir-hi cap actuació programada, els havia negat la sala. I, com a mostra, diu que l’assemblea de socis del dia 6, la que s’ha programat a petició d’una trentena d’afiliats per a intentar resoldre la qüestió, es farà per primera volta, en molts anys, a la sala perquè fins ara la CTM no els la deixava.

La presidenta explica que ara fan un recompte dels dies que la CTM ha tingut el teatre obert al públic cada any i, segons que avança, no van superen el cent cinquanta. La resta de dies és tancat. La societat veu en la gestió i el lloguer de la sala una manera de començar a resoldre els problemes econòmics que l’ofeguen.

Per això, coincidint amb el final del contracte, la societat va voler canviar les condicions d’arrendament i explotació de la sala. La intenció era gestionar-la directament i oferir-la a la companyia de teatre cada dia d’ocupació que la necessitassen i un ús preferent. La resta de dies, la llogarien i la gestionarien des de l’entitat.

La CTM defensa la seua gestió i no accepta les noves condicions

En conversa telefònica amb VilaWeb, Joan Peris ha dit que la crisi va començar el gener de l’any passat quan van rebre un burofax per a avisar-los que el contracte se’ls acabava a l’agost. Això, diu, no va facilitar les coses. Afirma que han passat un any horrorós i nega que el problema amb la societat siga de números. “Durant trenta anys ens hem entés molt bé. Ara la nova presidenta ha canviat les coses.” Peris ha reiterat allò que diuen a la nota sobre l’alta qualitat de la programació que s’ha oferit durant tots aquests anys.

Peris es queixa de l’oferta que la societat coral els ha fet. “Fan una proposta de lloguer discontinu. No entenem què vol dir això de discontinu. Que ens ho expliquen.”

Respecte a aquest punt, la Societat Coral el Micalet explica a la nota les noves condicions: “La Societat Coral el Micalet va oferir de manera exclusiva un nou contracte adaptat al funcionament d’una sala multiús, amb l’objectiu de fer compatible l’activitat teatral amb les activitats pròpies de la societat, com també amb uns altres usos culturals i amb les necessitats de sostenibilitat de l’entitat.”

Què passarà amb la programació

A la nota feta pública per la CTM es posa l’èmfasi en la qualitat de la programació teatral o musical que s’ha fet cada temporada i es critica que la societat hagi pres la decisió amb desconeixement, perquè pot tenir com a conseqüència “la desaparició d’un dels projectes culturals de referència del País Valencià”: “Programar un teatre no és una operació improvisada. Exigeix qualitat, coherència i continuïtat.”

“Un teatre com el del Micalet no és una sala de poble, on avui fas una obra, demà un concert i un altre dia una presentació fallera. Això no es fa així. Què volen fer?”, ha dit Joan Peris a VilaWeb. Quan se li pregunta si, enmig d’aquesta topada, ja tenien preparada la programació d’enguany, diu que no podien tancar-la. “No teníem el beneplàcit de la junta”, ha afirmat, sense concretar quins compromisos havien adquirit i què han hagut de tirar arrere. “Estem en temporada alta de teatre i el Micalet és tancat”, rebla.

Gemma Pasqual ha dit que l’acusació que els fan a la nota de ser els responsables de desmantellar una iniciativa sòlida, reconeguda i arrelada al territori és molt exagerada. “No ens poden acusar d’això, a nosaltres. A més, molta de la gent que diu això, no és sòcia del Micalet.”

Pasqual recorda així de qui és la propietat de la sala. “La gent confon la sala amb un teatre. La sala és la sala de la Societat Coral el Micalet, i és clar que farem una programació en català, i és clar que hi ha les portes obertes a les companyies que hi vulguen actuar, i als músics. L’única cosa que diem és que la gestió no la pot fer la companyia de teatre.” I rebla: “Encara que hi haurem de posar focus i més instal·lacions que s’han endut.”