insectes
Papallones pintades per Bartolomé Bermejo el 1490 per a la ‘Pietat Desplà’ conservada al museu de la Catedral de Barcelona i actualment al MNAC en l’exposició dedicada al pintor gòtic.

Quina paraula hi ha, si n’hi ha, quina hi hauria d’haver, si no n’hi ha, per a l’extermini d’una espècie animal no humana? No mereix també la de genocidi?

Fa unes setmanes escrivia aquí sobre la desaparició dels pardals, els ocells que han acompanyat la vida a la ciutat des de l’edat mitjana. Avui ho faig sobre una desaparició encara més greu si és possible, més devastadora per a tots els ecosistemes naturals, la dels insectes. Una catàstrofe que afecta la biodiversitat i la nostra alimentació, la vida: la dels insectes, la humana, la del món vegetal.

Males notícies, molt dolentes, sí, tret que considerem el sacrifici dels insectes com un esclatant principi de realitat que faci canviar les coses arreu del planeta. Una cosa més que deurem als insectes: a les papallones, als escarabats, a les libèl·lules, a les abelles, a les formigues… Podrien desaparèixer en un segle.

És la conclusió feta pública aquest mes de febrer per la revista Biological Conservation, dels investigadors de les universitats de Sydney i Queensland, Austràlia, un estudi que és el primer informe mundial sobre l’evolució de les poblacions d’insectes. L’estudi és dirigit per Francisco Sánchez-Bayo, lleonès d’origen, estudiós de les muntanyes i de la seva fauna i flora que fa temps que es va traslladar a terres australianes i després a les japoneses, on es va formar encara més en horticultura i en el que al Japó en diuen ‘art de la natura’.

Les conclusions de l’estudi són alarmants. La investigació revisa setanta-tres estudis existents a diferents parts del món publicats els últims tretze anys. En total, el 40% de les espècies d’insectes estan en declivi. Des de fa trenta anys, la biomassa total dels insectes disminueix d’un 2,5% l’any. La seva taxa d’extinció és vuit vegades més ràpida que la dels mamífers, els ocells i els rèptils. ‘A aquest ritme, no hi haurà insectes al planeta’, alerta la investigació, ‘o potser només algunes espècies perjudicials que s’hauran desenvolupat en detriment de les altres’, com ara certs escarabats i mosques domèstiques.

La crisi és mundial. Ja s’han observat esfondrades de poblacions d’insectes arreu del planeta. A Puerto Rico, les espècies terrestres dels boscos tropicals han caigut d’un 98% en trenta-cinc anys. A Alemanya, un 75% dels insectes voladors han disminuït en les reserves naturals protegides.

Les causes no són precisament naturals. La principal, ha dit i repetit a diferents mitjans el director de l’estudi australià, és la pèrdua dels hàbitats per les pràctiques agrícoles, la urbanització i la desforestació. La segona, l’ús creixent de fertilitzants i pesticides en l’agricultura arreu del món i la contaminació amb productes químics de tota mena. La tercera, factors biològics com les espècies invasores i patògenes. I en quart lloc, i darrere de tots els factors anteriors, el canvi climàtic (en particular a les zones tropicals, on més impacte té).

Els insectes proporcionen aliment a ocells i mamífers petits, pol·linitzen el 75% dels conreus mundials, restableixen els nutrients de la terra i mantenen controlades certes plagues.

En  la gravetat de la situació concorden altres investigadors que no han participat en aquest estudi de les universitats australianes. Demanat per la BBC, un portaveu de Buglife, organització britànica benèfica per a la conservació de la natura, recorda que, ‘a més dels terribles efectes en les abelles, la pol·linització i de retruc l’alimentació humana, les desaparicions afecten també els escarabats que reciclen deixalles i les libèl·lules que porten la vida a rius i estanys.’

La naturalesa té horror al buit, subratlla a Le Monde un investigador francès: ‘Quan un nínxol ecològic queda lliure, de seguida és ocupat per una altra espècie. No hem de comptar amb la desaparició generalitzada dels insectes per a treure’ns de sobre espècies que ens porten problemes. Ben al contrari: la desaparició dels insectes deixa el camp lliure a espècies que poden proliferar i causar molts més problemes. Com més feble és la diversitat biològica d’un medi, menys estable és aquest mateix medi.’

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb